El Fòrum de la Professió Mèdica (FPME) va presentar ahir les línies estratègiques de la seva actuació durant el 2020. El fòrum, integrat per les principals organitzacions de la professió mèdica, va valorar l’actual escenari polític amb la confiança que l’estabilitat serveixi per desenvolupar projectes pendents.
El president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), Dr. Serafín Romero, va recordar que el full de ruta del FPME “no difereix de l’acord que va firmar aquesta organització amb el Ministeri de Sanitat del 2013 i que tenia com a eixos un Pacte per la Sanitat, la Professió Mèdica i la Gestió Clínica”. És fonamental el pacte per al model sanitari, tot assumint la defensa de totes les seves característiques respecte a qualitat, equitat i sistema de finançament estable i suficient, segons el Dr. Romero.
El president del CGCOM va demanar una reunió imminent del fòrum, que tè capacitat legal i experiència per resoldre la modificació del real decret que regula la indicació, l’ús i l’autorització per dispensar medicaments i productes sanitaris d’ús humà. També va demanar la renovació de l’acord del 2013 amb el Ministeri de Sanitat, en el qual “es reculli la realitat actual i marqui el camí d’un horitzó sanitari explicatiu”.
A més, els problemes laborals dels metges, l’enduriment dels criteris exigits per ser professor i el reconeixement de la relació metge-pacient com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, entre d’altres, estan inclosos en les línies estratègiques del fòrum per a enguany.
El darrer número del Butlletí Mèdic, que edita el Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), publica el comunicat Desmuntant fakes sobre les vacunes del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Així mateix, dedica l’editorial a aquest tema i assenyala que “els pares que no vacunen els seus fills han gaudit fins ara d’una immunitat regalada, ja que els epidemiòlegs calculen que amb un 80% de la població vacunada es protegeix el 100%. Però, que passarà si baixa el percentatge del 80%?”.
La publicació informa sobre la presentació d’una sola candidatura a les eleccions a la Junta de Govern del COMLL, encapçalada pel Dr. Ramon Mur, que va ser proclamada guanyadora. També recull la notícia de l’homenatge de la Universitat de Lleida al Dr. Joan Viñas i l’atorgament de la medalla Josep Trueta, que es va concedir al mateix Dr. Viñas i a la Dra. Elvira Fernández, entre altres notícies.
A més, el Butlletí Mèdic 133 publica l’article Muerte súbita, apuntes para no olvidar del Dr. Miguel E. Jauregui. D’altra banda, la Dra. Anna Pujol explica la seva experiència a la Base Antàrtica Juan Carlos I en la secció de reportatges.
Podeu accedir al Butlletí Mèdic 133 a través de l’enllaç https://www.comll.cat/wp-content/uploads/bmnum133.pdf.
El Consell General de Col·legis Oficials de Metges va expedir l’any passat 4.100 certificats d’idoneïtat de metges per sortir a l’estranger. La xifra suposa un creixement del 18,7% respecte a l’any 2018, quan se’n van expedir 3.452. Les dades demostren un creixement continuat des del 2011 i arriben a uns 27.000 certificats en els darrers anys.
La gran majoria de certificats s’han demanar per treballar fora (64,85%). També s’han sol·licitat per a cooperació (10,82%), estudis (4,37%) i homologació o altres causes (19,96%). El 50,87% de peticions les han fet dones i el 49,13%, homes.
Catalunya és líder en certificats expedits (591), seguida de Madrid (570), Andalusia (285) i València (217). Regne Unit, França, Irlanda, Itàlia i Alemanya són per aquest ordre les destinacions preferides. També destaquen els Emirats Àrabs, Estats Units d’Amèrica i Canadà.
Per especialitats, els que més certificats demanen són metges de Família (313), anestesiòlegs (123) i pediatres (95).
Més informació a Médicosypacientes.com.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 8047, del 22 de gener d’enguany, publica una resolució de l’Institut Català de la Salut per la qual s’adjudiquen places vacants de facultatiu especialista a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV). Les especialitats i els adjudicataris són els següents:
Angiologia i Cirurgia Vascular: Ljubica Mónica Sarmiento Marasovic
Cardiologia: Diego Fernández Rodríguez, Miguel Jauregui Abularach, Pablo Pastor Pueyo i Albina Aldomà Balasch.
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia: Jordi Espona Roselló
Laura Peralta Marfull,
Mónica Pereda Paredes i Pau Solé Florensa
Farmàcia Hospitalària: Judith Rius Perera i
Pilar Taberner Bonastre.
Otorinolaringologia: Carla Moreno Galindo
Pediatria i les seves àrees específiques: Priscila Llena Isla,
Laura Minguell Domingo,
Gemma Nadal Rey i Nuria Visa Reñe
Radiodiagnòstic: Amad Abu-Suboh Abadia i Maria Lourdes Díaz Dorronsoro
Radiofísica Hospitalària: Àngel Forner Forner i Antonio Otal Palacin
Els professionals adjudicataris s’han d’incorporar al seu destí en un termini de 30 dies.
Els hospitals catalans van realitzar el 2019 un total de 1.296 intervencions relacionades amb el trasplantaments d’òrgans, xifra que representa un augment del 12% respecte a l’any 2018, segons informa avui el diari Ara. La tendència a l’alça es manté des del 2013. Catalunya és un referent en l’àmbit internacional amb 169 trasplantaments per cada milió d’habitants.
El 2019, unes 510 persones van ser donants i els hospitals públics van fer tres trasplantaments al dia com a mínim. El perfil del donant és un home de 59 anys, que ha mort a causa d’un accident cerebrovascular.
El 80% de les famílies dels donants estan d’acord amb l’extracció d’òrgans dels seus familiars o segueixen la voluntat del difunt. Hi ha, però, un 17% que s’hi oposen, dels quals un 43% no addueix cap motiu, un 4% ho fa per motius religiosos i un 7% perquè tenen dubtes sobre la integritat corporal del seu parent.
El pressupost de la Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (FPSOMC) destina el 2020 un total de 12.407.200 € a ajudes als col·legiats i a les seves famílies. La FPSOMC ha presentat a l’assemblea del Consell General de Col·legis Oficials de Metges el nou catàleg de prestacions, que ha augmentat la dotació econòmica de vàries partides.
Entre les partides que percebran una major quantia, hi ha la prestació d’orfandat per a fills de metges menors de 21 anys (3.900.000 €), seguida de les adreçades a orfes amb discapacitat, metges amb discapacitat i jubilats sense recursos, beques per a estudis oficials i vídues majors de 60 anys. Així mateix, s’incrementa l’aportació al Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM) i les residències per a gent gran, entre d’altres.
La fundació es finança principalment a través de les aportacions voluntàries de la col·legiació. La FPSOMC representa l’acció solidària del col·lectiu mèdic per ajudar els seus companys quan es troben en una situació de vulnerabilitat social. La seva tasca és atendre i donar respostes a les necessitats immediates i bàsiques dels professionals i de les seves famílies i és complementària al sistema públic.
La FPSOMC desenvolupa actualment la campanya Metges que protegim a metges per captar i fidelitzar nous socis protectors.
El Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) alerta els MIR que el dia 15 del proper mes de març finalitza el termini per sol·licitar l’Ordre de Concessió del Títol d’Especialista en Ciències de la Salut. El Ministeri de Ciència s’ha posat en contacte amb el CGCOM al detectar que molts metges especialistes, que van acabar la formació el maig del 2019, encara no l’han demanat.
El tràmit per a l’emissió de l’esmentada ordre s’inicia un cop les comissions de docència han comunicat al Ministeri de Sanitat les avaluacions finals dels residents. Aleshores, s’inscriuen en el Registre Nacional d’Especialistes en Formació i, a l’ensems, es notifica al Ministeri de Ciència. La concessió del títol d’especialista es realitza de manera telemàtica, s’ha de sol·licitar per Internet i es obligació dels residents fer-ho quan finalitzen el MIR.
La Vocalia de Metges Joves i Promoció d’Ocupació del CGCOM ha elaborat un document amb els passos que s’han de seguir per obtenir el títol d’especialista. S’hi pot accedir a través de l’enllaç cacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano/catalogo/gestion-t ...
La vocalia recorda que és molt important que la sol·licitud quedi confirmada. Posteriorment, el sol·licitant rebrà un correu electrònic amb l’ordre de concessió.
El Col·legi Oficial de Metges de Zamora ha difós un comunicat sobre la sanació amb pèndul, una nova activitat de pseudoteràpia, després que es publicités una convocatòria de presentació en aquella ciutat. El comunicat alerta sobre l’efecte d’aquestes propostes en la desinformació de la població i en un possible retard dels malalts en consultar els professionals de la Medicina.
“El cercle sociocultural en el qual es submergeix el que confiï en aquesta proposta el pot portar a una modificació de la percepció de la realitat”, segons el Col·legi de Zamora. L’entitat recorda que els professionals de la Medicina són els únics capacitats per utilitzar teràpies validades i contrastades per la comunitat científica.
El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) ha atès en el període 2027/2018 un total de 877 casos, dels quals 162 (15%) són menors de 30 anys. El major nombre de MIR amb malestar psicològic es concentra en el primer any de residència i és un 45% del total.
La prevalença és major entre les dones (61%) que entre els homes (39%). El diagnòstic més freqüent ha estat els trastorns adaptatius (39,1%). Les dades s’han facilitat avui durant la Jornada La Salut del Metge Intern Resident (MIR), organitzada pel Consell General de Col·legis Oficial de Metges a Madrid.
La incidència del malestar psicològic incideix més en l’especialitat de Medicina Familiar y Comunitària, seguida de Psiquiatria. Els casos de malaltia mental (74,4%) prevalen més que les addiccions (25%). Només el 10% dels casos registrats van necessitar ingrés enfront del 20% de la mostra global. El 87% dels MIR atesos es van reincorporar al seu lloc de treball un cop recuperats.
El Dr. Serafín Romero, president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges, va manifestar durant la jornada que des de la professió mèdica s’intenta “intervenir en polítiques de recursos humana perquè incideixin en la salut dels MIR”.
Un estudi internacional, liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona, associa l’exposició a trihalometans amb un 5% de tumors de bufeta a Europa. El percentatge representa més de 6.500 casos anuals de càncer. Espanya és el segon país europeu que més sobrepassa els nivells màxims permesos d’aquest compost químic.
La investigació ha analitzat la presència del compost en l’aigua d’aixeta de 26 països de la Unió Europea i els resultats s’han publicat a la revista Environmental Health Perspectives. El nivell mitjà de trihalometans (cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometrà i bromoform) detectat va ser inferior al límit permès de 100g/l. No obstant aixó, nou països el van sobrepassar: Xipre, Espanya, Estònia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal i Regne Unit.
L’equip investigador ha estimat en 6.561 els casos de càncer de bufeta atribuïbles al compost, però la diferència entre països és elevada. Espanya presenta el major nombre estimat (1.482), seguida de Regne Unit (1.356). Pel que fa als percentatges sobre el total de casos, Xipre (23%), Malta (17%), Irlanda (17%), Espanya (11%) i Grècia (10%) són els que els mostren més elevat de la Unió Europea.
