Estigueu al dia de les darreres notícies

Notícies

Manipulació de mostres. Quan el ressentiment i el despit configuren un delicte.

31/07/2020
Categoria:

manipulació-mostres

J. Corbella i Duch

Dr. en Dret, Advocat 

En l’àmbit de la sanitat la majoria de condemnes penals sancionen actuacions imprudents o negligents, i trobem poques condemnes per actuacions doloses o intencionals. Per això, tot hom es fixa amb les que publiquen els repertoris de jurisprudència. 

Des d’aquesta perspectiva, tenint en compte la singularitat del cas, comentaré la sentència dictada pel Tribunal Suprem el 14 de gener de 2020, confirmant la condemna d’una tècnica de laboratori d’un hospital de Saragossa per un delicte de risc, a la pena de 2 anys de presó, 12 mesos de multa de 8 €/dia, i 6 anys d’inhabilitació, i per un altre delicte de falsedat, a la pena de 3 anys de presó, 6 mesos de multa de 8 €/dia, i 4 anys d’inhabilitació, mes indemnitzacions als perjudicats. 

Sumant-ho tot, resulta un total, 5 anys de presó, 18 mesos de multa, i 10 anys d’inhabilitació. I tot a conseqüència d’un disgust pel trasllat a un altre lloc de treball, que seguidament es transforma en un fort empipament i en un ressentiment, que genera una resposta per despit, totalment equivocada. 

Els fets, recollits aquí resumidament, comencen amb l’ordre de trasllat de la tècnica superior de laboratori des de la secció de Micobactèries a la secció Genito-Urinaria del mateix hospital, i del mateix laboratori, que s’havia de fer el dia 4 de març de 2016. I la sentència dona per provat que la treballadora es va manifestar en contra i enutjada per l’ordre rebuda, perque estava mol a gust en Micobacteries on tenia una relació de confiança i d’amistat molt estreta amb el facultatiu responsable de la mateixa. 

Per aquest motiu, guiada pel ressentiment i el despit, el mateix 4 de març de 2016, aprofitant que estava sola, decideix manipular les mostres que entraven a la secció en el seu darrer dia de treball, amb la inoculació de líquid procedent d’una soca de tuberculosi, que tenia el laboratori com a mostra de control tramesa per la OMS. 

Es van registrar set falsos resultats positius de tuberculosi, que es van considerar com a accidentals, per contaminació creuada, atès que els malalts presentaven una clínica que no es corresponia amb els resultats. 

El 2 d’abril, aprofitant que un desplaçament a la secció de Micobactèries per a fer una tint de “Zhiel Neelsen” en una mostra, contamina altres mostres i vials clínics, fora de les zones de seguretat emparades per les campanes extractores, creant una situació de risc de contagi  propi i dels demés treballadors de la secció. 

El 16 de maig intercanvia les etiquetes del tub de mostres d’un pacient amb les d’un altre, que havia donat positiu al “Neisseria Gonorrhoeae”, i per aquest motiu  es va donar un fals positiu a la primera, i es va donar com a negatiu al malalt que, realment, estava afectat, la qual cosa determina l’aplicació d’un tractament amb antibiòtic, ceftriaxona i azitromizina  a una pacient gestant de 26 setmanes, que presentava el fals positiu. 

Posteriorment, quan l’acusada és detinguda, portava en la seva bossa de mà les etiquetes que identificaven els corresponents tubs de les mostres. 

Un dels malalts amb fals positius de tuberculosi, a mes de la natural preocupació pel diagnòstic, fou ingressat durant cinc dies a l’hospital, i sotmès a tractament farmacològics, mentre es practicaven proves de “Mantoux” als seus familiars. Per aquets motius, angoixa, hospitalització i tractament innecessari, el Tribunal considera que els pacient afectats van tenir perjudicis, i reconeix a favor seu una indemnització. 

Davant dels fets que el Tribunal considera provats (exposat de forma resumida en el paràgrafs anteriors), la defensa fonamenta els successius recursos en la legalitat de la prova indiciària atès que no hi ha cap prova directa de la manipulació de les mostres imputada a la treballadora del laboratori. Dit d’una altra manera. Com que ningú va veure qui i com es feia la manipulació i inoculació de soques de tuberculosi de les mostres, l’argument de la defensa consisteix a negar l’autoria i impugnar la legalitat de la prova indiciaria. 

Ara no farem pas un anàlisi de l’argumentació jurídica sobre els elements i requisits que cal tenir en compte per a treure conclusions atès que s’adiu mes amb la tècnica jurídica del procés que, amb l’àmbit d’actuació de la medicina i de les ciències de la salut. 

Si que ens queda, però, la possibilitat de fer unes breus consideracions sobre el comportament de la tècnica de laboratori condemnada que evidencia un plantejament equivocat respecte de les obligacions derivades del contracte de treball. La manipulació de les mostres, en primer lloc, palesa un greu menysteniment de la vida, integritat i salut dels malalts que resulten afectats pels falsos positius, que ocasionen ingressos en centres sanitaris i tractaments farmacològics innecessaris. 

Segonament, i pel que fa amb els efectes de les manipulacions sobre el funcionaments del laboratori i la qualitat dels resultats de les analítiques, resulta una disfunció important a partir de la qual es generen tota mena d’hipòtesis i de sospites, imposant un seguit de verificacions amb la correlativa despesa de temps i de recursos. 

La treballadora, en el seu moment, no accepta sortir de la seva situació de confort, i en lloc de buscar arguments que li ajudin a assumir la nova situació, inicia un seguit d’actuacions que només tenen per finalitat causar un mal als companys de feina i al sistema sanitari. 

Tenint en compte aquest comportament podem entendre millor les penes imposades, i especialment, la de inhabilitació per a exercir la professió. 

crossmenu