El dia 15 de març es va publicar la disposició 3.700 del BOE núm. 68 del 2020 sobre les mesures en matèria de recursos humans i mitjans per a la gestió de la situació de crisi sanitària i s’autoritzà, entre d’altres, la contractació de:
El Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (CEEM) es va oferir a col·laborar amb el Govern i les comunitats autònomes canalitzant les llistes d’estudiants i graduats presentats com a voluntaris com es contemplava i també en els professionals que van realitzar el MIR el 2019/2020.
Què s’ha dut a terme finalment? El col·lectiu més jove de la professió sanitària és una de les injeccions de professionals que hi ha hagut davant la manca de personal, però també formen part d’un dels col·lectius més vulnerables emocionalment davant la falta d’experiència en el dia a dia. Per saber-ho hem parlat amb set joves diferents que conformen 4 experiències:
Contractada en una residència d’ancians on ha hagut contagis, durant l’últim mes i escaig l’estudiant de 6è de Medicina de la UdL ha viscut de primera mà les fases de confinament i desconfinament dins de la residència. Reconeix que per a ella l’experiència té dos vessants molt diferents: una part molt frustrant per la falta de tests tant per als ancians com per al personal que hi va haver els primers dies i una altra que, avui dia, la continua emocionant: l’equip. “És una passada, molt a gust. S’estimen molt als avis, tenen moltes ganes de cuidar, acompanyar...”, diu.
Considera que emocionalment ha pogut gestionar-se gràcies a les eines apreses extracurricularment a les associacions d’estudiants i acadèmicament no dubta, ni un segon, en senyalar el benefici d’haver començat pràctiques el segon any de grau. Sabia que tenia els coneixements, però la pràctica apresa ja era un altre tema.
Quan pensa en el MIR no creu que hagi perdut el temps i això la deixi en desavantatge amb els seus companys: “Prefereixo haver treballat que haver estudiat el MIR. He après molt i no ho canviaria: administrar els fàrmacs que m’indiquen, posar vies i sobretot a no creuar aquella línia vermella entre donar la millor cura i vincular-se emocionalment... sense dubte, coneixements que d’altra manera, potser no hauria adquirit mai. He tingut la sort d’estar en un gran equip”, assegura.
Seguint la línia del manifest del CEEM, dues estudiants de 6è de Medicina de la Universitat de Lleida es van incorporar a la plantilla de dos hospitals diferents per al recolzament del personal sanitari. La seva primera experiència dista força de l’anterior. Sense veure pacients, el seu dia a dia han sigut tasques de preventiva i epidemiologia: omplen documents amb la informació de gent contagiada, les històries clíniques dictades pel facultatiu especialista o metge resident assignat i, avisen dels resultats positius quan el Servei de Microbiologia té el diagnòstic.
“Són petits treballs que sempre els fan invertir part de la seva jornada laboral i nosaltres els hi evitem”, afirmen.
El fet de no veure pacients les ha ajudat emocionalment i en quant amb la diferència de temps invertit en estudiar no ho dubten; per a elles, la voluntat de participar en aquesta situació és una qüestió de moralitat.
D’altra banda, també hi ha estudiants d’Infermeria d’últim any de la UdL que s’han unit a la lluita contra el COVID-19 contractades com a auxiliars d’Infermeria. Han portat a terme tasques entre auxiliars i infermeres. Les estudiants consideren que han pogut tenir suficients eines per fer front el seu dia a dia. “Haver entrat al món laboral com a infermera enmig d’una situació tan excepcional com és aquesta és possible que m’hagués superat i crec que no hauria tingut els suficients coneixements com per fer-ho però al ser feines entremig, sí que ho ha fet possible”, expliquen.
Sobre la seva situació emocional una d’elles diu que “ser productiva m’ha ajudat molt a estar millor. Em feia respecte començar a treballar a la UCI directament, però realment han estat al meu costat”.
Just tornava del viatge per celebrar l’examen MIR quan va rebre un correu de l’Àrea d’Atenció Primària per ajudar a la situació actual i dies després es va incorporar com a suport a un CAP. Durant l’abril, va estar en consultes telefòniques, gestionant baixes, plans de medicacions i altres consultes i, un cop arribat el maig, va passar a fer torns de 12 hores de suport a l’agenda de coronavirus. El que més destaca és l’ajuda rebuda dels altres professionals i la cura que van tenir en recordar sempre que no tenen una formació professional especialitzada darrere. “Hi ha altres companys que s’han incorporat a residències, centres d’atenció primària i hospitals i també destaquen l’ajuda” diu.
N. Ballarin Cunillera
Estudiant de 4rt de Medicina a la UdL
