Dr. Gerard Piñol Ripoll
Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida HUSM-IRBLleida
Professor associat de la Universitat de Lleida
La Malaltia d’Alzheimer és la principal causa de deteriorament cognitiu en la població major de 65 anys, representant el 50-70% de tots els casos. Són pacients amb una important fragilitat associada als seus problemes tant cognitius com conductuals.
Com es conegut, la pandèmia de la COVID-19 ha originat una limitació i un canvi d’hàbits important en la població. Entre aquests canvis, s’han vist suspeses les activitats destinades a la gent gran, els centres de dia o els centres d’estimulació cognitiva. Aquest fet ha modificat la rutina de les activitats de la vida diària tant necessària en aquests pacients. A més, el confinament, decretat al nostre país el 19 de març, va suposar que molts d’aquests pacients tinguessin prohibit sortir al carrer durant un període de temps perllongat. Aquestes limitacions destinades a la població general poden ser especialment difícils de comprendre en pacients amb dèficits amnèsics que poden requerir que s’hagi de repetir la informació moltes vegades i, malgrat això, la comprensió pot ser difícil, fet que pot originar alteracions de conducta.
Paral·lelament, la sobrecàrrega dels cuidadors és evident. L’increment de l’angoixa per la nova situació i les incerteses que comporta, s’ha vist augmentada en el cas de familiars de pacients amb demència per haver d’estar pendents de pacients que en moltes ocasions necessiten supervisió i control durant les 24 hores del dia. Aquesta supervisió durant aquests dies l’han realitzada en bona part les parelles dels pacients d’una edat també avançada o altres familiars. La pròpia dinàmica familiar també s’havia vist alterada pels propis condicionants laborals o escolars que la pandèmia ha suposat.
La constatació en la pràctica clínica habitual per consulta telefònica durant les primeres setmanes de confinament, va posar de manifest un seguit d’alteracions en la conducta dels pacients. Per aquesta raó, vam considerar necessari realitzar un estudi per tal de poder-les objectivar.
Per aquest motiu, es van avaluar 40 pacients, 20 amb diagnòstic de Malaltia d’Alzheimer i 20 amb diagnòstic de Deteriorament Cognitiu Lleu, que havien estat avaluats prèviament al confiament en el context del Programa d’Estimulació Cognitiva que es realitza a la Unitat de Trastorns Cognitius de Lleida, ubicada a l’Hospital Universitari de Santa Maria. En aquests pacients, després de 5 setmanes de confinament es va repetir l’avaluació a nivell de símptomes neuropsiquiàtrics mitjançant l’escala Neuropsychiatric Inventory (NPI) i de qualitat de vida (tant del pacient com del cuidador) mitjançant l’escala EuroQol-5D a través de consulta telefònica.
Els resultats han mostrat que els símptomes neuropsiquiàtrics més freqüents van ser l'apatia i l’ansietat en el cas de pacients amb Deteriorament Cognitiu Lleu, i apatia, agitació i conducta motora aberrant en pacients amb Malaltia d’Alzheimer. No vam poder objectivar diferències en les puntuacions de l’EuroQol-5D durant la reavaluació. Malgrat això, fins a un 30% dels pacients i el 40% dels cuidadors van registrar un empitjorament del seu estat de salut durant el confinament.
Aquesta recerca ens permet posar de manifest una realitat que ha passat desapercebuda durant aquest període de temps en un segment de població molt fràgil com són els pacients amb trastorns cognitius. Estudis com aquests posen de manifest la necessitat d’adoptar mesures especials en aquest grup de població i els seus cuidadors, en cas que ens trobem en situacions similars a les viscudes durant el confinament produït com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.
Aquest estudi ha estat publicat a la revista European Journal of Neurology.
Article de referència:
Beatriz Lara, Anna Carnes, Farida Dakterzada, Ivan Benitez, Gerard Piñol-Ripoll, Neuropsychiatric symptoms and quality of life in Spanish Alzheimer’s disease patients during COVID-19 lockdown, European Journal of Neurology, 2020, https://doi.org/10.1111/ene.14339.