L’Atenció Primària és la porta d’entrada al sistema sanitari. Actualment integra equips multidisciplinaris formats per metges d’Atenció Primària, pediatres, odontòlegs, infermers, treballadors socials, auxiliars d’Infermeria, llevadores, tècnics de radiologia, i administratius que treballen al Centres d’Assistència Primària (CAP). Aquests equips proveeixen amb l’atenció sanitària integral i continua a qualsevol persona que busca l’atenció mèdica a través dels seus serveis en la prevenció, detecció precoç, avaluació inicial de la malaltia i seguiment de les cronicitat en coordinació amb altres nivells d’atenció, tenint en compte les necessitats de la població i l’ús eficient dels recursos disponibles.

La segona setmana de març la mascareta quirúrgica va ser rescatada del magatzem. El divendres 13 de març va ser un dia pràcticament normal en l’activitat dels nostres centres, pot ser amb menys pacients i cert nerviosisme entre els companys. El dilluns 15 tot va canviar, l’activitat rutinària va quedar suspesa i tota l’assistència es va haver de reestructurar en 24 hores, tot abordant la resposta davant la nova situació amb els mitjans al nostre abast, sense tenir unes directrius ni protocols clars en els que recolzar-nos .

Cada centre es va organitzar segons les seves possibilitats d’espais i personal, fent triatges a les portes d’accés als centres, mesurant la temperatura i proporcionant mascaretes i guants als pacients que venien a visitar-se, creant circuits d'assistència separats entre els pacients que acudien per problemes respiratòries i altres patologies.

Es van organitzar consultes de patologia respiratòria, en espais específics aïllats, ateses per professionals amb equips de protecció individual (EPI) en ocasions improvisats. Es van utilitzar circuits i horaris diferents per fer radiografies, ecografies i analítiques en els centres que disposen d’aquets mitjans de complement diagnòstic. Es van estructurar els equips d’atenció domiciliària per atendre els malalts segons patologia infecciosa o no, i a les persones ingressades en les residencies d’ancians, que en la nostra àrea son sis establiments. Es van modificar els horaris d’alguns professionals de 7 a 12  hores, i, amb solidaritat, es van treure de la primera línia d’assistència els treballadors més sensibles. Es van crear protocols de sedació per atendre pacients d'edat avançada que no van voler anar a l'hospital i van romandre en el seu domicili o residència. Es van reorganitzar les guàrdies en els centres com en el nostre d’atenció 24 hores al dia. En els consultoris locals, els equips van continuar atenent la població, utilitzant com a element essencial la comunicació telefònica, excepte en les patologies que per la seva naturalesa urgent requerien assistència presencial.

El coneixement dels nostres pacients i la confiança que tenen dipositada en nosaltres ens va possibilitar fer el triatge: el seguiment telefònic dels infectats per la COVID-19 amb afectació lleu; els contactes amb quarantena i aïllament domiciliari; la renovació de medicaments sense la presentació de la recepta impresa, així com la gestió de les múltiples  incapacitats temporals (IT) creades per la pandèmia. Els serveis socials dels CAP es van coordinar amb els dels ajuntaments, consells comarcals i entitats socials per atendre les persones més vulnerables que viuen soles o en condicions molt precàries.

Tota aquesta reestructuració a corre cuita es va poder posar en marxa amb el treball del personal administratiu, que ara es diuen personal de Gestió i Serveis (GiS), que havia incorporat en els últims anys les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Aquest personal va gestionar agendes, va enviar per correu electrònic parts d’IT, informes, va tramitar trasllats de pacients als hospitals i va difondre protocols d’actuació.

Tot l'anterior no hagués pogut dur-se a terme sense unes direccions dels centres, almenys en el meu, amb una idea clara d'actuació, gestió eficient dels mitjans materials, coordinació i suport amb tot el personal amb dues metes principals: protegir l'equip i evitar en el possible la saturació de l’hospital, derivant els pacients amb requeriment de tractament específic.

Durant setmanes vam observar com l'epidèmia de la COVID-19 s'estenia des de la Xina per tot el món, mentre els nostres polítics i epidemiòlegs oficials negaven la possibilitat que ens afectés o, com a molt, algun cas aïllat, deien. Tot d'una va esclatar la pandèmia saturant hospitals, serveis d'urgències unitats de cures intensives i funeràries. Tot el sistema sanitari es va veure impotent per controlar l'epidèmia, havent de recórrer a mesures mil·lenàries que ja s'utilitzaven en època de l'imperi romà, el confinament de la població.

En aquest context, els ciutadans estan demostrant un alt nivell de responsabilitat, autogestionant molts dels seus problemes de salut, assumint la supervisió i seguiment de les seves dolències, informant del seu estat de salut al contactar per telèfon per iniciativa pròpia o en el seguiment realitzat des del CAP. Els professionals de l'assistència primària, acostumats a treballar en situacions clíniques d'incertesa, hem continuat exercint la nostra tasca com un equip unit en la resposta, contenció, mitigació i recuperació de l'epidèmia, actuant al mateix temps com a element de cohesió social a l’ésser una atenció sanitària d'accés universal.

La pandèmia passarà, però el coronavirus es quedarà entre nosaltres i, malgrat el desgast sofert per tots els professionals d’Atenció Primària, ens caldrà continuar exercint la nostra  tasca, reorganitzant de nou els equips, reinventant la Primària per acoblar-nos a la futura pandèmia post-COVID, la de les seqüeles ocorregudes per la por i el confinament. També és probable que hi hagi rebrots o ens sacsegin altres epidèmies o desastres naturals. Davant d'aquests fets, una Atenció Primària organitzada, qualificada, ben preparada i, sobre tot, amb els recursos suficients pot frenar nous contagis i reduir l’afectació en la salut tant dels propis professionals com de la comunitat, i com a conseqüència minimitzar en el possible l'impacte negatiu sobre l'ocupació i l'economia.

Tomàs Alonso Sancho

Metge d’Atenció Primària

CAP de Balaguer