Segons ha sortit publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE), es convoca concurs per a la provisió de llocs de treballs als Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses i a l'Institut Nacional de Toxicologia i ciències Forenses.
Les sol·licituts s'hauran de presentar en el plaç de deu dies hàbils seguents al de la publicació de la convocatoria al Boletín Oficial del Estado (BOE).
Per a més informació visiteu la resolució del Boletín Oficial del Estado (BOE), adjunt en el següent enllaç.
Les proves selectives 2020 per accedir a la formació de Metges Interns Residents (MIR) al 2021, se celebraran el pròxim dia 27 de març a les 15:00 h, segons la resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional publicada al Boletín Oficial del Estado (BOE). La resolució també nomena les comissions qualificadores de les diferents titulacions, així com les places disponibles a cadascuna.
Per a més informació visiteu la resolució del Boletín Oficial del Estado (BOE), adjunt en el següent enllaç.
El catedràtic de Cirurgia i exrector de UdL, Joan Viñas, és guardonat amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats
El Consell General de rectores i rectors de la Xarxa Vives ha lliurat enguany la Medalla d’Honor de la institució a dos figures reconegudes de la Medicina: l’oncòloga Anna Lluch i el cirurgià Joan Viñas. Les persones homenatjades rebran la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de 4 estats (Andorra, Espanya, França i Itàlia) que integren la Xarxa el 20 de novembre a la Universitat Rovira i Virgili. L’acte, amb aforament limitat, es va retransmetre en directe.
Joan Viñas i Salas (Mataró, 1950) és catedràtic de Cirurgia de la Universitat de Lleida (UdL), institució de la que fou rector entre els anys 2003 i 2011. Doctor en Medicina per laUniversitat de Barcelona i especialista en cirurgia general, traumatologia i ortopèdia, i en cirurgia digestiva, Viñas ha estat un dels impulsors dels estudis de medicina i cirurgia a la UdL, així com una figura clau en la constitució de l’actual Universitat. El seu compromís amb la cultura, la projecció social, així com la seua dedicació a les persones de forma altruista i la defensa de les relacions properes i humanes entre pacients i professionals de la salut l’han dut a posar la seva capacitat de gestió, coneixements mèdics i pràctica quirúrgica al servei dels més necessitats.
El doctor Viñas ha estat cirurgià cooperant a Moçambic i al Txad els estius entre el 2001 i el 2016, i també ha sigut cofundador i president de l’Associació AntiSida de Lleida i vicepresident de la Creu Roja a Lleida. Format a les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, de Lleida, i internacionalment a Milà, Estrasburg, Tolosa, Londres, Tübingen, Rochester i Minneapolis, els seus treballs de recerca incideixen especialment en la carcinogènesi del còlon i la bioètica. Joan Viñas acumula també una extensa activitat assistencial a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, on va ser cap de secció de Cirurgia General, de l'àrea d'Urgències i del departament de Qualitat, així com al Clínic Barcelona. Ha estat president de la Xarxa Vives d’Universitats, de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de l’Institut Català de la Salut. També és Membre Numerari del'Institut d'Estudis Catalans (secció ciències biològiques) des de 2010. A nivell estatal, ocupà la secretaria general de la Conferència Nacional de Degans de Medicina Espanyols; i en l’àmbit europeu fou membre del comitè executiu, així com secretari general, i tresorer, de l’Associació de Facultats de Medicina Europees.
Entre els nombrosos premis i reconeixements rebuts, Viñas ha estat distingit amb el Premi a la millor Gestió al’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, ha obtingut les Medalles de la Universitat i de la Ciutat de Lleida, la Insígnia d’Or del Col·legi de Metges de Catalunya, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Pau Harris de la Fundació Rotary, així com la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va rebre el reconeixement de la comunitat universitària de la UdL, que li va dedicar el seu nom a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina.
El Dr. Xavier Galindo Ortego, Cap del Servei Unificat de la Regió Sanitària de Lleida Pirineus, ha estat anomenat president de la Societat Catalana d'Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial (SCORL i PCF) amb data de 8 d'Octubre.
El Dr. Galindo, des de 1997 ha exercit diferents càrrecs en la SCORL; Vocal 1r, tresorer, secretari i vicepresident.
Curriculum Vitae:
L'Assemblea Mèdica Mundial, en la seva 71a Assemblea General a Còrdova, ha aprovat una Declaració sobre les pseudociències i pseudoteràpies al camp de la salut. La iniciativa, impulsada des del Consell General de Col·legis Oficials de Metges, recull que les corporacions professionals mèdiques de les societats científiques, les associacions de pacients i les autoritats nacionals han de portar a terme una campanya de conscienciació pública sobre el risc de les pseudoteràpies i les pseudociències i reclama una regulació adequada i rigorosa en concordança amb les millors pràctiques que encari els riscos i redueixi els danys potencials que puguin ocasionar.
El Dr. Jerónimo Fernández Torrente, coordinador de l'Observatori contra les Pseudociències, Pseudoteràpies, Intrusisme i Sectes Sanitàries de l'OMC, impulsor d'aquesta Declaració ha destacat que el text deixa "constància clara que el sentiment de la professió mèdica, en conjunt, és unànime, en contra d'aquestes propostes" i afegeix que "reforça la conveniència d'iniciar accions legals i de denúncia expressa als poders públics d'aquestes actuacions que, en el cas dels professionals sanitaris, és l'aplicació immediata dels articles que corresponguin als Codis de Conducta i Deontologia Professional".
La Declaració de l'AMM recull que l'exercici mèdic precisa un fonament en la millor evidència provada científicament disponible i actualitzada. Les diferències entre la medicina convencional i altres pràctiques que no estan sustentades en l'evidència científica configuren el complex univers de les pseudociències i pseudoteràpies.
Constitueixen un sistema complex de teories, suposicions i afirmacions i mètodes considerats erròniament com científics, poden fer que alguns pacients percebin una relació de causa-efecte entre les pseudoteràpies, la seva utilització i la percepció de millora, pel que poden ser molt perilloses i poc ètiques.
Existeixen teràpies i tècniques acceptades per la comunitat científica que, utilitzades amb caràcter complementari (com teràpies nutricionals, de confort o benestar, ambientals i de relaxament) aporten beneficis a la teràpia mèdica principal validada i efectiva.
La majoria de països no disposen d'un marc regulador per aquestes pseudoteràpies, cosa que ha permès la seva proliferació. Al passat, la professió mèdica les considerava inofensives a causa de la seva suposada falta d'efectes secundaris, però actualment ja existeixen suficients proves que suggereixen que poden suposar un perill per la seguretat del pacient.
Les pseudociències i les pseudoteràpies poden comportar importants riscos i danys potencials perquè els pacients pot ser que abandonin les teràpies mèdiques o mesures de prevenció que s'han demostrat efectives per pràctiques que no han demostrat un valor curatiu, i això a vegades pot ocasionar el fracàs del tractament en malalties greus, que poden provocar - inclús - la mort.
Tots els nous mètodes diagnòstics, preventius o terapèutics han de provar-se d'acord amb mètodes científics i principis ètics per determinar la seguretat, l'eficàcia i l'efectivitat i l'àmbit d'aplicació.
El metge té el deure de donar a tots els pacients una atenció mèdica de qualitat basada en la millor evidència científica disponible, com es refereix la Declaració de Ginebra de l'AMM i el Codi Internacional d'Ètica Mèdica.
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha rebut amb satisfacció el pas endavant fet pel govern central, que ahir va aprovar un Reial Decret a través del qual es regula, per primer cop a l’Estat, la publicitat del joc d’aposta en línia. Des del CCMC s’ha reclamat reiteradament la necessitat d’imposar mesures estrictes, com les restriccions a aquest tipus de publicitat, davant l’evidència del greu impacte que té el joc en la salut de la població i, en particular, el fenomen més recent del joc d’aposta en línia, que amenaça especialment la salut mental dels adolescents i joves.
Entre d’altres mesures, el Reial Decret aprovat ahir limita l’emissió audiovisual de publicitat de joc d’aposta a un horari restringit d’1 a 5 hores de la matinada i prohibeix a les entitats esportives signar contractes de patrocini amb cases d’apostes que impliquin la publicitat en samarretes o equipacions. Es prohibeix també l’aparició de persones o personatges notoris a la publicitat del joc d’aposta i l’ús de bonus promocionals per captar jugadors. S’introdueixen, a més, mecanismes de control parental.
El CCMC confia que les seves aportacions alertant dels enormes riscos que aquest tipus de joc comporta per a la salut pública hagin estat d’utilitat a l’hora de contribuir a tirar endavant la nova normativa. Principalment, el Document de Posició El joc d’aposta en línia: impacte en la salut d’un fenomen emergent, publicat pel CCMC el gener de 2019, en el qual, amb la col·laboració dels responsables de la Unitat de Joc Patològic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, s’aprofundia en l’epidemiologia i en els principals factors de risc del joc d’aposta en línia. El CCMC va remetre aquest document a totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, instant a una regulació de la publicitat d’aquesta activitat.
D’altra banda, el CCMC també va donar suport a l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre l’anàlisi de la presència de publicitat de joc d’aposta als continguts dels principals mitjans audiovisuals i a les recomanacions d’imposar-hi restriccions.
Una jornada, la Vocalia de Metges d'Administracions Publiques del Consell de Col·legis Oficials de Metges, analitzarà la prevenció de riscos laborals a l'exercici de la professió medica. L'acte es durà a terme en dues sessions els pròxims dies 28 i 29 d'octubre.
La jornada, encapçalada per la Dra. M. Sonsoles Castro, adreçarà la necessitat d'identificar els factors que incideixen en els accidents laborals i els que causen les malalties professionals, amb l'objectiu de prendre mesures preventives que protegeixen la salut dels professionals.
Durant la jornada es donarà especial atenció a les repercussions que ha tingut la COVID 19 en aquest aspecte, ja que durant la pandèmia van haver-hi moments que alguns professionals van haver d'acomplir la seva activitat laboral en condicions d'inseguretat i desprotecció.
Cal tenir en compte que nombrosos estudis científics demostren l'existència de riscos que afecten els professionals que presten serveis de salut, i que les malalties professionals del personal mèdic són cada cop més freqüents. També s'estudiarà la importància d'adquirir coneixements sobre els elements de gestió en matèria de prevenció de riscos laborals.
A la jornada hi participaran, entre altres, la Dra. Montserrat García Gómez, cap de l'àrea de Salut Laboral del Ministeri de Salut, Serveis Socials i Igualtat; la Dra. Asunción Meléndez Rondón, vocal d'APP del COM Sevilla i la Dra. María Reyes Rodríguez Tapioles, del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat de Granada.
Així ho ha determinat la Comissió Central de Deontologia del Consell General de Col·legis Oficials de Metges després d'elaborar un informe sobre les tesis negacionistes a propòsit de la pandèmia COVID19.
El text incideix que la professió mèdica té el compromís amb la societat, d'una banda de racionalitat dirigida a la millora constant de la qualitat i de les condicions de l'atenció sanitària que presta i per altra part d'intransigència amb els comportaments no ètics per omissió d'accions intolerables com el que està passant i previstes en el Codi de Deontologia Mèdica.
El CGCOM ha recordat que el codi és de compliment obligatori per a tots els metges col·legiats i que periòdicament renova el consens majoritari de tota la professió. Així, doncs, tot metge dins d'una activitat mèdica s'ha de sotmetre a les normes de la pràctica clínica, basades en el mètode científic, l'adequada relació metge-pacient i d'acord amb la deontologia professional.
L'informe remarca que la dificultat d'establir un coneixement exacte sobre els diversos aspectes relatius a la malaltia COVID19 obliga a la màxima prudència d'opinió i acció als metges que actuen directament en l'atenció a pacients, en la prevenció del contagi en la població sana, i a aquells metges amb responsabilitat social, bé per considerar-líders d'opinió, bé per tenir responsabilitats sanitàries o polítiques en relació a la pandèmia.
Les actuacions dels metges que contradiuen els coneixements sustentats en medicina amb base científica en relació a l'epidèmia COVID19 posen en risc no només als pacients que puguin atendre directament, sinó també als col·lectius immediats (familiars dels pacients, grups de treball, etc.) i a tota la societat.
Entre aquests riscos es troben:
1- Risc d'exposició. En emetre missatges que desaconsellen mesures de protecció contra el contagi (ús de mascaretes, etc.) exposen directament a les persones sanes a ser contagiades.
2- Risc de contagi. Aquelles persones que no segueixin les pautes de protecció contra exposició a virus COVID 19 tindran una major taxa de contagi que les respostes.
3- Risc de malaltia. De les persones contagiades, un percentatge que s'estima superior a l'10% patiran la malaltia COVID 19.
4- Risc de mort. No es pot oblidar que les persones que emmalalteixen per COVID 19 tenen una taxa de letalitat superior al 2%, la qual s'incrementa significativament en determinats grups etaris.
5- Risc de retard terapèutic. L'emissió de missatges relatius a la inexistència de virus, o la ineficàcia de determinats tractaments pot retardar de manera significativa terapèutiques demostrades útils en el tractament dels pacients COVID 19.
6- Risc de terapèutica inadequada. Dins d'alguns col·lectius mèdics s'està proposant l'ús de terapèutiques sense cap base científica que no només no s'han mostrat eficaços en el tractament de la malaltia, sinó que tampoc ho són en cap dels subgrups estudiats.
7- Risc de terapèutica tòxica. En alguns col·lectius, en els quals participen metges, s'estan proposant la utilització de substàncies tòxiques com a part de la terapèutica de la malaltia, la qual cosa està significant un efecte tòxic directe sobre les persones a les quals s'administra.
8- Risc de contagi col·lectiu. La desatenció de les mesures de protecció deguda a missatges emesos per metges negacionistes pot tenir com a conseqüència la propagació de la malaltia sobretot a causa de l'emissió de missatges públics en què es nega que la reunió de grans grups de població incrementa el risc de transmissió de la malaltia infecciosa. En algunes d'aquestes reunions multitudinàries han participat metges negacionistes.
L'informe recull que l'exercici de la Medicina és un servei basat en el coneixement científic aplicat, en la destresa tècnica i en actituds i comportaments ètics, el manteniment i actualització són un deure individual del metge i un compromís de totes les organitzacions i autoritats que intervenen en la regulació de la professió. Per això, cap ciutadà sigui metge o no, pot atorgar-se el dret no només és subvertir l'ordre sanitari i social si a més el mateix constitueix en si un atemptat contra la salut pública.
