El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar ahir la resolució per la qual s’adopten mesures de protecció i organitzatives per prevenir la transmissió i afavorir la contenció de la infecció per SARS-CoV-2. Les mesures inclouen el deure de protecció que ha de seguir la ciutadania i les mesures de protecció i organitzatives (distància física de seguretat, ús de la mascareta, reunions i activitats, aforaments i règim sancionador, entre d’altres).
Podeu accedir a la resolució a l’enllaç https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8158/1800179.pdf.
El Departament de Salut ha posat en marxa el Saló dels Residents, un espai web on els MIR trobaran les especialitats, places que s’ofereixen i altres característiques dels 59 centres sanitaris i hospitals de Catalunya. La iniciativa neix davant l’adjudicació telemàtica enguany de les places de formació per a futurs residents i la impossibilitat de celebrar el Saló dels Residents presencial degut a l’estat d’alarma.
Catalunya ofereix aquest any 1.441 places de formació, de les quals 1.142 corresponen als MIR. Es por accedir al Saló dels Residents a través de l’enllaç https://canalsalut.gencat.cat/ca/professionals/formacio/especialitzada/salo-residents/. També s’ha penjat la informació a la web del Ministeri de Sanitat, https://fse.mscbs.gob.es/fseweb/view/public/staticpage/page.xhtml#, perquè els candidats de la resta de l’Estat tinguin la mateixa informació.
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) han reclamat avui un pacte nacional per reformar el Sistema de Salut de Catalunya arran de la crisi de la pandèmia de COVID-19.
L’experiència viscuda davant de l’emergència sanitària de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova els professionals i les estructures organitzatives del sistema de salut i ha permès extreure’n unes quantes lliçons. Aquesta crisi ha evidenciat mancances que cal corregir, però també fortaleses i oportunitats que cal aprofitar. A partir de les lliçons apreses, metges, gestors i infermeres han elaborat el ‘Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya’, amb mesures per transformar el sistema de salut.
Només un pacte majoritari de totes les forces polítiques, a l’Estat i a Catalunya, pot garantir que, tal com ha posat en evidència aquesta crisi, la salut de les persones sigui una prioritat real. Això és el que la societat demana i només serà possible si es comprometen prou recursos per fer front a les necessitats de salut de la població.
Aquests recursos es tradueixen en 5.000 milions d’euros addicionals que caldria injectar al sistema de salut en un període màxim de 3 anys. El 60 % d’aquest pressupost addicional s’hauria de destinar a la millora de les condicions laborals dels professionals i a la dotació suficient de recursos humans. El 40 % restant caldria dedicar-lo a infraestructures, equipaments i tecnologia, amb especial atenció a l’avenç de la telemedicina.
La capacitat de lideratge i de compromís dels professionals ha quedat sobradament demostrada en aquesta crisi. Aquesta capacitat, així com els valors i el coneixement dels professionals, han de ser l’eix de la reforma del sistema. L’experiència viscuda ha demostrat que els objectius de l’administració, les organitzacions sanitàries i els professionals han de ser participats i compartits. Organitzacions i professionals han de disposar d’autonomia de gestió i capacitat d’autoorganització i, per fer-ho possible, cal apostar per flexibilitzar horaris i torns, minimitzar les tasques burocràtiques i impulsar la innovació i la tecnologia.
Per garantir que el pacient és el centre del sistema, s’ha d’impulsar de manera real l’atenció primària i la col·laboració i coordinació entre àmbits assistencials. Alhora, és necessari integrar els serveis sanitaris i socials. Quan es tracta de persones grans vulnerables, cal apropar aquests serveis als domicilis de manera prioritària, sense oblidar que és urgent assolir un acord que garanteixi l’atenció integral a les residències.
Pel que fa a salut pública, és evident que aquesta crisi ha demostrat que cal disposar d’estructures amb capacitat per fer front als nous reptes, tant davant d’una emergència, com a l’hora de fer prevenció i protecció de la salut. Els efectes del canvi climàtic en la salut, per exemple, són tot un desafiament en aquest sentit davant del qual hem d’estar preparats.
Davant de noves emergències sanitàries, és prioritari garantir la prevenció i protecció dels pacients i dels professionals, així com establir mecanismes de provisió de material i d’equipaments estratègics, promovent, per exemple, la producció industrial de proximitat.
La crisi ha posat en evidència que quan els diferents agents del sistema de salut alineen els objectius, s’aconsegueix donar la resposta necessària a la ciutadania. La pandèmia de la COVID-19 ha fet obrir els ulls al conjunt de la societat i ha demostrat la importància transcendent d’un bon sistema de salut, basat en unes estructures professionals i uns equipaments sòlids. Sense salut no hi ha economia i sense salut no hi ha futur. Ara és el moment d’afrontar el compromís i destinar al Sistema de Salut de Catalunya tot el que necessita per garantir aquest futur.
El decàleg compta amb l’adhesió i la participació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.
Podeu accedir al decàleg a https://www.comll.cat/wp-content/uploads/decaleg.pdf
El Dr. Hilario Blasco, psiquiatra infanto-juvenil a l’Hospital Puerta de Hierro, de Madrid, i escriptor, va assegurar ahir que el joc d’escacs és una teràpia “per millorar pràcticament totes les àrees deficitàries del TDAH”. Així ho va afirmar durant la presentació on line del seu llibre Jaque Mate al TDAH, que va organitzar el Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL).
Un total de 271 persones van seguir la webinar des de Lleida, Barcelona, Madrid, Navarra, Bilbao i Mèxic, entre d’altres ciutats. Els participants eren metges, psicòlegs, pediatres i pares de nens i joves amb TDAH.
Un dels objectius de la publicació del llibre és desmuntar els prejudicis que hi ha sobre aquest trastorn, segons el Dr. Blasco. En aquest sentit, va defensar el tractament farmacològic adequat per a les persones amb TDHA perquè, entre altres factors positius, disminueix el risc de consum de substàncies. A més, va recomanar completar aquest tractament amb psicoeducació, psicoteràpia, la pràctica d’esports, i l’aprenentatge d’algun instrument musical i del joc d’escacs.
El joc d’escacs per les seves característiques (ús d’estratègies cognitives complexes, necessitat de planificar, memoritzar i prestar atenció, entre d’altres) també s’utilitza en l’inici de la demència i en el tractament d’addiccions, va informar el Dr. Blasco. Jaque Mate al TDAH és un llibre basat en un projecte d’investigació desenvolupat per l’equip d’aquest psiquiatra.
El Col·legi Oficial de Metges de Lleida ha editat un Butlletí Mèdic monogràfic sobre la COVID-19 en format newsletter. La publicació recull l’opinió de diversos articulistes experts sobre la societat i l’individu, els professionals de la Medicina i la COVID-19, la recerca i la pandèmia, i el coronavirus en diferents àmbits sanitaris.
Participen en el monogràfic el Dr. Tomàs Alonso, metge d’Atenció Primària; Noret Ballarín, estudiant de 4art de Medicina; el Dr. Josep Corbella, advocat; la Dra. Montse Esquerda, pediatra; Meritxell Estiarte, advocada; el Dr. Xavier Gómez-Arbonés, vicepresident del CEI; el Dr. Vicente Paolo Palavicino, metge; la Dra. Rosa Pérez, metgessa forense; el Dr. Josep Pifarré, psiquiatra; el Dr. Ángel Rodríguez, metge intensivista jubilat; el Dr. Joan Antoni Schoenenberger-Arnaiz, president del CEI; Montse Solanilla-Puerta, secretària del CEI; el Dr. Javier Trujillano, cap clínic de Medicina Intensiva de l’HUAV; el Dr. Joan Viñas, catedràtic de Cirurgia, i el Dr. Oriol Yuguero, facultatiu del Serveis d’Urgències de l’HUAV.
Per accedir al butlletí, cliqueu aquí
El Departament de Salut crea el Programa de salut pública per a l’estudi epidemiològic dels casos amb la COVID-19, dels contactes dels casos i el seu seguiment, segons l’acord publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El programa incorporarà 37 metges de Salut Pública, 51 infermers, 18 titulats del cos superior d’Administració i 2 administratius. A la Regió Sanitària Lleida i Alt Pirineu Aran li corresponen 2 metges, 1 infermer i un efectiu TS (estadística).
Atès que les dades epidemiològiques han evidenciat un estancament i, fins i tot, una davallada en la incidència de la infecció, Salut ha valorat la necessitat de començar un procés escalonat i ordenat de desconfinament que no posi en perill l’esforç realitzat. Per aquest motiu, el sistema de vigilància esdevé clau i es posa en marxa l’esmentat programa, que tindrà una durada de 2 anys amb la possibilitat de prorrogar-lo fins a un màxim de 3 anys.
Podeu accedir a la totalitat de l’acord del Departament de Salut a l’enllaç https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8147/1796760.pdf.
El Departament de Salut de la Generalitat ha retirat la limitació dels ingressos i de les visites familiars als centres residencials, on viuen persones grans i persones amb discapacitats o amb problemes de salut mental, segons la resolució publicada avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La resolució estableix que la desescalada (condicions, requisits i organització, entre d’altres aspectes) s’ha de realitzar d’acord amb el pla aprovat el 30 de maig pel Comitè de Direcció del Pla d’Actuació del PROCICAT.
La mesura, que deixa sense efecte les anteriors limitacions adoptades per a la prevenció i control de la COVID-19, s’ha acordat en “l’escenari actual de retorn a la normalitat”. Podeu accedir a la resolució a través de l’enllaç https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8146/1796567.pdf.
Atesa la pandèmia de la COVID-19, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha elaborat uns protocols d’higiene en el lloc de treball i en els sistemes de ventilació i aire condicionat. Els protocols defineixen les pautes i actuacions recomanables en les instal·lacions sanitàries privades.
Les recomanacions sobre la higiene orienten sobre la neteja de les instal·lacions de la sanitat privada, que inclouen zones comunes, zones de visita i zones d’exploracions. El Servei de Prevenció de Riscos Laborals ha assessorat els redactors d’aquest protocol.
El protocol sobre els sistemes de ventilació i aire condicionat té en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i d’altres estaments internacionals de referència. El document recull canvis en les instal·lacions dels edificis que poden reduir les exposicions a la COVID-19.
Podeu accedir als protocols a través dels següents enllaços:
https://www.comll.cat/wp-content/uploads/ccmc-higene-catala.pdf
https://www.comll.cat/wp-content/uploads/ccmc-aire-catala.pdf
El Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) ha expressat avui la seva satisfacció perquè el Consell de Ministres ha aprovat que els contagis i les morts de professionals sanitaris per coronavirus siguin considerats accidents de treball. Aquesta mesura, publicada avui al Boletín Oficial del Estado (BOE), respon a la reiterada petició del CGCOM en representació dels col·legis de metges de l’Estat.
Això suposa una major cobertura per als casos en els quals la malaltia provoqui incapacitat permanent o mort. Fins ara, aquestes contingències es consideraven només de caràcter comú assimilables als accident de treball. La nova qualificació s’aplicarà als contagis produïts fins al mes posterior a l’estat d’alarma i als casos de mort que s’hagin produït dins dels 5 anys següents al contagi de la malaltia.
Com a Junta del Col·legi de Metges de Lleida volem mostrar el nostre suport als metges opositors de Formació Sanitària Especialitzada i aspirants a MIR. Reconeixem el seu esforç i sacrifici després de sis anys de grau i la seva dedicació exclusiva aquests darrers temps en la preparació de l'examen MIR. Malauradament aquests mesos de pandèmia han estat devastadors per a tota la població i la comunitat mèdica ha hagut de lluitar i extreure el millor de si mateixa. Però a més, ha paralitzat l'assignació de places MIR i retardat l'accés a la formació d'aquests metges. Hem d'afegir que enmig de la situació que estem vivint s'ha proposat una metodologia d'elecció de places que al nostre entendre és injusta després de tants anys de lluita.
Per un costat existeix una incertesa no resolta tant del moment de l'elecció de la plaça com del moment de la incorporació com a residents en els diferents hospitals. D'altra banda l'elecció a llista tancada 12 hores abans de l'elecció no garantitza als aspirants que puguin accedir com d'altres edicions a la plaça desitjada. Els metges som coneixedors d'aquest moment vital en la nostra vida professional i sabem que durant l'elecció de places les preferències tant de l'especialitat com la situació geogràfica on volem/podem desenvolupar-la poden ser variables i reajustables a mesura que anem coneixent quines places resten lliures en el mateix instant de l'elecció.
Per tot això sol·licitem un replantejament del procediment de l'elecció de plaça MIR i poder realitzar-la de forma presencial en delegacions secundàries en les diferents províncies o bé oferir la mateixa flexibilitat sense restriccions predeterminades com sempre hem disposat. Com ja hem dit, com a metges és un punt en la nostra carrera absolutament determinant que marcarà la nostra vida personal i professional després de quasi set anys de dedicació i esforç. Demanem que, malgrat els entrebancs que la situació actual ens està presentant, els electors de places MIR i futurs metges col·legiats disposin d'un sistema d'elecció del seu futur més just i lliure.
Lleida, 25 de maig 2020
Junta COMLL
