Així ho ha determinat la Comissió Central de Deontologia del Consell General de Col·legis Oficials de Metges després d'elaborar un informe sobre les tesis negacionistes a propòsit de la pandèmia COVID19.

El text incideix que la professió mèdica té el compromís amb la societat, d'una banda de racionalitat dirigida a la millora constant de la qualitat i de les condicions de l'atenció sanitària que presta i per altra part d'intransigència amb els comportaments no ètics per omissió d'accions intolerables com el que està passant i previstes en el Codi de Deontologia Mèdica.

El CGCOM ha recordat que el codi és de compliment obligatori per a tots els metges col·legiats i que periòdicament renova el consens majoritari de tota la professió. Així, doncs, tot metge dins d'una activitat mèdica s'ha de sotmetre a les normes de la pràctica clínica, basades en el mètode científic, l'adequada relació metge-pacient i d'acord amb la deontologia professional.

L'informe remarca que la dificultat d'establir un coneixement exacte sobre els diversos aspectes relatius a la malaltia COVID19 obliga a la màxima prudència d'opinió i acció als metges que actuen directament en l'atenció a pacients, en la prevenció del contagi en la població sana, i a aquells metges amb responsabilitat social, bé per considerar-líders d'opinió, bé per tenir responsabilitats sanitàries o polítiques en relació a la pandèmia.

Les actuacions dels metges que contradiuen els coneixements sustentats en medicina amb base científica en relació a l'epidèmia COVID19 posen en risc no només als pacients que puguin atendre directament, sinó també als col·lectius immediats (familiars dels pacients, grups de treball, etc.) i a tota la societat.

Entre aquests riscos es troben:

1- Risc d'exposició. En emetre missatges que desaconsellen mesures de protecció contra el contagi (ús de mascaretes, etc.) exposen directament a les persones sanes a ser contagiades.

2- Risc de contagi. Aquelles persones que no segueixin les pautes de protecció contra exposició a virus COVID 19 tindran una major taxa de contagi que les respostes.

3- Risc de malaltia. De les persones contagiades, un percentatge que s'estima superior a l'10% patiran la malaltia COVID 19.

4- Risc de mort. No es pot oblidar que les persones que emmalalteixen per COVID 19 tenen una taxa de letalitat superior al 2%, la qual s'incrementa significativament en determinats grups etaris.

5- Risc de retard terapèutic. L'emissió de missatges relatius a la inexistència de virus, o la ineficàcia de determinats tractaments pot retardar de manera significativa terapèutiques demostrades útils en el tractament dels pacients COVID 19.

6- Risc de terapèutica inadequada. Dins d'alguns col·lectius mèdics s'està proposant l'ús de terapèutiques sense cap base científica que no només no s'han mostrat eficaços en el tractament de la malaltia, sinó que tampoc ho són en cap dels subgrups estudiats.

7- Risc de terapèutica tòxica. En alguns col·lectius, en els quals participen metges, s'estan proposant la utilització de substàncies tòxiques com a part de la terapèutica de la malaltia, la qual cosa està significant un efecte tòxic directe sobre les persones a les quals s'administra.

8- Risc de contagi col·lectiu. La desatenció de les mesures de protecció deguda a missatges emesos per metges negacionistes pot tenir com a conseqüència la propagació de la malaltia sobretot a causa de l'emissió de missatges públics en què es nega que la reunió de grans grups de població incrementa el risc de transmissió de la malaltia infecciosa. En algunes d'aquestes reunions multitudinàries han participat metges negacionistes.

L'informe recull que l'exercici de la Medicina és un servei basat en el coneixement científic aplicat, en la destresa tècnica i en actituds i comportaments ètics, el manteniment i actualització són un deure individual del metge i un compromís de totes les organitzacions i autoritats que intervenen en la regulació de la professió. Per això, cap ciutadà sigui metge o no, pot atorgar-se el dret no només és subvertir l'ordre sanitari i social si a més el mateix constitueix en si un atemptat contra la salut pública.