El diari La Mañana, amb data 21 de juliol, publicava una notícia de rellevant interès per aquest Col·legi. A la seva informació detallava que la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida tenia previst l’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana, d’ordenació de volums i composició de fatxades, per la implantació de la seu del Col·legi Oficial de Metges de Lleida al solar situat a l’avinguda Rovira Roure, 41, en el context de la preceptiva ordenació d’acord amb el Pla General d’Urbanisme.
La iniciativa té el seu antecedent a l’Assemblea Extraordinària del dia 21 de setembre de 2017, en la que es va aprovar l’adquisició del solar amb una superfície total de 1.306,60 m2, amb l’objectiu de construir una nova seu col·legial. Posteriorment es va ampliar el pla d’aprofitament dels terrenys projectant una residència de metges interns residents i d’altres metges vinculats al sistema universitari, amb l’objectiu de donar serveis i atreure a nous col·legiats. El nou edifici contempla espais destinats a recepció i atenció als col·legiats, despatxos per a diferents departaments, sala de juntes, sala de formació i presentacions, serveis, zona d’estar per al personal, zona social i cafeteria, espai polivalent i de pràctiques guiades, accessos i espais d’arxiu, a més d’aparcament de vehicles.
L’aprovació inicial del Pla correspon, per delegació, a la Junta de Govern Local. Serà necessari exposar a informació pública l’acord d’aprovació i el document tècnic en el plaç d’un mes. Transcorregut el període d’informació pública es pot procedir, en el seu cas, a l’aprovació provisional per part de la Paeria i, posteriorment, s’enviarà l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida per poder procedir a la seva aprovació definitiva.
Cal destacar que en breu es procedirà a l'enderroc de la construcció actual, per tal de deixar buidat el solar.
D’aquesta forma, s’han dut a terme els primers passos a seguir a les tramitacions fins aconseguir la seva aprovació definitiva. Serà llavors, una vegada finalitzada la tramitació del mencionat Pla, quan el projecte final de construcció de la nova seu serà presentat i sotmès a aprovació per part de l’Assemblea General de Col·legiats.
Atentament,
Junta de Govern del COMLL
Què creu que ha fallat a Lleida perquè siguem els primers a tenir nous brots?
La situació a Lleida és molt preocupant, si bé fa unes setmanes semblava que estava controlada i que l’escenari actual era poc probable. S’han unit quatre factors perquè succeís tot el contrari. Tenim un potent sector agroalimentari, les indústries càrnies i hortofructícoles. El desenvolupament d’aquesta indústria requereix un entorn de treball propici per a la propagació del virus, com les baixes temperatures, la humitat o que es tracta d’espais tancats on és difícil mantenir la distància de seguretat. Tot i això, són focus sobre els quals s’ha intentat portar a terme un especial seguiment.
Ha faltat planificació sanitària i prevenció amb els temporers i el sector de la fruita?
La indústria fructícola ha tingut un efecte crida sobre col·lectius vulnerables i en situació d’exclusió social, que a conseqüència de la crisi per la pandèmia havien empitjorat les seues ja deteriorades condicions. Es van produir moviments poblacionals des de finals del mes d’abril, en ple estat d’alarma, la qual cosa evidencia falta de coordinació entre les diferents administracions. Aquest col·lectiu no ha estat assistit en origen i ha acabat convertint-se en víctima i vector de la pandèmia. Pel que fa a la immigració regulada amb contractes de feina, ajuntaments i patronal han fet un gran esforç per donar-los una acollida digna i respectar les mesures de prevenció en la seua activitat laboral. Tot i així, ha faltat un suport més gran per part d’altres administracions. La manca de mediadors per superar barreres culturals i explicar-los el risc de contagi ha estat un altre factor. L’escassetat d’allotjaments adequats, especialment en entorns urbans, ha comportat amuntegament, la qual cosa ha fet impossible els rastrejos i quarantenes i ha disparat la disseminació del virus. Finalment, una Atenció Primària infradotada i absolutament burocratitzada juntament amb la falta de rastrejadors i personal en els serveis de vigilància epidemiològica han fet la resta. El virus aprofitarà qualsevol oportunitat per proliferar en altres punts, i per aquest motiu fa setmanes no eren pocs els que alertaven que Lleida podia ser només la punta de l’iceberg.
Era necessari decretar un nou confinament?
La necessitat de portar a terme un confinament, tot i tractar-se d’una decisió política, s’hauria d’aplicar amb base científica epidemiològica. Una vegada existeix transmissió comunitària del virus, el confinament és una mesura eficaç per frenar l’escalada, com ja va quedar demostrat durant l’estat d’alarma. El que ha quedat patent és que abans d’arribar a aquest confinament s’haurien d’haver treballat altres accions que haurien pogut evitar arribar a aquesta situació i que passaven per un abordatge del factor social i econòmic, que en definitiva al nostre territori han estat l’origen del problema.
La desescalada es va fer molt ràpidament o la població s’ha relaxat?
La població, en general, ha tingut un comportament exemplar en els moments més durs de la pandèmia. El “queda’t a casa” va funcionar i gràcies a això es va poder frenar la corba de contagis. Sí que és possible que en les últimes setmanes hi hagi hagut una excessiva relaxació. Potser ha faltat explicar la realitat d’una manera més crua i veraç, amb missatges clars i inequívocs. Recordem l’esdevenir de l’ús de la mascareta, que va passar de no ser necessària a ser obligatòria. És important ser perseverants i mantenir les mesures fonamentals de prevenció com la distància social, el rentat de mans i la utilització de la mascareta, ja que el virus ens està demostrant que té la mateixa virulència que fa uns mesos i malgrat que ara sabem tractar-lo millor, si arriba a tenir contacte amb població de risc acabarem repetint les situacions viscudes.
L’Arnau de Vilanova i l’Atenció Primària a Lleida estan preparats per a aquest repunt i el de la tardor?
En l’àmbit hospitalari la situació és d’equilibri amb tensió, les altes estan compensades amb les baixes encara que s’està elevant la mitjana d’edat dels pacients i això pot incidir en el percentatge de greus. Ens consta que s’han fet importants plans de contingència per si fossin necessaris. La situació de l’Atenció Primària és més complicada. Per intentar frenar la transmissió comunitària s’han d’identificar els possibles casos, fer proves PCR, s’ha d’estudiar i fer el seguiment de tots els contactes, que són un nombre molt elevat de casos i fer el seguiment de les mesures d’aïllament. Tot això suposa una gran càrrega de feina, però a més a més també ens trobem ara amb persones que, després de tres o quatre mesos d’espera, sol·liciten atenció i fer el seguiment de les seues patologies, que ja no poden demorar-se més i òbviament, això significa posar atenció a tot el que no s’ha pogut fer en aquest període. Falta personal i ha calgut reorganitzar vacances de professionals cansats de tant temps de lluita contra el Covid. Ara, esgotats, hem de fer-ho tot. Totes les noves mesures de suport s’han realitzat sense dotar de recursos humans: Hotel Salut, CUAP 24 hores, suport diagnòstic per ecografia... Venim d’una situació d’estrès i cansament acumulat i ens trobem davant d’uns requeriments d’atenció en augment, i la veritat, no veiem el final. No sabem què passarà en els propers mesos. Si el sistema ha aguantat i continua aguantant és gràcies a la vocació i entrega dels seus professionals, però aquest no pot ser l’únic baluard de la nostra sanitat pública.
Com considera vostè que ha funcionat el sistema de rastreig dels contactes dels casos positius?
El rastreig de contactes ben realitzat és una eina realment molt eficaç, però lamentablement la seua implantació a Lleida ha estat testimonial. Han faltat mitjans, recursos, personal i protocols clars d’actuació. Ara sembla que les autoritats estan prenent mesures, però arriben tard, molt tard.
Les operacions i proves que es van haver d’ajornar per la pandèmia del Covid-19 poden agreujar els malalts d’altres patologies o provocar un deteriorament de la salut de la població en general, que ara no va al metge?
Sí, és evident. En medicina l’èxit de moltes intervencions està directament relacionat amb la instauració precoç de les mesures terapèutiques. D’altra banda, en aquesta situació no tenim cap altre remei que abusar del teletreball i aquesta qüestió als professionals sanitaris ens genera angoixa i incertesa, ja que no sempre tenim total seguretat de portar a terme la nostra tasca amb plenes garanties i la qualitat assistencial que el pacient mereix.
Donades les circumstàncies que estem vivint al Segrià i després de declarar el confinament perimetral, s'aproven les noves mesures per l'ús de la mascareta.
Aquestes noves mesure estableixen l'ús obligatori de la mascareta per a qualsevol persona major de 6 anys a la via pública, espais a l'aire lliure i a qualsevol espai tancat d'ús públic, deslligat del manteniment de la distància física interpersonal de seguretat. Es mantenen les exempcions per raons personals i de la naturalesa de l'activitat.
Amb aquestes mesures més restrictives es pretén minimitzar el risc de transmisió comunitaria del virus SARS-CoV-2, sense recorrer a mesures més dràstiques
Podeu accedir al document a l'enllaç següent: Noves mesures en l'ús de la mascareta.
La crisi de la COVID-19 ha posat en evidència les fortaleses, però també les mancances del sistema sanitari català. La capacitat auto organitzativa dels professionals, d’aportar solucions i de fer front a la situació de manera autònoma i col·laborativa i amb flexibilitat ha estat un dels aspectes més positius que caldria aprofitar d’aquesta pandèmia.
Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s’han recollit reflexions al voltant d’aquesta crisi en un document elaborat per professionals de diferents àmbits assistencials, on també es formulen propostes de canvi. El document Covid-19. Lliçons apreses. Per una reforma del sistema de salut de Catalunya* planteja la necessitat d’accelerar el procés de transformació del sistema sanitari i apel·la a un pacte de totes les forces polítiques, el qual hauria de ser una prioritat absoluta a l’agenda política, i a la implicació dels agents professionals.
El document consta de dues parts. La primera part proposa els quatre eixos sobre els quals haurien de pivotar les accions generals per a la refundació del sistema sanitari: finançament, professionals, organització sanitària i salut pública.
La segona part formula propostes concretes per diferents àmbits assistencials: atenció primària, hospitals, atenció intermèdia i residencial i salut mental.
Tenint en compte que tan sols hem superat una primera fase de la pandèmia de COVID-19 i que tot apunta que haurem de fer front a noves emergències i episodis de crisi, aquest document resta obert a revisions i noves aportacions en funció de l’evolució de la situació i dels reptes que es vagin plantejant.
El contingut d’aquest treball ha servit també de base per a l’elaboració del ‘Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya’, que van elaborar de manera conjunta el CCMC, la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i que va ser presentat públicament el passat mes de juny. Aquest decàleg conté propostes generals de reforma i s’ha fet arribar a les autoritats polítiques de Catalunya i de l’Estat. També va ser presentat al Congrés de Diputats en una compareixença del president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós. Compta, a més, amb múltiples adhesions, entre les quals la de la pràctica totalitat dels col·legis professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya.
*El document del CCMC Covid-19. Lliçons apreses. Per una reforma del sistema de salut de Catalunya compta amb les adhesions de la Societat Catalana de Medicina Famliar i Comunitària (CAMFiC), la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC) i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears.
Des del Col·legi Oficial de Metges de Lleida, COMLL, volem transmetre una valoració feta a propòsit de la nova situació de confinament perimetral que s’està duent a terme a la comarca del Segrià.
En primer lloc és molt important destacar que l’arrel d’aquesta nova situació és, per descomptat, d’ordre sanitari, tot i que té el seu fonament en un raonament social, demogràfic i econòmic.
El fet de disposar, la Plana de Lleida, d’una potent industria agroalimentaria que sustenta bona part del nostre producte interior brut, com són les indústries càrnies i les explotacions fructícoles, ens fan especialment sensibles a certs condicionants que ara, enmig de la greu situació de pandèmia mundial i de l’època de l’any en que ens trobem, fan més incís i ens ha de mantenir més amatents que mai.
I un cop més entenem que és tota la societat civil la que ha de treballar més proactivament en aquest sentit, com ja ha fet fins ara, amb prevenció i responsabilitat cívica personal.
Però sobretot demanem de manera ferma a les administracions estatal, autonòmica i local, un treball conjunt entre serveis de salut, ONG’s i altres actors socials, per cercar solucions estructurals perdurables que lliguin els objectius comuns de prevenció i lluita pal·liativa contra la COVID-19. Només treballant plegats ho aconseguirem, i d’això en som tots plenament conscients, per aquest motiu el COMLL, com sempre ha fet i especialment ara, es posa a disposició de les administracions per empènyer plegats en aquest sentit.
Aquest no és un problema d’alguns sectors, col·lectius o perfils socials, aquest és, sens dubte, un handicap per a tothom, i tots n’hem d’abordar i fer nostres les solucions.
Per descomptat, des de la Junta del COMLL volem esperonar i agrair, un cop més, a tots els professionals de la salut que ja han demostrat la seva vàlua, sacrifici i compromís i que ara, i segurament en futurs molt propers, hauran d’estar de nou a primera fila treballant per a que la societat de Lleida, i la de la resta del món, pugui gaudir de la qualitat de vida i salut que mereix.
Lleida, 6 de juliol de 2020.
Junta de Govern COMLL.
Fins a un centenar de particulars, entitats i empreses hi han col·laborat amb la campanya de donacions
El Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) i el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) hi han recaptat 10.087 euros entre els mesos de maig i juny per la compra del material de protecció i sanitari que ambdues institucions han anat adquirint, per a la lluita contra la pandèmia de la COVID-19.
Fins a un centenar de particulars, entitats i empreses hi han col·laborat amb la campanya de donacions que metges i infermeres lleidatans han activat "per complementar-nos amb l'Administració en el subministrament als centres hospitalaris, d'atenció primària, residències i altres centres assistencials d'arreu de la província", segons els responsables de la campanya.
La presidenta del COILL, Montserrat Gea; i el president del COMLL, Ramón Mur; han manifestat la seva satisfacció pel suport rebut; així com per l'experiència de col·laboració conjunta entre els dos col·lectius més grans de professionals sanitaris de la ciutat.
Metges i infermeres havien activat la recaptació a causa de les "grans quantitats de material sanitari, homologat, per fer front a aquesta pandèmia" i, és per aquesta raó, van fer una crida "a tots els lleidatans i lleidatanes i al teixit social, professional, institucional i empresarial".
Des dels primers dies d'estat d'alarma, el COILL vam iniciar una campanya de recollida de material, donacions i compres pròpies per a equipar infermeres i altres professionals amb diferent material sanitari –com són mascaretes, bates, guants, peücs, barrets, viseres facials, solucions hidroalcohòliques, etc.– en els centres hospitalaris, àrees bàsiques de salut i en una xarxa de més de 50 centres assistencials de tota la província on, també, s'han equipat les persones residents. En aquesta línia, el COMLL es va sumar a la iniciativa distribuint entre els seus col·legiats i col·legiades granotes integrals. Un subministrament que ha estat possible amb la compra de material i línies de producció obertes i finançades amb fons propis del COMLL i del COILL; les donacions d'empreses i particulars; o el material confeccionat per grups de voluntariat.
La dura i inesperada situació que ha sofert la població en general i en concret la nostra professió, ens ha portat des d'un principi a prendre mesures extraordinàries, que contribuïssin a donar suport als col·legiats i milloressin la realitat que estaven vivint.
La primera preocupació de la Junta de Govern del COMLL va ser la manca de recursos i material de protecció davant l'exposició a la qual ens hem vist sotmesos, per això vam impulsar aquesta bateria d'accions:
Un altre assumpte que ens inquietava era disposar de vies d'informació àgils per a difondre posicionaments amb fonaments jurídics, accions de suport o documentació rellevant per a l'exercici de la professió. Vàrem crear canals per a millorar la comunicació i assegurar una informació àgil, actualitzada, fiable i accessible a tota la col·legiació.
A més, gràcies al teletreball hem aconseguit mantenir la nostra activitat col·legial habitual, i com a exemple hem dut a terme un número rècord de rendes, 1.430, i hem mantingut l'activitat asseguradora més necessària que mai.
Atès que aquesta situació encara no ha acabat, el COM Lleida continua treballant per a implementar altres possibles mesures que puguin servir d'ajuda. Us convidem a utilitzar qualsevol dels canals habilitats per a fer-nos arribar els vostres suggeriments i propostes. Esperem que totes aquestes actuacions hagin resultat d'utilitat.
Els Col·legis Oficials de Metges i Infermeres de Lleida recapten 10.087 euros contra la COVID-19
Fins a un centenar de particulars, entitats i empreses hi han col·laborat amb la campanya de donacions
El Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) i el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) hi han recaptat 10.087 euros entre els mesos de maig i juny per la compra del material de protecció i sanitari que ambdues institucions han anat adquirint, per a la lluita contra la pandèmia de la COVID-19.
Fins a un centenar de particulars, entitats i empreses hi han col·laborat amb la campanya de donacions que metges i infermeres lleidatans han activat "per complementar-nos amb l'Administració en el subministrament als centres hospitalaris, d'atenció primària, residències i altres centres assistencials d'arreu de la província", segons els responsables de la campanya.
La presidenta del COILL, Montserrat Gea; i el president del COMLL, Ramón Mur; han manifestat la seva satisfacció pel suport rebut; així com per l'experiència de col·laboració conjunta entre els dos col·lectius més grans de professionals sanitaris de la ciutat.
Metges i infermeres havien activat la recaptació a causa de les "grans quantitats de material sanitari, homologat, per fer front a aquesta pandèmia" i, és per aquesta raó, van fer una crida "a tots els lleidatans i lleidatanes i al teixit social, professional, institucional i empresarial".
Des dels primers dies d'estat d'alarma, el COILL vam iniciar una campanya de recollida de material, donacions i compres pròpies per a equipar infermeres i altres professionals amb diferent material sanitari –com són mascaretes, bates, guants, peücs, barrets, viseres facials, solucions hidroalcohòliques, etc.– en els centres hospitalaris, àrees bàsiques de salut i en una xarxa de més de 50 centres assistencials de tota la província on, també, s'han equipat les persones residents. En aquesta línia, el COMLL es va sumar a la iniciativa distribuint entre els seus col·legiats i col·legiades granotes integrals. Un subministrament que ha estat possible amb la compra de material i línies de producció obertes i finançades amb fons propis del COMLL i del COILL; les donacions d'empreses i particulars; o el material confeccionat per grups de voluntariat.
El Col·legi de Metges de Lleida (COMLL) proporciona als seus col·legiats una nova eina de comunicació amb l’objectiu d’apropar els seus serveis de manera àgil i bidireccional.
Un eix imprescindible en el programa de millora de la institució és la incorporació de noves tecnologies que facilitin la gestió i accés a tota la informació als col·legiats. Per això, la Junta de Govern llança la Nova APP COMLL, un nou canal de comunicació disponible per a Android i iOS, amb la qual els col·legiats podran consultar i accedir a una àmplia gamma de serveis. Gràcies a l’aplicació, a més d’estar sempre informats els col·legiats podran realitzar tràmits de manera segura, identificar-se com a professionals en qualsevol lloc i situació, sol·licitar i rebre certificats, realitzar consultes, participar en formacions, receptes mèdiques privades i contactar de manera àgil i intuïtiva amb el col·legi.
El primer tràmit amb el qual s’inaugura l’aplicació és la realització d’una prova serològica de la Covid-19, en descarregar-se l’aplicació COMLL els usuaris rebran automàticament les credencials per a poder accedir a la plataforma on sol·licitar un test d’immunitat del virus SARS-CoV-2 en condicions avantatjoses per a tots els col·legiats.
Gràcies a aquest nou mitjà, els col·legiats ja poden tenir el COMLL a la seva mà i gaudir de tots els seus serveis més còmodament.
Amb motiu de la celebració el dissabte passat del Dia Mundial de les Persones Refugiades, Creu Roja Lleida ha fet una crida a la Unió Europea i als diferents estats membres perquè incrementin els canals de migració legal i segura per als sol·licitants de protecció. L’entitat ha atès a Lleida des del passat mes de gener 422 persones refugiades en els serveis d’acollida, assessorament legal, suport psicològic i aprenentatge d’idioma, entre d’altres.
