El Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) no creu oportuna la creació del registre d'objectors davant la proposició de la llei de regulació de l'eutanàsia i el suïcidi assistit al nostre país.
El CGCOM, d'acord amb un informe emès per la Comissió Central de Deontologia d'aquesta corporació, considera que aquest registre pot contravenir el dret de no tenir obligació de declarar sobre ideologia, religió o creences (preservat en l'article 16.2 de la Constitució Espanyola), de manera que la creació d'aquest registre podria anar en contra del dret a la confidencialitat i a la no discriminació.
En aquest sentit la corporació posa de manifest que l'elaboració del registre no suposa una manera eficaç d'aconseguir les finalitats organitzatives adduïdes per a la seva creació; finalitats que, d'altra banda, poden ser aconseguides a través d'un altre tipus de mesures.
Així mateix, destaca que l'objecció de consciència suposa l'exercici d'un dret individual de la persona d'exercir amb llibertat el seu pensament i la seva vida en valors. L'objecció és un acte personal, no cabrien expressions de grup o col·legiades, per tant, l'objecció de consciència ha estat reconeguda per nombroses associacions mèdiques i inclosa en múltiples codis de deontologia mèdica, com el de l'Organització Mèdica Col·legial d'Espanya el 2011.
Des del CGCOM s'incideix en la necessitat que, un cop desenvolupada una llei en la qual s'incloguin als metges com a participants en la pràctica de l'eutanàsia o el suïcidi assistit, ha d'estar clara la possibilitat del desenvolupament d'una clàusula d'objecció de consciència, que permeti el professional el seu rebuig a participar en un procés si ho considera contrari a les seves conviccions ètiques, morals, o religioses. Per tant, en cas d'objecció de consciència sobrevinguda, l'objector hauria d'expressar formalment la seva objecció i presentar-lo als seus superiors.
La despenalització de l'eutanàsia i del suïcidi metge assistit reserva als "metges responsables dels pacients" i als "metges consultors" una col·laboració necessària i imprescindible, de manera que tots els processos ineludibles serien susceptibles del recurs tant de l'objecció de ciència, com a l'objecció de consciència.
Pel que fa al metge que vulgui participar en el procés eutanàsic, un cop aprovada la regulació, cal assenyalar que estarà emparat per les lleis de l'Estat i no podrà ser sancionat deontològicament, llevat que incompleixi qualsevol de les condicions establertes o realitzi de forma errònia i incompetent el procediment.
No obstant això, la corporació mèdica subratlla que l'eutanàsia o el suïcidi assistit no són la manera habitual de procedir en la pràctica clínica davant les malalties greus terminals o incapacitants.
Finalment, el CGCOM assenyala que en tots els pacients, també aquells que pateixen una malaltia greu i incurable amb pronòstic de vida limitat o malaltia greu, crònica i invalidant que comporta sofriment, el metge ha de descobrir la dignitat pròpia de la persona: tots són creditors de respecte, atenció, cura i protecció (Article 5.1 CD 2011), de manera que fins al final roman l'obligació d'aplicar les mesures adequades per aconseguir el benestar i cura (Article 36.1 CD 2011).
Posicionament del CGCOM davant l'Eutanàsia i el Suïcidi Assistit.
Comunicat del CGCOM davant l'aprovació del Congrés de Diputats del dictamen de la Comissió de Justícia sobre la proposició de L.O. per a la regulació de l'Eutanàsia.