Una jornada, la Vocalia de Metges d'Administracions Publiques del Consell de Col·legis Oficials de Metges, analitzarà la prevenció de riscos laborals a l'exercici de la professió medica. L'acte es durà a terme en dues sessions els pròxims dies 28 i 29 d'octubre.
La jornada, encapçalada per la Dra. M. Sonsoles Castro, adreçarà la necessitat d'identificar els factors que incideixen en els accidents laborals i els que causen les malalties professionals, amb l'objectiu de prendre mesures preventives que protegeixen la salut dels professionals.
Durant la jornada es donarà especial atenció a les repercussions que ha tingut la COVID 19 en aquest aspecte, ja que durant la pandèmia van haver-hi moments que alguns professionals van haver d'acomplir la seva activitat laboral en condicions d'inseguretat i desprotecció.
Cal tenir en compte que nombrosos estudis científics demostren l'existència de riscos que afecten els professionals que presten serveis de salut, i que les malalties professionals del personal mèdic són cada cop més freqüents. També s'estudiarà la importància d'adquirir coneixements sobre els elements de gestió en matèria de prevenció de riscos laborals.
A la jornada hi participaran, entre altres, la Dra. Montserrat García Gómez, cap de l'àrea de Salut Laboral del Ministeri de Salut, Serveis Socials i Igualtat; la Dra. Asunción Meléndez Rondón, vocal d'APP del COM Sevilla i la Dra. María Reyes Rodríguez Tapioles, del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat de Granada.
Així ho ha determinat la Comissió Central de Deontologia del Consell General de Col·legis Oficials de Metges després d'elaborar un informe sobre les tesis negacionistes a propòsit de la pandèmia COVID19.
El text incideix que la professió mèdica té el compromís amb la societat, d'una banda de racionalitat dirigida a la millora constant de la qualitat i de les condicions de l'atenció sanitària que presta i per altra part d'intransigència amb els comportaments no ètics per omissió d'accions intolerables com el que està passant i previstes en el Codi de Deontologia Mèdica.
El CGCOM ha recordat que el codi és de compliment obligatori per a tots els metges col·legiats i que periòdicament renova el consens majoritari de tota la professió. Així, doncs, tot metge dins d'una activitat mèdica s'ha de sotmetre a les normes de la pràctica clínica, basades en el mètode científic, l'adequada relació metge-pacient i d'acord amb la deontologia professional.
L'informe remarca que la dificultat d'establir un coneixement exacte sobre els diversos aspectes relatius a la malaltia COVID19 obliga a la màxima prudència d'opinió i acció als metges que actuen directament en l'atenció a pacients, en la prevenció del contagi en la població sana, i a aquells metges amb responsabilitat social, bé per considerar-líders d'opinió, bé per tenir responsabilitats sanitàries o polítiques en relació a la pandèmia.
Les actuacions dels metges que contradiuen els coneixements sustentats en medicina amb base científica en relació a l'epidèmia COVID19 posen en risc no només als pacients que puguin atendre directament, sinó també als col·lectius immediats (familiars dels pacients, grups de treball, etc.) i a tota la societat.
Entre aquests riscos es troben:
1- Risc d'exposició. En emetre missatges que desaconsellen mesures de protecció contra el contagi (ús de mascaretes, etc.) exposen directament a les persones sanes a ser contagiades.
2- Risc de contagi. Aquelles persones que no segueixin les pautes de protecció contra exposició a virus COVID 19 tindran una major taxa de contagi que les respostes.
3- Risc de malaltia. De les persones contagiades, un percentatge que s'estima superior a l'10% patiran la malaltia COVID 19.
4- Risc de mort. No es pot oblidar que les persones que emmalalteixen per COVID 19 tenen una taxa de letalitat superior al 2%, la qual s'incrementa significativament en determinats grups etaris.
5- Risc de retard terapèutic. L'emissió de missatges relatius a la inexistència de virus, o la ineficàcia de determinats tractaments pot retardar de manera significativa terapèutiques demostrades útils en el tractament dels pacients COVID 19.
6- Risc de terapèutica inadequada. Dins d'alguns col·lectius mèdics s'està proposant l'ús de terapèutiques sense cap base científica que no només no s'han mostrat eficaços en el tractament de la malaltia, sinó que tampoc ho són en cap dels subgrups estudiats.
7- Risc de terapèutica tòxica. En alguns col·lectius, en els quals participen metges, s'estan proposant la utilització de substàncies tòxiques com a part de la terapèutica de la malaltia, la qual cosa està significant un efecte tòxic directe sobre les persones a les quals s'administra.
8- Risc de contagi col·lectiu. La desatenció de les mesures de protecció deguda a missatges emesos per metges negacionistes pot tenir com a conseqüència la propagació de la malaltia sobretot a causa de l'emissió de missatges públics en què es nega que la reunió de grans grups de població incrementa el risc de transmissió de la malaltia infecciosa. En algunes d'aquestes reunions multitudinàries han participat metges negacionistes.
L'informe recull que l'exercici de la Medicina és un servei basat en el coneixement científic aplicat, en la destresa tècnica i en actituds i comportaments ètics, el manteniment i actualització són un deure individual del metge i un compromís de totes les organitzacions i autoritats que intervenen en la regulació de la professió. Per això, cap ciutadà sigui metge o no, pot atorgar-se el dret no només és subvertir l'ordre sanitari i social si a més el mateix constitueix en si un atemptat contra la salut pública.
Davant l’aprovació, per part del govern de l’Estat, del Reial Decret-llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball a les Administracions Públiques i de recursos humans al Sistema Nacional de Salut per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) vol posar de manifest el següent:
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha fet una valoració positiva de l’informe 30 mesures per enfortir el sistema de salut, que el passat 21 de setembre va lliurar al president de la Generalitat, Quim Torra, el Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut de Catalunya. L’esmentat document havia estat encarregat pel Govern de la Generalitat a aquest gup format per 29 experts el juliol passat i el resultat és una proposta de 30 mesures per reformar el sistema sanitari que, des del CCMC, s’espera que siguin assumides com a necessàries pel govern i per les formacions polítiques del país amb representació parlamentària, un cop siguin analitzades i avaluades per la Comissió Interdepartamental per a l’elaboració de l’agenda de transformació del sistema públic de salut.
Les propostes formulades s’agrupen en vuit blocs o pilars (resumits en aquesta infografia), sobre els quals el grup d’experts considera que s’ha de bastir la reforma del sistema i el primer dels quals és el de la suficiència financera. Un altre d’aquests pilars principals fa referència de manera específica al lideratge professional i a la necessitat urgent de millorar les condicions laborals dels professionals de la salut, d’implantar un veritable reconeixement del desenvolupament professional, d’apostar per l’autonomia i la capacitat d’organitzar la pròpia feina i de dotar el sistema dels professionals necessaris, tant en nombre com en tipus de perfil.
Destaca també la mesura plantejada de modernitzar la gestió dels centres sanitaris, amb una orientació clara cap a l’eficiència i l’assoliment de resultats, amb un esment específic a la necessitat d’incrementar l’autonomia dels equips d’atenció primària.
Un altre dels pilars per a la transformació del sistema que es planteja i que des del CCMC s’ha reclamat insistentment és la necessitat de garantir la integració entre els diferents nivells assistencials, inclosos aquells que són de l’àmbit social (especialment pel que fa a residències i serveis d’atenció a la dependència).
El risc de no actuar
És un fet que la COVID-19 està generant una pressió sobre el sistema sanitari no prevista ni a Catalunya ni a la resta de l’ Estat. Si inicialment la pandèmia va sotmetre els hospitals i l’atenció sociosanitària i residencial a una tensió extrema, en l’actualitat aquesta tensió s’ha traslladat a l’atenció primària (amb una “calma tensa” a la resta de nivells assistencials). Una situació que ja ha esdevingut insostenible per als professionals i per als pacients.
A Catalunya i a l’Estat és urgent planificar a curt termini, pactar mesures amb els professionals i els gestors sanitaris i destinar-hi recursos (Fons Europeus). En aquest sentit, el CCMC considera que el document dels experts aporta moltes propostes a tenir en compte en aquesta direcció.
Qualsevol demora en les mesures a prendre suposarà més incomprensió per part dels pacients i de la ciutadania en general i generarà més pressió i insatisfacció en els professionals.
Documents previs del CCMC
La pandèmia de COVID-19 ha fet del tot evidents les greus mancances que el sistema sanitari català arrossega des de fa anys, fruit, en gran part, de l’infrafinançament crònic. Unes mancances malgrat les quals el sistema ha aconseguit els darrers anys uns resultats en salut raonablement bons, gràcies, sobretot, a l’esforç i competència dels professionals. Just després de la primera onada de la pandèmia, el CCMC ja va alertar de la necessitat urgent de transformar el sistema de salut de Catalunya i d’assolir un pacte entre totes les forces polítiques que reconegui que aquesta ha de ser una prioritat absoluta en l’agenda política.
Juntament amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS), el CCMC va elaborar i presentar el juny passat el Decàleg per a la Reforma del Sistema de Salut de Catalunya, que ha recollit múltiples adhesions, entre les quals les dels col·legis professionals de l’àmbit de la salut i de l’Acadèmia de Ciències Médiques de Catalunya i Balears, on s’agrupen les societats científiques. Aquest decàleg, que exposa de manera breu, però clara, les principals necessitats de transformació del sistema, va ser lliurat al Govern de la Generalitat, així com a totes les forces polítiques amb representació al Parlament, i va ser també defensat a la Comisión para la Reconstrucción Social y Económica del Congrés dels Diputats pel president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, actualment també president del CCMC.
Per la seva banda, el CCMC també va elaborar un document propi, més exhaustiu (COVID-19. Lliçons apreses. Per una reforma del sistema de salut de Catalunya), on proposa mesures de caràcter general i per àmbits assistencials, la majoria de les quals força concretes, per reformar el sistema sanitari i adequar-lo a les necessitats presents i futures.
La infecció pel virus de la COVID-19 torna a ser considerada des d’ahir com a contingència professional derivada d’accident de treball quan afecta el personal sanitari. La mesura, recollida al Reial Decret-Llei 28/2020, de 22 de setembre, de Treball a Distància (disposició addicional quarta), es va fer pública ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i recull la petició que, des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s’havia formulat al ministre de Sanitat, Salvador Illa, a través d’una carta remesa el passat 17 de setembre.
El nou marc normatiu recupera, doncs, la situació que havia quedat derogada el passat 10 de setembre i considera que, des de la declaració de la pandèmia internacional per part de l’OMS (11 de març de 2020) i fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, les prestacions de Seguretat Social al personal sanitari que hagi contret el virus SARS-CoV2 en l’exercici de la seva professió (i que ho acrediti degudament), són derivades d’accident de treball.
Malgrat aquest pas endavant, el CCMC seguirà insistint perquè la consideració de la COVID-19 com a accident de treball entre el personal sanitari sigui una mesura provisional a l’espera de les modificacions legals que permetin incloure-la a la categoria de malaltia professional, cosa que permetrà oferir una millor cobertura als professionals sanitaris quant a protecció i seguretat.
Els col·legiats que necessitin fer consultes sobre aquest tema o resoldre’n dubtes, poden adreçar-se a protecciocovid@comb.cat
Durant l’aplicació de l’estat d’alarma, el Govern central va aprovar mesures dirigides a protegir el personal sanitari. Així, mitjançant el Reial Decret-Llei 9/2020, de 26 de maig, es va assimilar el contagi de COVID-19 a l’accident laboral per al personal sanitari, atorgant accés a les prestacions addicionals pròpies de l’accident de treball. Aquesta mesura s’havia d’estendre fins a passat un mes des de la finalització de l’estat d’alarma, és a dir, fins el 22 de juliol de 2020. El Govern central va optar per prorrogar-la de forma indefinida, a través del Reial Decret-Llei 27/2020, de 4 d’agost (val a dir que aquesta norma tractava, eminentment, sobre finances dels ajuntaments, essent la mesura esmentada un afegitó accessori).
La pròrroga va ser efectiva fins el passat 10 de setembre de 2020, data en què el Congrés dels Diputats va decidir derogar el Reial Decret-Llei 27/2020, de 4 d’agost. En altres paraules, des del 10 de setembre, el contagi per COVID-19 va deixar de ser equiparat a una contingència professional, passant, per defecte, a ser considerat una contingència comuna, amb les corresponents conseqüències que aquest canvi comporta quant a minva de prestacions.
Atenent aquest empitjorament de les condicions dels professionals sanitaris, el dia 17 de setembre, el president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i del Col·egi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, va remetre una carta al ministre de Sanitat, Salvador Illa, reclamant una resposta normativa a l’alçada de les circumstàncies.
Per una banda, el CCMC va traslladar al titular de Sanitat la necessitat de declarar malaltia professional per al personal sanitari les patologies que siguin conseqüència del contagi del virus SARS-CoV2.
D’altra banda, i atenent a les necessitats immediates del col·lectiu sanitari, va exigir el restabliment del marc jurídic derogat el dia 10 de setembre, és a dir, l’assimilació del contagi a un accident de treball (amb efectes a 22 de juliol de 2020 o, en tot cas, a 10 de setembre de 2020), en considerar que és una mesura necessària i protectora a l’espera de la declaració de la COVID-19 com a malaltia professional.
Davant el present buit regulatori, el CCMC ha remès també al Ministeri de Sanitat una proposta concreta, aplicable i perfectament integrable en el nostre ordenament jurídic, que permetria recuperar l’assimilació del contagi a un accident laboral, sempre a l’espera de la declaració de la COVID-19 com a malaltia professional per al personal sanitari, tal com ja va demanar el passat 31 de maig de 2020.
Els col·legis professionals catalans comminen les autoritats competents a refer ràpidament aquest suport normatiu per protegir i donar seguretat, també jurídica, a tots els professionals que tracten diàriament amb els pacients afectats pel virus.
Des del Col·legi de Metges de Lleida donem suport a la convocatòria de vaga per part dels MIR prevista per als dies 21, 22 i 23 de setembre de 2020. Volem mostrar el nostre suport per, entre altres, mantenir una correcta adquisició de coneixements; poder dignificar l'exercici professional dels Metges Interns Residents (MIR) o Metges Especialistes en Formació (MEF); i poder obtenir una bona experiència en el procés d'especialització mèdica.
La Junta de Govern del COMLL
L'Assemblea, duta a terme aquest dimecres, 16 de setembre a les vuit del vespre, va tenir lloc a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. A conseqüència de les mesures de seguretat, de la Covid-19, els col·legiats també van poder seguir l'acte de manera telemàtica.
Aquesta va ser la primera trobada del Col·legi de Metges després de la finalització de l'Estat d'Alarma, en la que no va faltar l'homenatge a totes les víctimes de la pandèmia. En record van deixar una rosa blanca en cada seient buit de la sala.
En Dr. Ramón Mur, president del COMLL, va ser l'encarregat d'iniciar l'Assemblea Ordinària recordant en una primera lectura, tots els noms dels col·legiats que han mort durant aquest últim any. També va donar les gràcies als professionals sanitaris perquè "la seva lluita durant els darrers mesos ha permès que estem, avui, aquí". Per finalitzar la seva primera intervenció, va convidar a tots a fer uns minuts de record, amb un emotiu homenatge a les víctimes, projecta'n un fragment del concert "Essencial" de les orquestres Julià Carbonell i Ars Mèdica, que va tenir lloc el passat 6 de setembre.
En el marc de l'Assemblea es van presentar les diferents novetats del COMLL i un recopilatori de les accions realitzades durant el curs 2019-2020.
Entre elles, el Vicepresident, el Dr. Sebastià Barranco, va presentar el projecte de construcció de la nova seu del Col·legi de Metges, que podria situar-se on es trobava l'antic restaurant Lola que ja s'ha enderrocat. Es va sotmetre a votació l'encàrrec i pagament del projecte; i la delegació a la Junta la proposta de finançament i execució de l'obra. "La nova seu ha de suposar un benefici per a tots els col·legiats i una millora del servei del COMLL" va concloure en Dr. Ramón Mur.
Per finalitzar l'Assemblea Ordinària, el COMLL va fer el lliurament del títol i de la insígnia als col·legiats honorífics, que van poder estar presents en l'acte.
El CCMC ha emés un comunicat sobre la tramitació de baixes mèdiques dels progenitors i la justificació de les absències escolars, on fa algunes consideracions “pel que fa a aquelles situacions en què és procedent la tramitació d’una baixa mèdica i aquelles en què, en no existir una causa clínica, no està justificat i caldria que les administracions competents garantissin altres tipus de prestació a pares i mares”.
Així, doncs, recorden que la tramitació d’una baixa mèdica (incapacitat temporal) és un acte mèdic que no es pot reduir a simple acte administratiu i que es justifica sempre per criteris clínics. I que es prescriuen a les persones treballadores en cas d’incapacitat física o psíquica per desenvolupar la seva feina o bé com a mesura profilàctica de preservació de la salut comunitària.
A la Nota del CCMC expliquen dos casos, què passa si el fill o filla té un diagnòstic confirmat de COVID-19, i què s’ha de fer si el fill o filla ha de complir quarantena de manera preventiva en ser considerat contacte d’un cas confirmat de COVID-19.
D’altra banda, també recorden que no és responsabilitat dels professionals mèdics la justificació de les absències escolars.
