Actualització del llistat de metges per realitzar peritatges judicials. Any 2021.
Com cada any, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya sol·licita al Col·legi el llistat actualitzat de col·legiats/des que desitgin realitzar peritatges judicials l’any 2021, d’acord amb el que preveu la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) i l’Ordre JUS/419/2009. Per aquest motiu, cal que els col·legiats i les col·legiades disposats a actuar davant els òrgans judicials ho comuniquin al COMLL abans de les 18.00 hores del proper 29 de desembre.
El llistat ha d’incloure:
Els professionals que desitgin formar part del llistat de perits han de tenir en compte que:
Llistat per a particulars
A partir del llistat de metges i metgesses perits, el COMLL n’elabora un altre adreçat a persones que desitgin contractar els seus serveis. Aquesta llista inclou només les dades de contacte.
Com inscriure’s al llistat de perits
Primer és necessari demanar al Col·legi l’imprès específic. Després s’ha de complimentar i fer-lo arribar al Col·legi de Metges de Lleida.
Els col·legiats i les col·legiades que actualment figuren inclosos en aquests llistat rebran una notificació personalitzada.
Es pot consultar el full informatiu del Departament de Justícia clicant aquí (https://www.comll.cat/wp-content/uploads/dj-condicions-llistes-perits-2021.pdf ).
Més informació al Col·legi Oficial de Metges de Lleida a través del telèfon 973 270811.
[real3dflipbook pdf="https://www.comll.cat/wp-content/uploads/dj-condicions-llistes-perits-2021.pdf"]
Els professionals de la salut afectats directament per la COVID-19 de manera persistent, juntament amb aquells als quals la malaltia els ha comportat seqüeles importants en la seva salut física i emocional, estan experimentant realitats molt dures en què, al malestar propi de la malaltia, s’hi afegeixen el patiment per la incertesa laboral i el seu desenvolupament professional.
Davant l’afectació que estan patint aquests professionals i que han traslladat als col·legis professionals, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha impulsat una iniciativa adreçada a donar respostes i a proporcionar una atenció més adequada a les seves necessitats. Es tracta d’una unitat d’atenció específica, que s’articula a través d’una porta d’entrada, que, en el cas del COMLL, és l’administrativa del Programa de Protecció Social (PPS) del Col·legi. Aquesta professional acollirà els metges i metgesses que s’adrecin a la unitat per tal d’analitzar la situació i de valorar la resposta o derivació més adient per a cada cas. Els col·legiats i col·legiades que necessitin contactar-hi ho poden fer a través del correu comll@comll.cat o del telèfon 973 27 08 11.
La unitat posa a l’abast dels col·legiats i col·legiades diferents línies d’actuació, les quals es prestaran, majoritàriament i a causa de la situació pandèmica, de manera telemàtica:
Amb els serveis i prestacions disponibles al PPS, adaptats a les necessitats de cada cas, sense perjudici de crear-ne de nous, si fos necessari.
A partir de la valoració d’una especialista en Medicina del Treball i Salut Laboral, la qual oferirà assessorament i/o acompanyament en els tràmits per al reconeixement de contingència professional dels metges i metgesses que hagin cursat o estiguin cursant baixa per contingència comuna.
Paral·lelament, es farà l’acompanyament en el cas de reincorporació laboral amb seqüeles post COVID-19 i s’oferirà assessorament, si és necessari, per tal de valorar una incapacitat permanent secundària a aquestes seqüeles.
Per als aspectes mèdicolegals, l’assessorament mèdic anirà acompanyat d’assessorament legal per part de l’assessoria jurídica del COMLL-CCMC.
L’assessoria jurídica del COMLL-CCMC s’encarregarà de coordinar l’assessorament jurídic i la defensa pel que fa als tràmits de la determinació de la contingència professional i/o impugnació d’alta mèdica. I, en el seu cas, per a la determinació del grau d'invalidesa.
També oferirà assessorament sobre els aspectes econòmics derivats de la pròpia baixa i/o sobre les limitacions secundàries a la patologia (guàrdies, modificació del calendari MIR, etc.).
En el supòsit de requerir de reclamació judicial o prejudicial, s’oferirà l’opció de defensa, el cost de la qual serà assumit pel Col·legi.
Es prestarà a partir de la cartera de serveis de Fundació Galatea (Servei de Suport Emocional SEPS). Un equip de terapeutes, especialment seleccionats per la seva expertesa en l’àmbit de les afectacions derivades de la COVID-19, oferiran diferents modalitats d’atenció un cop analitzat i valorat cada cas.
Segons ha sortit publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE), es convoca concurs per a la provisió de llocs de treballs als Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses i a l'Institut Nacional de Toxicologia i ciències Forenses.
Les sol·licituts s'hauran de presentar en el plaç de deu dies hàbils seguents al de la publicació de la convocatoria al Boletín Oficial del Estado (BOE).
Per a més informació visiteu la resolució del Boletín Oficial del Estado (BOE), adjunt en el següent enllaç.
Les proves selectives 2020 per accedir a la formació de Metges Interns Residents (MIR) al 2021, se celebraran el pròxim dia 27 de març a les 15:00 h, segons la resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional publicada al Boletín Oficial del Estado (BOE). La resolució també nomena les comissions qualificadores de les diferents titulacions, així com les places disponibles a cadascuna.
Per a més informació visiteu la resolució del Boletín Oficial del Estado (BOE), adjunt en el següent enllaç.
El catedràtic de Cirurgia i exrector de UdL, Joan Viñas, és guardonat amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats
El Consell General de rectores i rectors de la Xarxa Vives ha lliurat enguany la Medalla d’Honor de la institució a dos figures reconegudes de la Medicina: l’oncòloga Anna Lluch i el cirurgià Joan Viñas. Les persones homenatjades rebran la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de 4 estats (Andorra, Espanya, França i Itàlia) que integren la Xarxa el 20 de novembre a la Universitat Rovira i Virgili. L’acte, amb aforament limitat, es va retransmetre en directe.
Joan Viñas i Salas (Mataró, 1950) és catedràtic de Cirurgia de la Universitat de Lleida (UdL), institució de la que fou rector entre els anys 2003 i 2011. Doctor en Medicina per laUniversitat de Barcelona i especialista en cirurgia general, traumatologia i ortopèdia, i en cirurgia digestiva, Viñas ha estat un dels impulsors dels estudis de medicina i cirurgia a la UdL, així com una figura clau en la constitució de l’actual Universitat. El seu compromís amb la cultura, la projecció social, així com la seua dedicació a les persones de forma altruista i la defensa de les relacions properes i humanes entre pacients i professionals de la salut l’han dut a posar la seva capacitat de gestió, coneixements mèdics i pràctica quirúrgica al servei dels més necessitats.
El doctor Viñas ha estat cirurgià cooperant a Moçambic i al Txad els estius entre el 2001 i el 2016, i també ha sigut cofundador i president de l’Associació AntiSida de Lleida i vicepresident de la Creu Roja a Lleida. Format a les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, de Lleida, i internacionalment a Milà, Estrasburg, Tolosa, Londres, Tübingen, Rochester i Minneapolis, els seus treballs de recerca incideixen especialment en la carcinogènesi del còlon i la bioètica. Joan Viñas acumula també una extensa activitat assistencial a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, on va ser cap de secció de Cirurgia General, de l'àrea d'Urgències i del departament de Qualitat, així com al Clínic Barcelona. Ha estat president de la Xarxa Vives d’Universitats, de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de l’Institut Català de la Salut. També és Membre Numerari del'Institut d'Estudis Catalans (secció ciències biològiques) des de 2010. A nivell estatal, ocupà la secretaria general de la Conferència Nacional de Degans de Medicina Espanyols; i en l’àmbit europeu fou membre del comitè executiu, així com secretari general, i tresorer, de l’Associació de Facultats de Medicina Europees.
Entre els nombrosos premis i reconeixements rebuts, Viñas ha estat distingit amb el Premi a la millor Gestió al’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, ha obtingut les Medalles de la Universitat i de la Ciutat de Lleida, la Insígnia d’Or del Col·legi de Metges de Catalunya, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Pau Harris de la Fundació Rotary, així com la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va rebre el reconeixement de la comunitat universitària de la UdL, que li va dedicar el seu nom a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina.
El Dr. Xavier Galindo Ortego, Cap del Servei Unificat de la Regió Sanitària de Lleida Pirineus, ha estat anomenat president de la Societat Catalana d'Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial (SCORL i PCF) amb data de 8 d'Octubre.
El Dr. Galindo, des de 1997 ha exercit diferents càrrecs en la SCORL; Vocal 1r, tresorer, secretari i vicepresident.
Curriculum Vitae:
L'Assemblea Mèdica Mundial, en la seva 71a Assemblea General a Còrdova, ha aprovat una Declaració sobre les pseudociències i pseudoteràpies al camp de la salut. La iniciativa, impulsada des del Consell General de Col·legis Oficials de Metges, recull que les corporacions professionals mèdiques de les societats científiques, les associacions de pacients i les autoritats nacionals han de portar a terme una campanya de conscienciació pública sobre el risc de les pseudoteràpies i les pseudociències i reclama una regulació adequada i rigorosa en concordança amb les millors pràctiques que encari els riscos i redueixi els danys potencials que puguin ocasionar.
El Dr. Jerónimo Fernández Torrente, coordinador de l'Observatori contra les Pseudociències, Pseudoteràpies, Intrusisme i Sectes Sanitàries de l'OMC, impulsor d'aquesta Declaració ha destacat que el text deixa "constància clara que el sentiment de la professió mèdica, en conjunt, és unànime, en contra d'aquestes propostes" i afegeix que "reforça la conveniència d'iniciar accions legals i de denúncia expressa als poders públics d'aquestes actuacions que, en el cas dels professionals sanitaris, és l'aplicació immediata dels articles que corresponguin als Codis de Conducta i Deontologia Professional".
La Declaració de l'AMM recull que l'exercici mèdic precisa un fonament en la millor evidència provada científicament disponible i actualitzada. Les diferències entre la medicina convencional i altres pràctiques que no estan sustentades en l'evidència científica configuren el complex univers de les pseudociències i pseudoteràpies.
Constitueixen un sistema complex de teories, suposicions i afirmacions i mètodes considerats erròniament com científics, poden fer que alguns pacients percebin una relació de causa-efecte entre les pseudoteràpies, la seva utilització i la percepció de millora, pel que poden ser molt perilloses i poc ètiques.
Existeixen teràpies i tècniques acceptades per la comunitat científica que, utilitzades amb caràcter complementari (com teràpies nutricionals, de confort o benestar, ambientals i de relaxament) aporten beneficis a la teràpia mèdica principal validada i efectiva.
La majoria de països no disposen d'un marc regulador per aquestes pseudoteràpies, cosa que ha permès la seva proliferació. Al passat, la professió mèdica les considerava inofensives a causa de la seva suposada falta d'efectes secundaris, però actualment ja existeixen suficients proves que suggereixen que poden suposar un perill per la seguretat del pacient.
Les pseudociències i les pseudoteràpies poden comportar importants riscos i danys potencials perquè els pacients pot ser que abandonin les teràpies mèdiques o mesures de prevenció que s'han demostrat efectives per pràctiques que no han demostrat un valor curatiu, i això a vegades pot ocasionar el fracàs del tractament en malalties greus, que poden provocar - inclús - la mort.
Tots els nous mètodes diagnòstics, preventius o terapèutics han de provar-se d'acord amb mètodes científics i principis ètics per determinar la seguretat, l'eficàcia i l'efectivitat i l'àmbit d'aplicació.
El metge té el deure de donar a tots els pacients una atenció mèdica de qualitat basada en la millor evidència científica disponible, com es refereix la Declaració de Ginebra de l'AMM i el Codi Internacional d'Ètica Mèdica.
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha rebut amb satisfacció el pas endavant fet pel govern central, que ahir va aprovar un Reial Decret a través del qual es regula, per primer cop a l’Estat, la publicitat del joc d’aposta en línia. Des del CCMC s’ha reclamat reiteradament la necessitat d’imposar mesures estrictes, com les restriccions a aquest tipus de publicitat, davant l’evidència del greu impacte que té el joc en la salut de la població i, en particular, el fenomen més recent del joc d’aposta en línia, que amenaça especialment la salut mental dels adolescents i joves.
Entre d’altres mesures, el Reial Decret aprovat ahir limita l’emissió audiovisual de publicitat de joc d’aposta a un horari restringit d’1 a 5 hores de la matinada i prohibeix a les entitats esportives signar contractes de patrocini amb cases d’apostes que impliquin la publicitat en samarretes o equipacions. Es prohibeix també l’aparició de persones o personatges notoris a la publicitat del joc d’aposta i l’ús de bonus promocionals per captar jugadors. S’introdueixen, a més, mecanismes de control parental.
El CCMC confia que les seves aportacions alertant dels enormes riscos que aquest tipus de joc comporta per a la salut pública hagin estat d’utilitat a l’hora de contribuir a tirar endavant la nova normativa. Principalment, el Document de Posició El joc d’aposta en línia: impacte en la salut d’un fenomen emergent, publicat pel CCMC el gener de 2019, en el qual, amb la col·laboració dels responsables de la Unitat de Joc Patològic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, s’aprofundia en l’epidemiologia i en els principals factors de risc del joc d’aposta en línia. El CCMC va remetre aquest document a totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, instant a una regulació de la publicitat d’aquesta activitat.
D’altra banda, el CCMC també va donar suport a l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre l’anàlisi de la presència de publicitat de joc d’aposta als continguts dels principals mitjans audiovisuals i a les recomanacions d’imposar-hi restriccions.
