Col·legi Oficial de Metges de Lleida
El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida i el Col·legi Oficial de Metges van rebre ahir el premi Alfons de Borja 2020 concedit per Alumni UdL "pel seu compromís personal i vàlua professional en la lluita per a la prevenció i l’atenció als pacients durant la pandèmia de la COVID-19".

El guardó, destaca en aquesta concessió que "és una expressió sentida i sincera de l’agraïment pel seu esforç que en aquests mesos han arribat mes enllà del compliment del seu deure i en condicions molt difícils (...), sense rebre la compensació moral i econòmica que es mereixen".

El premi va ser recollit per Mercè Porté, Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) i pel Dr. Ramón Mur, President del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) en un acte en presència del rector, Jaume Puy, el president del Consell Social, Delfí Robinat, i el d'Alumni UdL, Josep Maria Moragues. Els col·legis han estat obsequiats amb l'escultura El coneixement de Miguel Ángel González i una aquarel·la de Joaquim Ureña, realitzada durant l'acte.

En els seus discursos, la Sra. Porté i el Dr. Mur han recordat als seus companys de professió morts i als malalts a causa de la pandèmia i han agraït la feina feta als voluntaris, jubilats i estudiants, que van sumar-se a la primera línia en aquesta lluita contra el coronavirus.

També han reivindicat millores en el sistema sanitari i en la seva pràctica professional en el dia a dia, tot i recordant que aquesta pandèmia hauria de significar un replantejament de la manera de viure de la nostra societat, on s’ha de respectar més la natura i on també cal revisar l’exercici de les professions sanitàries.

A la imatge, apareixen el membres de la Junta del COMLL presents en l’acte en representació de tots els metges i metgesses de Lleida, a qui correspon aquest premi (de esquerra a dreta: Dra. Maria Chiné, Dr. José Daniel Lacasta, Dr. Ramón Mur i Dr. Sebastià Barranco).

El COMLL vol agrair la concessió d’aquest guardó a l'associació Alumni UdL, que compta amb 12.200 integrants i es centra en donar suport a la carrera professional i a la inserció laboral de les titulades i els titulats de la UdL, difondre la recerca i l’oferta acadèmica de la UdL i col·laborar amb la universitat a teixir aliances amb el món empresarial, les ONG, l’administració pública i la societat civil.

 

Discurs acceptació del premi per part del President del COMLL, Dr. Ramon Mur

Entrevista Lleida TV Premis Alfons de Borja 2020, Dr. Ramon Mur

El Col·legi Oficial de Metges de Lleida i l'IRBLleida inicien una col·laboració per fomentar la recerca biomèdica i la seva divulgació a Ponent

Per promoure la participació de totes les persones col·legiades en la recerca biomèdica desenvolupada a Lleida.

El Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLleida) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) han signat un acord de col·laboració per desenvolupar activitats de manera conjunta per fomentar la recerca biomèdica i la seva divulgació a tota la demarcació de Lleida. Amb l’inici d’aquesta col·laboració entre les dues entitats es fomentarà la participació de totes les persones col·legiades en la recerca desenvolupada a l’IRBLleida, així mateix també es crearan materials de recerca per ajudar als col·legiats i col·legiades del COMLleida a participar en la recerca biomèdica de Lleida.

“El Col·legi Oficial de Metges de Lleida compta amb uns 2.000 metges i metgesses inscrits i necessitem que totes aquestes persones coneguin la recerca biomèdica que es fa a Lleida i com poden participar-hi” ha afirmat el secretari del COMLleida, Dr. José Daniel Lacasta."L’IRBLleida aglutina tota la recerca que es fa a la demarcació i el centre està obert a totes aquelles persones que vulguin desenvolupar recerca biomèdica. Aquesta iniciativa ens permetrà arribar a professionals que potser fins ara no ens coneixien” ha explicat el director de l’IRBLleida, Diego Arango.

L’acord el van signar ahir el director de l’IRBLleida, Diego Arango, i el secretari del ComLleida, José Daniel Lacasta, a les instal·lacions de l’IRBLleida.

'-  La segona dosi d'AstraZeneca ha de ser administrada quan correspongui, independentment de l'edat
- És innecessari introduir una nova vacuna si la velocitat de subministrament actual no s'interromp
- La insuficiència de RRHH en Salut Pública i Atenció Primària és una de les raons profundes de el mal control de la pandèmia a casa nostra
- Cal consensuar una nova Llei orgànica o bé admetre un altre Estat d'Alarma si les circumstàncies epidemiològiques així ho exigeixen

La Direcció General de Professionals de la Salut, del Departament de Salut, ha comunicat al COMLL la necessitat de captació de metges per donar suport al procés de vacunació COVID-19.

Els col·legiats i col·legiades interessats a col·laborar-hi, han de complimentar algun dels formularis d’inscripció següents adreçat al Departament de Salut:

Formulari per a metges i metgesses en actiu

Formulari per a metges i metgesses jubilats

 

En cas de ser finalment cridats pel Departament de Salut, els col·legiats i col·legiades que es trobin actualment sense exercici o jubilats,han de contactar amb el COMLL, per tal d'actualitzar el seu estat de col·legiació.

*AVÍS:

Per als jubilats menors de 70 anys que percebin pensió de jubilació i que hagin tingut la condició de metge estatutari, la percepció de la pensió és compatible amb la remuneració que percebin pel contracte de treball propi d’aquesta campanya de vacunació.

Advertim als jubilats que percebin la pensió de jubilació, però que no hagin tingut la condició de metge estatutari, que l’actual normativa estatal no preveu la compatibilitat entre la percepció de la pensió de jubilació i la feina remunerada, per tant, si volen participar en aquesta campanya és recomanable que s'hi apuntin com a col·laboradors voluntaris sense remuneració.

Amb motiu de la recent aprovació de la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia, el passat 18 de març al Congrés de Diputats, per la qual es regula l’ajuda per morir a l’àmbit de l’estat espanyol, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha considerat adequada i necessària la creació d’una comissió de caràcter consultiu sobre l’aplicació de l’esmentada llei a Catalunya, amb l’objectiu general de vetllar per la seguretat jurídica i medicolegal i pel compliment deontològic. La Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia ha estat publicada avui mateix al BOE i entrarà en vigor d’aquí a tres mesos.

La comissió consultiva del CCMC està formada per col·legiats designats pels quatre col·legis de metges catalans i està presidida pel director de l’àrea de Praxi del Col·legi de Metges de Barcelona, Josep Arimany. Té un caràcter multidisciplinari, ja que els membres que la integren provenen de diferents especialitats mèdiques i són reconeguts experts en àmbits d’interès de la pròpia llei, com són la bioètica i la deontologia mèdica, la geriatria, la psiquiatria, les cures pal·liatives, etc.

Es plantegen com a objectius específics d’aquesta comissió:

Segons consta al seu preàmbul, la llei “pretén donar una resposta jurídica, sistemàtica, equilibrada i garantista a una demanda sostinguda de la societat actual com és l’eutanàsia”. En aquest context, el CCMC es reafirma en la línia de potenciar la “mirada pal·liativa” en situacions de final de vida.

Informació relacionada:

Comunicat del CCMC davant la imminent aprovació de la Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia

Document de posició “L’assistència a persones en situació de final de vida”

Dins del Programa de Protecció Social i des de la Unitat d'Atenció als professionals sanitaris amb COVID Persistent es facilita el document adjunt amb les preguntes i consultes freqüents en relació a la consideració de la COVID-19 com a malaltia professional.

La Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat el Document de Posició El metge davant l'estratègia i el programa de vacunació enfront de la COVID-19, en el qual recorden que els metges i metgesses afronten una responsabilitat professional i ètica davant la societat en relació amb la vacunació: com a agents proactius en l'estratègia d'autoprotecció del col·lectiu i també com a generadors de confiança en la població. El document també recorda que són contràries a la bona pràctica mèdica les conductes que puguin incloure la recomanació de no vacunar, generar dubtes infundats al voltant de la vacunació o promoure'n desinformacions.

Els autors insisteixen en la importància de fer pedagogia entre la ciutadania per tal que sigui conscient que les vacunes que finalment s'administraran per immunitzar enfront de la COVID-19 disposen dels mateixos nivells de seguretat que qualsevol altra vacuna emprada. Donat que un dels fets que ha pogut generar certa desconfiança és la rapidesa amb què s'han desenvolupat aquestes vacunes i la urgència amb què les agències reguladores les han aprovades, el document aclareix de manera clara els principals motius que han permès escurçar els temps de desenvolupament de les vacunes.

Veure document adjunt.

Hem iniciat la vacunació enfront de la Covid-19 amb les tres vacunes que tenim disponibles: la de Pfizer i la de Moderna que són vacunes d'ARN i la d'Oxford-AstraZeneca que és de virus atenuats modificats genèticament. Totes elles tenen l'aprovació de l'Agència Europea de Medicaments (EMA). Les tres generen una resposta immunitària suficient perquè la persona pugui evitar la infecció o les complicacions.

L'objectiu de la vacunació és la protecció directa de la persona vacunada, però sobretot la immunitat de grup. En les residències que han assolit més del 70% de residents vacunats han disminuït 10 vegades els casos i entre els professionals sanitaris s'han reduït un 80% dels contagis.

Per assolir la protecció de grup en el cas de la Covid-19, s'ha calculat que al voltant del 70% de la població mundial ha d'estar vacunada.

Els principis de la priorització i els grups prioritaris per a la campanya de vacunació estan descrits en el document “Estrategia de vacunación frente a Covid-19 en España. Actualización 4. Grupo de Trabajo Técnico de Vacunación Covid-19, de la Ponencia de Programa y Registro de Vacunaciones del 26 de febrero de 2021”.

En la figura 2, s'observa el risc de mortalitat segons les característiques dels pacients:

WhatsApp Image 2021-03-15 at 10.55.22

 

En aquests moments la vacuna d'AstraZeneca (AZ) només s'administra als grups de persones entre 18 i 55 anys sense malalties greus. Aquesta limitació és per un principi de prudència, ja que les agències de medicaments i l'OMS no han limitat l'edat. Això, però, pot fer que aquesta limitació porti a pensar que la vacuna és pitjor.

Aviat es pot aprovar una altra vacuna, també de virus atenuats modificats genèticament, que serà d'una sola dosis amb una eficàcia similar a les anteriors.

Actualment tots els esforços de la campanya de vacunació estan posats en administrar totes les dosis de vacunes que hi ha disponibles, tenint en compte els grups prioritzats i les indicacions de cada vacuna.

Un cop vacunades les persones que viuen en residencies, i al grup de persones grans dependents, als seus cuidadors i als professionals sanitaris i sociosanitaris, s'están vacunant al grup de persones de més de 79 anys als Centres d'Atenció Primària.

A la vegada s'ha iniciat la vacunació en els hospitals de persones amb trasplants hematològics, d'òrgans sòlids i les que estan en diàlisi. Des de punts de vacunació especialment creats per aquesta campanya, es vacuna a professionals essencials de menys de 55 anys sense patologia, per tal de donar sortida a les dosis de vacuna AZ.

L'objectiu doncs, és administrar el màxim nombre de dosis de vacunes, de totes les vacunes que tenim disponibles, respectant els grups prioritaris i les indicacions de cada vacuna, tal com determina el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar social i del Departament de Salut. És per això que no es pot demanar una vacunació a la carta, ni canviar els grups prioritaris.

 

Pepi Estany Almirall

Referent de vacunes Àmbit Lleida, Pirineu i Aran

Membre de l’AIFICC del consell Assessor vacunes del Departament de Salut

Aquesta campanya de sensibilització social es celebra a tota Europa per segon any consecutiu, ja que va ser el passat 2020 quan va ser oficialment declarada aquesta data per la Confederació d'Ordres Mèdiques Europees, reiterant amb aquest acte que la seguretat dels metges a la feina és la base per una atenció mèdica de qualitat.

El COMLL ha col·locat amb aquest motiu una pancarta reivindicativa a la façana de la seva seu per cridar l'atenció de la ciutadania sobre les agressions físiques i verbals que pateix el personal sanitari i les seves conseqüències. La violència contra els facultatius afecta l'activitat sanitària, la salut de la persona agredida i trenca la relació de confiança entre els metges i els pacients.

Les agressions a metges es consideren delictes, ja que des de 2017 els facultatius són reconeguts com a autoritat sanitària. Les penes que castiguen els agressors oscil·len entre els 3 i els 6 anys de presó, multes i indemnitzacions per la via de responsabilitat civil.

El Col·legi de Metges de Lleida anima als seus col·legiats a denunciar totes les agressions patides en l'àmbit professional, tant les de caràcter verbal com les físiques. El COMLL aconsella que en cas d'agressió els seus membres ho comuniquin al Col·legi per donar-los suport i assessorament. El passat any 2020 al Col·legi de Metges de Lleida es van registrar 2 agressions, del total de 93 comunicades a tota Catalunya (vegeu PDF adjunt).

El Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) sol·licita al Ministeri de Sanitat la revisió de la seva estratègia de vacunació per tal de dinamitzar el ritme d'immunització i eliminar les traves autoimposades que excedeixen les recomanacions d'organismes com l'EMA i l'OMS.

Després de diverses setmanes des que es va iniciar el procés de vacunació enfront del SARS-CoV-2 a casa nostra, i posades totes les esperances en el control i eliminació de la Covid-19 en aquestes immunitzacions, observem que en la versió 4 del 26 de febrer de l'Estratègia de vacunació enfront de COVID-19 a Espanya (Grup de Treball Tècnic de vacunació COVID-19, de la Ponència de Programa i Registre de Vacunacions) del Ministeri de Sanitat, respecte de la vacuna d'AstraZeneca, s'indica el següent:

Els assaigs clínics de fase III realitzats amb aquesta vacuna i presentats per a la seva autorització en l'EMA, aportaven dades limitades en majors de 55 anys sobre la seva eficàcia. Això ha portat a recomanar de moment la seva utilització en persones entre els 18 i els 55 anys fins a tenir dades dels assaigs clínics pendents d'acabar.

Aquest argument es continua mantenint, avui en dia, per part de les autoritats sanitàries espanyoles, tot i que tant l'Agència Europea de Medicament, com l'OMS, no plantegen cap limitació per edat per dalt, autoritzant per a majors de 18 anys. Tant Alemanya com França ja han rectificat el seu error inicial, ampliant el seu ús fins als 65 anys.

La realitat objectiva és que el ritme de vacunació a Espanya i altres països és molt lent, fonamentalment per la limitació en l'arribada de les vacunes, però possiblement també per les traves autoimposades, com en aquest cas, mogudes per un excés de prudència.

Des d'un punt de vista de salut pública, és a dir, assumint altres consideracions molt més àmplies que l'interès clínic individual, s'ha d'afirmar que totes i cadascuna de les vacunes aprovades han de ser administrades per a tots considerant-les "equivalents", en termes poblacionals.

El principal criteri per a l'administració de les vacunes ha de ser per ara l'edat en ordre descendent, i la velocitat de vacunació s'ha d'incrementar substancialment per arribar com més aviat a les edats mitjanes de la vida, que són les que concentren al seu torn la major part dels factors de risc per la Covid-19 greu.

Per això no ens podem aturar en diferències, més teòriques que reals en la pràctica, entre les diferents vacunes, generant paradoxes com les que ofereix l'esmentada Estratègia, que està permetent que es vacunin abans docents i policies de menys de 55 anys (grup 6), que els seus propis companys d'edats superiors (grup 8).

Si les dades observacionals o d'assaigs clínics permetessin afirmar més endavant que alguna de les vacunes és en la pràctica netament superior, i la disponibilitat real fos suficient, cal plantejar-se reorientar la compra futura cap a alguna de les alternatives, o considerar individualment el seu ús diferenciat segons criteri mèdic, però en aquest moment, en plena pandèmia, amb una adquisició centralitzada a escala europea i una cobertura vacunal menor del 5%, aquesta consideració és completament estèril.

Així mateix, dispersar l'estratègia de vacunació en diversos fronts dubtem que hagi estat una bona elecció, en saber des de febrer de 2020 que la mortalitat es concentra de manera molt intensa a les persones majors de 60 anys, col·lectiu que a Espanya supera els 12 milions de persones i per al qual es necessita un ingent esforç de vacunació, mitjançant el reforç de l'Atenció Primària.

En aquest sentit el CGCOM exigeix ​​que les administracions vacunin als metges i metgesses de l'àmbit privat en les mateixes condicions que als del sector públic i que aquesta es produeixi en totes les comunitats autònomes per igual, cosa que constatem, no està passant i constitueix un incompliment del Protocol i una clara discriminació i un evident risc per a la ciutadania atesa per aquests professionals.

La pitjor de les vacunes és la que no s'administra, i no hem de mantenir unitats en les neveres mentre hi hagi persones sense vacunar. I més quan es preveu l'entrada d'aquestes dosis endarrerides de la vacuna d'AstraZeneca i altres, basades en vectors virals de característiques semblants.

Per aquestes raons recomanem al Ministeri de Sanitat que revisi de nou la seva Estratègia de vacunació.

crossmenu