El Col·legi de Metges de Lleida (COMLL) ha celebrat avui l’acte d’entrega dels V PREMIS COMLL, que tenen per finalitat facilitar i fomentar la recerca entre els equips de professionals de l’Atenció Primària.
En aquesta edició, s’han presentat set projectes i els dos amb millor puntuació han estat guardonats amb 1.500 € cadascun.
El primer premi ha estat per a Josep Montserrat Capdevila, amb “Avaluació de la capacitat predictiva del risc coronari mesurat per REGICOR i desenvolupament d’un nou model predictor en prevenció primària: estudi de cohorts retrospectiu (2016–2025) a l’Atenció Primària”, i el segon premi per a Francesc Pujol Aymerich, amb “Utilitat i eficiència de la teledermatoscòpia en el maneig de la patologia dermatològica que es veu en l'Atenció Primària”.


L’acte d’entrega de premis ha comptat amb l’assistència de la dra. M Cruz Urgelés, vicesecretària del COMLL, el dr. Josep Basora, director de l´Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), el dr. Joaquim Díaz, director assistencial de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Lleida, el dr. José María Palacín, cap de la Unitat de Suport a la Recerca de l’ICS a Lleida, així com la resta de professionals del comitè avaluador.
A la totalitat dels candidats se’ls ha lliurat un Certificat de participació.
Els metges valoren l’autonomia i la fidelitat amb els pacients que troben a la sanitat privada, però en suspenen les retribucions i la relació amb les asseguradores
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) torna a prendre el pols de la medicina privada, amb una nova enquesta als professionals que exerceixen en aquest sector. A Catalunya, s’estima que uns 15.300 metges (32% del total de col·legiats menors de 75 anys) fan algun tipus d’activitat privada, mentre que gairebé el 34% dels ciutadans tenen contractada una assegurança privada de salut, segons dades de la darrera Enquesta de Salut de Catalunya del Departament de Salut. L’Estudi dels professionals del sector de la medicina privada 2025, les principals conclusions del qual es presenten avui en roda de premsa, s’ha basat en una enquesta que recull les opinions i percepcions de 1.271 metges.
Satisfacció: punts forts i punts febles
Els professionals enquestats afirmen que, en general, estan força satisfets amb la seva activitat com a metges, amb un grau de satisfacció de 8 sobre 10. Aquesta valoració es manté força positiva quan es tracta de l’exercici en el sector privat, el qual puntuen amb un 7,2 sobre 10. De l’activitat privada, valoren, sobretot, l’autonomia, la flexibilitat i les possibilitats de conciliar que els ofereix, així com la fidelitat dels pacients i l’estabilitat. Com a punts negatius, les retribucions econòmiques insuficients són, amb diferència, l’aspecte que genera més insatisfacció i que està directament relacionat amb la manca de comunicació fluïda amb les companyies asseguradores i amb la relació de desigualtat que hi mantenen a l’hora de negociar les seves condicions professionals i econòmiques.
Retribucions i ingressos econòmics
Només el 25% dels metges enquestats afirmen que els seus ingressos s’han incrementat en els darrers cinc anys. Per al 75% restant, o bé han disminuït (25% dels enquestats) o bé s’han mantingut igual (50% dels enquestats). El pes de les asseguradores en la facturació d’aquests professionals és molt important, ja que, de mitjana, el 70% dels seus ingressos provenen d’aquestes companyies. Cal destacar, a més, que el 60% dels metges coincideixen a destacar una única companyia (Adeslas) com a princicipal proveïdora de pacients, la qual cosa dona idea de la concentració del sector. Per al 50% dels metges, aquesta mateixa companyia ocupa el primer lloc de la llista d’asseguradores per a les quals facturen més.
Perfil dels metges que fan privada
Les dones guanyen pes, a poc a poc, en el sector de la medicina privada, un món que, tradicionalment, s’ha mantingut força més masculinitzat que la professió en general. Entre els professionals enquestats, tot i que clarament predominen els homes, les metgesses ja representen el 37% (fa 10 anys, a l’enquesta del sector privat del Col·legi de Metges de Barcelona, que partia d’una mostra força més reduïda, les dones eren el 23%). La presència de metgesses al sector privat encara se situa força lluny del pes que les dones tenen entre el total de col·legiats menors de 75 anys, on són clarament majoritàries i representen el 57% del total.
Pel que fa a l’edat, el col·lectiu de metges que fan privada també està una mica més envellit. Entre els enquestats, gairebé el 70% tenen més de 50 anys, mentre que, entre el total de col·legiats de menys de 75 anys, el percentatge és del 45%.
Les especialitats més freqüents que exerceixen els metges que fan activitat privada són del tipus mèdiques i medico-quirúrgiques. Ginecologia i Obstetrícia, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Medicina Familiar i Comunitària, Pediatria i Anestesiologia són les cinc especialitats que ocupen les primeres posicions quant a freqüència.
Tipus d’activitat
El 33% dels professionals enquestats encara mantenen una consulta privada pròpia, però aquest és un model que va a la baixa, en favor de la consulta privada ubicada en un centre mèdic on es comparteix espai i serveis amb altres professionals i, generalment, vinculat a un centre sanitari o companyia asseguradora. Fa 10 anys, la consulta pròpia encara era una modalitat d’exercici per al 45% dels enquestats, però, a mesura que totes les especialitats guanyen complexitat, requereixen, cada cop més, treballar en equip, realitzar intercosultes i estar més a prop de les tècniques diagnòstiques. D’altra banda, els costos creixents associats a una consulta pròpia són difícils d’assumir i mantenir per uns professionals que no perceben una actualització paral·lela dels seus ingressos (la retribució mitjana per visita se situa en una forquilla d’entre 15 i 25 euros). Entre els professionals que encara exerceixen en el seu propi consultori privat, el 64% dels pacients atesos paguen l’acte mèdic a través de pòlisses d’assegurances de salut, mentre que el 36% ho fan de la seva butxaca.
La medicina privada s’exerceix, bàsicament, en règim d’autònom i, en alguns casos, els professionals, compaginen contractes laborals amb aquesta modalitat. El 91% dels enquestats fan activitat com a autònoms, ja sigui amb o sense personal a càrrec. El 15% són membres de societats i hi participen del seu capital. Els metges assalariats al sector privat representen el 17% dels enquestats. L’evolució del sector i dels grans grups hospitalaris privats permeten albirar un increment de professionals assalariats en els propers anys.
El 42% dels metges enquestats també fan activitat a la sanitat pública i, en aquest cas, dediquen a fer assistència a la privada una mitjana de 15 hores setmanals. Els professionals que només fan privada hi dediquen 32 hores a assistència de mitjana (no s’hi inclouen hores de formació, gestions i tràmits, etc.). Malgrat que quatre de cada deu metges enquestats compaginen activitat pública i privada, cal destacar que, per al 60% restant, l’activitat privada no és tan sols l’activitat principal, sinó exclusiva.
Perspectives de futur
En opinió dels professionals, el futur de la medicina privada passa per fer front a diversos reptes, entre els quals destaquen el de la millora de les condicions professionals i retributives, la incorporació de noves tecnologies i la millora de la formació, per tal de fer més atractiu el sector per als professionals. El 60% consideren que, per als professionals que vulguin desenvolupar activitat privada, serà clau estar vinculat a un grup hospitalari.
Valoració i rànquing de les entitats d’assegurança lliure
La sensació de no sentir-se valorats per part de les companyies asseguradores continua sent majoritària entre els metges enquestats i, de fet, no ha millorat respecte a l’anterior enquesta realitzada pel CCMC l’any 2021-22. El 64% no se’n senten ben tractats i els motius principals són, per aquest ordre: les baixes retribucions i la manca de possibilitats de negociació, el tracte impersonal i el dèficit de comunicació, la priorització de l’aspecte econòmic per sobre de la qualitat assistencial, les dificultats a l`hora de fer tràmits i el qüestionament de proves i derivacions.
Un cop valorats aquests i altres aspectes, les respostes i puntuacions obtingudes per part dels enquestats permeten elaborar un rànquing de companyies asseguradores. En aquest rànquing, la companyia més valorada obté una puntuació de 7,48 i repeteix, un cop més, com en els darrers deu anys, al capdamunt de la classificació. La companyia pitjor valorada obté una nota de 3,1. De les 16 companyies majoritàries en volum d’activitat, només 10 superen el 5 i només dues superen el 7 (Assistència Sanitària Col·legial i Mútua General de Catalunya). Cal aclarir que hi ha una tercera companyia (Montepío Girona) que també obté més d’un 7, però el seu àmbit d’acció es limita a la demarcació de Girona i, per tant, opera amb un nombre de metges molt més reduït.
També cal destacar que la valoració de la companyia per a la qual treballen més metges (Adeslas) ha millorat en aquesta darrera enquesta i ha passat d’un 5,1 (2022) a un 5,97, la qual cosa li ha permès ascendir en la posició al rànquing general, de la vuitena a la tercera posició.
Accions a promoure en el sector de la medicina privada
Un cop analitzats els resultats de l’enquesta i la situació del sector de la medicina privada, el CCMC considera prioritàries les següents accions:
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha obert la convocatòria per a la segona edició dels Premis a les millors pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari, que tenen l’objectiu de promoure la visibilitat dels projectes impulsats per professionals i centres sanitaris compromesos davant l’emergència climàtica, amb l’objectiu de liderar el camí cap a un futur més sostenible i just.
Els premis, de caràcter anual, es convoquen en les categories d’atenció primària, atenció hospitalària i altres àmbits assistencials (atenció intermèdia, salut mental, etc.). S’hi poden presentar candidatures fins a l’1 d’abril de 2026 a través d’aquest formulari.
Els projectes han de ser experiències aplicades dins l’àmbit sanitari català que reverteixin en la salut del planeta, fent front a l’impacte de la crisi climàtica en la salut i/o amb accions adreçades a reduir la petjada que genera el sistema sanitari.
Els professionals o equips promotors dels projectes guanyadors en cada categoria rebran un val amb valor de 500 €, que haurà de destinar-se a la realització d’activitats -que tinguin un impacte positiu i que reverteixin en la salut del planeta-, un diploma i un segell acreditatiu per publicar a la web corporativa de l’entitat o àrea on s’ha desenvolupat el projecte.
La decisió del jurat es donarà a conèixer en el marc de la 4a jornada anual CoMBxClima que se celebrarà el mes de maig de 2026 a la Sala d’Actes del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).
Trobareu tota la informació i els formularis d'inscripció aquí.
La Secció de Mèdics Sèniors del COMLL ha organitzat per a dijous 11 de desembre una conferència a càrrec de la Sra. Carme Torres Penella, infermera i investigadora sobre aquesta professió en el període de la guerra civil a la nostra ciutat (1936-1939).
18 hores, sala de formació del col·legi. Es recomana confirmar assistència:
El Col·legi Oficial de Metges de Lleida convoca una nova edició del Concurs de dibuix infantil de Nadal en el que poden participar els fills dels col·legiats que cursin fins a 6è d'educació primària.
Les bases resumides del concurs són aquestes:
El lliurament de premis tindrà lloc a la seu col·legial el 18 de desembre.
Ja és possible inscriure's i començar el Programa Upro en Competències Digitals, que formarà gratuïtament fins a juny a milers de metges i metgesses perquè s'enfrontin millor als reptes digitals de la professió.
Des d'aquest mes d'octubre, tots aquells metges que s'inscriguin i se sumin als milers de facultatius ja preinscrits poden començar immediatament el curs, al ritme que desitgi cada alumne.
El programa Upro de formació de competències digitals dirigit a la professió mèdica és un programa formatiu transversal l'objectiu del qual és formar a milers de metges en competències digitals i intel·ligència artificial per a donar resposta als grans reptes de la pràctica diària i garantir la millor prestació dels serveis que es donen a la ciutadania.
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s'ha adherit a aquest programa que capacitarà a 80.000 professionals de diferents sectors de l'estat en competències digitals i IA, i que forma part de la iniciativa Generació D, impulsada per Red.es, entitat adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, a través de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Està dotat amb una subvenció de 200 milions d'euros atorgada a Unió Professional i finançada pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a través dels fons Next Generation de la Unió Europea.
Aquest pla suposa una fita per a les corporacions col·legials del nostre país que es converteixen, per primera vegada en la història, en les encarregades de promoure i gestionar aquests fons europeus per a formar a desenes de milers de professionals al nostre país. A més, en el cas de la professió mèdica aquesta formació comptarà amb crèdits de la Unió Europea de Metges Especialistes (UEMS) i del Sistema Nacional de Salut.
Competències digitals i IA
Orientat a la dotació de competències digitals mitjançant diferents modalitats (presencial, telemàtica, híbrida), el programa formatiu comptarà amb un bloc comú de 40 hores, que s'impartirà a totes les persones professionals inscrites als programes, i amb un bloc específic de 110 hores que s'adapta a cada professió.
Més informació del projecte aquí.
La Secció de Salut Mediambiental ha organitzat la I Jornada de Salut Mediambiental que tindrà lloc el dia 6 de novembre a la seu col·legial de manera presencial. La inscripció és gratuïta i oberta a tots els col·legiats i també es podrà seguir en línia.
Aquesta jornada té com a objectiu l'actualització de coneixements en salut mediambiental i les malalties relacionades amb la contaminació, els tòxics i el canvi climàtic.
Consulti el programa i faci la seva inscripció aquí
La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Lleida dona el seu suport a la segona jornada de vaga nacional convocada per la Confederación Española de Sindicatos Médicos (CESM) per a avui 3 d'octubre, en rebuig a l'esborrany de l'Estatut Marc presentat pel Ministeri de Sanitat.
En línia amb els posicionaments realitzats pel Fòrum de la Professió Mèdica, considerem insuficients les modificacions plantejades en el text de l'esborrany de l'Estatut Marc per atreure i retenir talent en el Sistema Nacional de Salut (SNS), evitant la fuita de professionals i garantint la qualitat assistencial, la seguretat dels pacients i la sostenibilitat del sistema sanitari.
En aquest sentit, considerem que no es tracta només de condicions laborals, sinó d'assegurar l'excel·lència professional i l'equitat en l'atenció sanitària que rep la ciutadania.
Confiem que el diàleg entre les parts permeti aconseguir un acord que impliqui una millora real en les condicions laborals del col·lectiu mèdic, i que contribueixi, en conseqüència, a enfortir el sistema sanitari públic, universal i de qualitat.
7 d'octubre, senderisme saludable: Volta a l'embassament de Sant Llorenç
9 d'octubre: "L'ofici d'escriure, la terapèutica de les paraules", amb l'escriptor Pere Rovira i Planas
23 d'octubre: Visita guiada a la ciutat de Cervera, el seu centre i edificis històrics.