Estigueu al dia de les darreres notícies

Notícies

Els metges davant la pandèmia COVID: salut mental i distrès moral

03/06/2020
Categoria:

Els metges davant la pandèmia COVID: salut mental i distrès moral

La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un enorme repte a diferents nivells, ja sigui sanitari, social o econòmic, però ha tingut un impacte particular i directe en l'àmbit de les professions sanitàries.

En un article a la revista Bioethics, al 2005, Kotalik2 escrivia que "una resposta exitosa a una pandèmia dependrà en gran mesura de les actituds, habilitats i esforços dels treballadors de la salut", però cal tenir en compte que per assolir aquesta resposta reeixida, els professionals sanitaris assumeixen una sobrecàrrega física, psicològica i també ètica.

En un recent estudi, Shanafelt va realitzar diferents sessions a grups de diferents professionals sanitaris, durant la pandèmia COVID, enfocats a intentar esbrinar: què és allò que més preocupa, què necessitaven dels seus líders i quines fonts de suport pensaven que serien més útils. Aquests grups van identificar vuit principals fonts d'ansietat en professionals sanitaris:

  1. Accés a l'equip de protecció personal apropiat
  2. Estar exposat a l'COVID-19 a la feina i portar la infecció a la seva família
  3. No tenir accés ràpid a les proves si desenvolupen símptomes de la COVID-19 i temor concomitant de propagar la infecció en el treball
  4. Incertesa que la seva organització doni suport/atengui les seves necessitats personals i familiars si desenvolupa infecció
  5. Accés a suport per tenir cura dels fills durant l'augment de les hores de treball i el tancament de les escoles
  6. Suport per a altres necessitats personals i familiars a mesura que augmenten les hores de treball i les demandes (alimentació, hidratació, allotjament, transport)
  7. Poder proporcionar atenció mèdica competent si es desplega en una nova àrea (per exemple, infermeres no-UCI que han de funcionar com infermeres de la UCI)
  8. Manca d'accés a informació i comunicació actualitzades

Aquestes principals preocupacions serien segurament extrapolables, amb més o menys variacions, a molts dels nostres professionals sanitaris. I està molt clar que poden representar un risc en salut mental, ja sigui en forma d’ansietat, estrès o risc de Trastorn d’Estrès Post-traumàtic.

Més enllà de l’afectació en salut mental, hi ha un risc de distrès moral. Aquest és un concepte descrit fa poques dècades en l’àmbit de la salut, que fa referència a l’angoixa moral generada quan una persona no pot treballar de forma adequada a les seves conviccions o a allò que considera èticament correcte. Durant la pandèmia, es pot donar aquest tipus de situacions, quan no es poden assolir els estàndards de cura que hom considera adequats, per situacions altament precàries dels pacients atesos (persones en final de vida soles, aïllades de les famílies, per exemple), manca de recursos o de preparació adequada. El distrès moral provoca una barreja d’ira, por, culpa, confusió i impotència.

I, a més de la càrrega psicològica i moral, s’associa la càrrega física. Hannah Smith, psicoterapeuta nord-americana, ha emprat el terme “fatiga pandèmica” per descriure l’intens cansament i també la irritabilitat i desorientació que l’acompanyen, per exemple, no saber ben bé quin dia de la setmana és.

Estem entenent que la pandèmia s’assembla més a una marató que a un sprint. El problema és que potser no ho sabíem quan va començar, i la resposta des de l’àmbit sanitari va ser d’una accelerada brutal, i ara cal continuar.

En aquest context, es fa imprescindible desenvolupar estratègies per "cuidar els cuidadors". Shanafelt, en l’article que comentàvem abans, identificava 5 àmbits de suport als professionals per part de l'organització: escolta’m, protegeix-me, prepara’m, recolza’m i cuida’m (taula 1).

Rosenberg parla per la seva banda de com “construir resiliència” en època de pandèmia. La resiliència és la capacitat que té una persona per resistir i afrontar situacions traumàtiques i reaccionar positivament malgrat les dificultats. Aquest oncòleg pediàtric, a través de la seva experiència, comenta com per desenvolupar resiliència calen recursos individuals (per exemple, característiques i habilitats personals), comunitàries (per exemple, suports socials i sentit de connexió) i existencials (per exemple, sentit del significat i del propòsit).

Estem corrent una marató en la que no sabem on és la meta ni tampoc els obstacles que ens trobarem durant el camí. Tenim clar on voldríem arribar, però no sabem ni com ni quan podrem fer-ho. I, a més a més, ningú no ens ha entrenat per a aquesta cursa. Però, no podem abandonar la cursa per decidir que ja entrenarem i ja correrem un altra que puguem preparar, en la que tinguem clar quin es el recorregut i les dificultats que ens trobarem...

Malgrat tot, sí que podem fer alguna cosa. “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”, deia Antonio Machado. Hem d’anar construint resiliència mentre caminem. I això és feina de tots: professionals individuals, equips, institucions, i societat en general. Escolta’m, protegeix-me, prepara’m i recolza’m.

Taula 1 (adaptada de Shanafelt et al. Understanding and addressing sources of anxiety among health care professionals during the COVID-19 pandemic. JAMA 2020)

Sol·licitud Demanda Resposta clau
Escolta’m  Escoltar i actuar en relació a les perspectives dels professionals sanitaris de primera línia Crear canals de feed-back entre la primera línia i l’organització

Assegurar que aquesta veu s’escola en la presa de decisions

Protegeix-me Reduir el risc d’infecció dels professionals sanitaris, o que puguin infectar les seves famílies Proveir equips de protecció adequats, accés ràpid a salut laboral i test, recursos adequats per evitar infeccions a la família, i, si es precisa, proveir allotjament alternatiu.
Prepara’m  Formaició i suport adequat a les necessitats reals del moment Proveir ràpidament formació al coneixement bàsic i crític.
Recolza’m Donar suport que reconegui les limitacions humanes davant la sobrecàrrega laboral i el risc de la feina. Suport a les necessitats físiques i psicològiques
Cuida’m Proveir suport integral Facilitar suport en aspectes diversos com suport domiciliari per tenir cura de fills, baixa laboral adequada ...

 

Montse Esquerda

Pediatra

Josep Pifarré

Psiquiatra

crossmenu