El Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) sol·licita al Ministeri de Sanitat la revisió de la seva estratègia de vacunació per tal de dinamitzar el ritme d'immunització i eliminar les traves autoimposades que excedeixen les recomanacions d'organismes com l'EMA i l'OMS.

Després de diverses setmanes des que es va iniciar el procés de vacunació enfront del SARS-CoV-2 a casa nostra, i posades totes les esperances en el control i eliminació de la Covid-19 en aquestes immunitzacions, observem que en la versió 4 del 26 de febrer de l'Estratègia de vacunació enfront de COVID-19 a Espanya (Grup de Treball Tècnic de vacunació COVID-19, de la Ponència de Programa i Registre de Vacunacions) del Ministeri de Sanitat, respecte de la vacuna d'AstraZeneca, s'indica el següent:

Els assaigs clínics de fase III realitzats amb aquesta vacuna i presentats per a la seva autorització en l'EMA, aportaven dades limitades en majors de 55 anys sobre la seva eficàcia. Això ha portat a recomanar de moment la seva utilització en persones entre els 18 i els 55 anys fins a tenir dades dels assaigs clínics pendents d'acabar.

Aquest argument es continua mantenint, avui en dia, per part de les autoritats sanitàries espanyoles, tot i que tant l'Agència Europea de Medicament, com l'OMS, no plantegen cap limitació per edat per dalt, autoritzant per a majors de 18 anys. Tant Alemanya com França ja han rectificat el seu error inicial, ampliant el seu ús fins als 65 anys.

La realitat objectiva és que el ritme de vacunació a Espanya i altres països és molt lent, fonamentalment per la limitació en l'arribada de les vacunes, però possiblement també per les traves autoimposades, com en aquest cas, mogudes per un excés de prudència.

Des d'un punt de vista de salut pública, és a dir, assumint altres consideracions molt més àmplies que l'interès clínic individual, s'ha d'afirmar que totes i cadascuna de les vacunes aprovades han de ser administrades per a tots considerant-les "equivalents", en termes poblacionals.

El principal criteri per a l'administració de les vacunes ha de ser per ara l'edat en ordre descendent, i la velocitat de vacunació s'ha d'incrementar substancialment per arribar com més aviat a les edats mitjanes de la vida, que són les que concentren al seu torn la major part dels factors de risc per la Covid-19 greu.

Per això no ens podem aturar en diferències, més teòriques que reals en la pràctica, entre les diferents vacunes, generant paradoxes com les que ofereix l'esmentada Estratègia, que està permetent que es vacunin abans docents i policies de menys de 55 anys (grup 6), que els seus propis companys d'edats superiors (grup 8).

Si les dades observacionals o d'assaigs clínics permetessin afirmar més endavant que alguna de les vacunes és en la pràctica netament superior, i la disponibilitat real fos suficient, cal plantejar-se reorientar la compra futura cap a alguna de les alternatives, o considerar individualment el seu ús diferenciat segons criteri mèdic, però en aquest moment, en plena pandèmia, amb una adquisició centralitzada a escala europea i una cobertura vacunal menor del 5%, aquesta consideració és completament estèril.

Així mateix, dispersar l'estratègia de vacunació en diversos fronts dubtem que hagi estat una bona elecció, en saber des de febrer de 2020 que la mortalitat es concentra de manera molt intensa a les persones majors de 60 anys, col·lectiu que a Espanya supera els 12 milions de persones i per al qual es necessita un ingent esforç de vacunació, mitjançant el reforç de l'Atenció Primària.

En aquest sentit el CGCOM exigeix ​​que les administracions vacunin als metges i metgesses de l'àmbit privat en les mateixes condicions que als del sector públic i que aquesta es produeixi en totes les comunitats autònomes per igual, cosa que constatem, no està passant i constitueix un incompliment del Protocol i una clara discriminació i un evident risc per a la ciutadania atesa per aquests professionals.

La pitjor de les vacunes és la que no s'administra, i no hem de mantenir unitats en les neveres mentre hi hagi persones sense vacunar. I més quan es preveu l'entrada d'aquestes dosis endarrerides de la vacuna d'AstraZeneca i altres, basades en vectors virals de característiques semblants.

Per aquestes raons recomanem al Ministeri de Sanitat que revisi de nou la seva Estratègia de vacunació.