Aquesta campanya de sensibilització social es celebra a tota Europa per segon any consecutiu, ja que va ser el passat 2020 quan va ser oficialment declarada aquesta data per la Confederació d'Ordres Mèdiques Europees, reiterant amb aquest acte que la seguretat dels metges a la feina és la base per una atenció mèdica de qualitat.
El COMLL ha col·locat amb aquest motiu una pancarta reivindicativa a la façana de la seva seu per cridar l'atenció de la ciutadania sobre les agressions físiques i verbals que pateix el personal sanitari i les seves conseqüències. La violència contra els facultatius afecta l'activitat sanitària, la salut de la persona agredida i trenca la relació de confiança entre els metges i els pacients.
Les agressions a metges es consideren delictes, ja que des de 2017 els facultatius són reconeguts com a autoritat sanitària. Les penes que castiguen els agressors oscil·len entre els 3 i els 6 anys de presó, multes i indemnitzacions per la via de responsabilitat civil.
El Col·legi de Metges de Lleida anima als seus col·legiats a denunciar totes les agressions patides en l'àmbit professional, tant les de caràcter verbal com les físiques. El COMLL aconsella que en cas d'agressió els seus membres ho comuniquin al Col·legi per donar-los suport i assessorament. El passat any 2020 al Col·legi de Metges de Lleida es van registrar 2 agressions, del total de 93 comunicades a tota Catalunya (vegeu PDF adjunt).
El Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) sol·licita al Ministeri de Sanitat la revisió de la seva estratègia de vacunació per tal de dinamitzar el ritme d'immunització i eliminar les traves autoimposades que excedeixen les recomanacions d'organismes com l'EMA i l'OMS.
Després de diverses setmanes des que es va iniciar el procés de vacunació enfront del SARS-CoV-2 a casa nostra, i posades totes les esperances en el control i eliminació de la Covid-19 en aquestes immunitzacions, observem que en la versió 4 del 26 de febrer de l'Estratègia de vacunació enfront de COVID-19 a Espanya (Grup de Treball Tècnic de vacunació COVID-19, de la Ponència de Programa i Registre de Vacunacions) del Ministeri de Sanitat, respecte de la vacuna d'AstraZeneca, s'indica el següent:
Els assaigs clínics de fase III realitzats amb aquesta vacuna i presentats per a la seva autorització en l'EMA, aportaven dades limitades en majors de 55 anys sobre la seva eficàcia. Això ha portat a recomanar de moment la seva utilització en persones entre els 18 i els 55 anys fins a tenir dades dels assaigs clínics pendents d'acabar.
Aquest argument es continua mantenint, avui en dia, per part de les autoritats sanitàries espanyoles, tot i que tant l'Agència Europea de Medicament, com l'OMS, no plantegen cap limitació per edat per dalt, autoritzant per a majors de 18 anys. Tant Alemanya com França ja han rectificat el seu error inicial, ampliant el seu ús fins als 65 anys.
La realitat objectiva és que el ritme de vacunació a Espanya i altres països és molt lent, fonamentalment per la limitació en l'arribada de les vacunes, però possiblement també per les traves autoimposades, com en aquest cas, mogudes per un excés de prudència.
Des d'un punt de vista de salut pública, és a dir, assumint altres consideracions molt més àmplies que l'interès clínic individual, s'ha d'afirmar que totes i cadascuna de les vacunes aprovades han de ser administrades per a tots considerant-les "equivalents", en termes poblacionals.
El principal criteri per a l'administració de les vacunes ha de ser per ara l'edat en ordre descendent, i la velocitat de vacunació s'ha d'incrementar substancialment per arribar com més aviat a les edats mitjanes de la vida, que són les que concentren al seu torn la major part dels factors de risc per la Covid-19 greu.
Per això no ens podem aturar en diferències, més teòriques que reals en la pràctica, entre les diferents vacunes, generant paradoxes com les que ofereix l'esmentada Estratègia, que està permetent que es vacunin abans docents i policies de menys de 55 anys (grup 6), que els seus propis companys d'edats superiors (grup 8).
Si les dades observacionals o d'assaigs clínics permetessin afirmar més endavant que alguna de les vacunes és en la pràctica netament superior, i la disponibilitat real fos suficient, cal plantejar-se reorientar la compra futura cap a alguna de les alternatives, o considerar individualment el seu ús diferenciat segons criteri mèdic, però en aquest moment, en plena pandèmia, amb una adquisició centralitzada a escala europea i una cobertura vacunal menor del 5%, aquesta consideració és completament estèril.
Així mateix, dispersar l'estratègia de vacunació en diversos fronts dubtem que hagi estat una bona elecció, en saber des de febrer de 2020 que la mortalitat es concentra de manera molt intensa a les persones majors de 60 anys, col·lectiu que a Espanya supera els 12 milions de persones i per al qual es necessita un ingent esforç de vacunació, mitjançant el reforç de l'Atenció Primària.
En aquest sentit el CGCOM exigeix que les administracions vacunin als metges i metgesses de l'àmbit privat en les mateixes condicions que als del sector públic i que aquesta es produeixi en totes les comunitats autònomes per igual, cosa que constatem, no està passant i constitueix un incompliment del Protocol i una clara discriminació i un evident risc per a la ciutadania atesa per aquests professionals.
La pitjor de les vacunes és la que no s'administra, i no hem de mantenir unitats en les neveres mentre hi hagi persones sense vacunar. I més quan es preveu l'entrada d'aquestes dosis endarrerides de la vacuna d'AstraZeneca i altres, basades en vectors virals de característiques semblants.
Per aquestes raons recomanem al Ministeri de Sanitat que revisi de nou la seva Estratègia de vacunació.
El Dr. Tomàs Cobo, president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), i Maria Andreu, directora de l'Oficina de Parlament Europeu a Espanya, van signar el 4 de març, l'adhesió de la corporació al manifest #DóndeEstánEllas que té com a objectiu augmentar la presència i promoure la visibilitat de les mèdiques com a ponents en àmbits formatius, conferències, debats i actes de comunicació de la corporació.
Aquesta signatura s'ha emmarcat en la Jornada "Avançant cap al lideratge femení en la professió mèdica", organitzada pel CGCOM amb motiu del Dia Internacional de la Dona i que ha comptat amb la participació de Ma Eugènia Rodríguez Palop, vicepresidenta de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere al Parlament Europeu, el Dr. Tomás Cobo, president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) i la Dra. Manuela García Romero, vicepresidenta segona i representant de l'Observatori de Gènere i professió de l'CGCOM, que va exposar les línies d'actuació i treball d'aquest Observatori.
Amb aquest acte, la corporació mèdica ha pretès donar visibilitat als problemes a què s'enfronten les mèdiques per ocupar càrrecs de responsabilitat, ja que, tot i que la tendència en aquesta professió a Espanya es dirigeix cap a la feminització, aquest canvi de direcció no es tradueix en els llocs de direcció i gerència.
Tornar a veure la Jornada.
El Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) no creu oportuna la creació del registre d'objectors davant la proposició de la llei de regulació de l'eutanàsia i el suïcidi assistit al nostre país.
El CGCOM, d'acord amb un informe emès per la Comissió Central de Deontologia d'aquesta corporació, considera que aquest registre pot contravenir el dret de no tenir obligació de declarar sobre ideologia, religió o creences (preservat en l'article 16.2 de la Constitució Espanyola), de manera que la creació d'aquest registre podria anar en contra del dret a la confidencialitat i a la no discriminació.
En aquest sentit la corporació posa de manifest que l'elaboració del registre no suposa una manera eficaç d'aconseguir les finalitats organitzatives adduïdes per a la seva creació; finalitats que, d'altra banda, poden ser aconseguides a través d'un altre tipus de mesures.
Així mateix, destaca que l'objecció de consciència suposa l'exercici d'un dret individual de la persona d'exercir amb llibertat el seu pensament i la seva vida en valors. L'objecció és un acte personal, no cabrien expressions de grup o col·legiades, per tant, l'objecció de consciència ha estat reconeguda per nombroses associacions mèdiques i inclosa en múltiples codis de deontologia mèdica, com el de l'Organització Mèdica Col·legial d'Espanya el 2011.
Des del CGCOM s'incideix en la necessitat que, un cop desenvolupada una llei en la qual s'incloguin als metges com a participants en la pràctica de l'eutanàsia o el suïcidi assistit, ha d'estar clara la possibilitat del desenvolupament d'una clàusula d'objecció de consciència, que permeti el professional el seu rebuig a participar en un procés si ho considera contrari a les seves conviccions ètiques, morals, o religioses. Per tant, en cas d'objecció de consciència sobrevinguda, l'objector hauria d'expressar formalment la seva objecció i presentar-lo als seus superiors.
La despenalització de l'eutanàsia i del suïcidi metge assistit reserva als "metges responsables dels pacients" i als "metges consultors" una col·laboració necessària i imprescindible, de manera que tots els processos ineludibles serien susceptibles del recurs tant de l'objecció de ciència, com a l'objecció de consciència.
Pel que fa al metge que vulgui participar en el procés eutanàsic, un cop aprovada la regulació, cal assenyalar que estarà emparat per les lleis de l'Estat i no podrà ser sancionat deontològicament, llevat que incompleixi qualsevol de les condicions establertes o realitzi de forma errònia i incompetent el procediment.
No obstant això, la corporació mèdica subratlla que l'eutanàsia o el suïcidi assistit no són la manera habitual de procedir en la pràctica clínica davant les malalties greus terminals o incapacitants.
Finalment, el CGCOM assenyala que en tots els pacients, també aquells que pateixen una malaltia greu i incurable amb pronòstic de vida limitat o malaltia greu, crònica i invalidant que comporta sofriment, el metge ha de descobrir la dignitat pròpia de la persona: tots són creditors de respecte, atenció, cura i protecció (Article 5.1 CD 2011), de manera que fins al final roman l'obligació d'aplicar les mesures adequades per aconseguir el benestar i cura (Article 36.1 CD 2011).
Posicionament del CGCOM davant l'Eutanàsia i el Suïcidi Assistit.
Comunicat del CGCOM davant l'aprovació del Congrés de Diputats del dictamen de la Comissió de Justícia sobre la proposició de L.O. per a la regulació de l'Eutanàsia.
Dins del programa de vacunació del personal sanitari del sector privat, i una vegada realitzada la primera fase de vacunació dels Metges i Metgesses, continuem treballant en una segona fase per poder protegir al seu personal auxiliar sanitari.
Els col·legiats en actiu que exerceixen al sector privat (consultes professionals i centres mèdics) poden sol·licitar la vacunació del personal sanitari amb qui hi col·labora. Si vol sol·licitar aquesta vacunació, és necessari omplir el següent formulari perquè durant el transcurs dels pròxims dies es pugui implementar l'actuació.
Per més informació pots adreçar-te a comll@comll.cat
Ups! No hem pogut localitzar el teu formulari.
L'IFMiL, l'Institut de Formació Mèdica i Lideratge, i l'Hospital Sant Joan de Déu han dissenyat conjuntament un programa per la difusió d'un nou perfil de formació professional: el d'ASSISTENT CLÍNIC.
Aquest perfil, no reconegut encara aquí, però sí per exemple a EEUU, s'adreça a personal no sanitari i s'ha implantat de manera pionera a l'Hospital Sant Joan de Déu.
Al programa hi participen també l'Hospital SJD, el Campus Docent Sant Joan de Déu i Unió Consorci Formació.
El curs és semipresencial amb una durada de 110 hores (formació i pràctiques) i l'inici de la 1a edició és el pròxim dia 7 d'abril de 2021. Ja és oberta la inscripció.
Més informació aquí.
Barcelona, 18 de febrer de 2021
Després d’un any de pandèmia, tot el món mira amb esperança les vacunes, la intervenció sanitària més efectiva que tenim per poder arribar al control de la COVID-19. Malauradament, la producció i la distribució mundials de les vacunes per a la COVID-19 són limitades i, per tant, irregulars i desiguals. Les barreres són moltes, incloent-hi les limitacions que poden suposar les patents i la manca de transferència de coneixement, per tal de poder multiplicar-ne la producció mundial.
Davant d’aquest escenari, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb el suport de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), ha fet públic el manifest Vacunes: un bé públic universal, en el qual demana als governs i organitzacions internacionals que estableixin i apliquin els mecanismes legals que, respectant el principi bàsic de la propietat intel·lectual, facin possible que millori substancialment la capacitat de producció i distribució de les vacunes per a la COVID-19.
En aquest manifest, el CCMC dona suport a la Vaccine Equity Declaration impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta iniciativa fa una crida a governs, companyies farmacèutiques, agències reguladores i líders mundials perquè uneixin esforços per accelerar la distribució de vacunes de manera equitativa a tot el món, especialment entre el personal sanitari. El CCMC demana a totes les organitzacions sanitàries (col·legis professionals, societats científiques, institucions acadèmiques i de recerca, etc.), així com als metges i resta de professionals de la salut, que també s’adhereixin a aquesta declaració.
Accedeix al manifest del CCMC:
Davant la celebració de la jornada electoral del pròxim 14 de febrer, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) vol fer pública la seva posició en relació amb les mesures de prevenció que haurien de mantenir els ciutadans que hi participin i amb les mesures de protecció que ha de fer efectives l’administració convocant.
En un document adjunt trobareu la circular informativa adreçada a tots/es els/les col·legiats/des que figuren d’alta al cens de professionals.
