El Col·legi Oficial de Metges de Lleida va convertir-se el passat dimarts en la caixa de ressonància de tres libres escrits per professional de la Sanitat. Montse Esquerda, pediatra i psicòloga, va presentar l’estudi El nen davant la mort, del qual és coautora amb Anna M. Agustí, mestra i psicopedagoga; la pediatra Carmen Gabarrell i la psicòloga Itziar Fernández, van parlar de la seva obra Els braços que no malcrien, i la novel·la també hi va tenir el seu lloc amb la participació de Lluís Maria Andreu, autor de Todo Valei Sinàpsis, dos llibres basat en una mateixa història.

Els 15 anys d’acompanyament d’adults davant la mort d’una persona estimada va posar damunt la taula la manca d’una atenció específica per als infants. Aquesta evidència és l’origen del llibre escrit per Esquerda i Agustí. L’obra introdueix a la pedagogia de la mort, és a dir a com construir el concepte del traspàs en una societat que l’ha convertit en un tema tabú, i a la pedagogia de l’acompanyament del dol infantil. Esquerda va destacar la necessitat d’un acompanyament social i, només en els casos que sigui necessari, professional.

La trobada entre una mare primerenca, Itziar Fernández per resoldre un problema d’alletament, i la pediatra Gabarrell és el punt de partida per a una altra obra a dos mans. El seu llibre qüestiona mites com el d’una maternitat on tot és de color de rosa i ignora els canvis psicològics i les preocupacions que afecten la mare. Entre altres qüestions, les autores valoren el contacte pell a pell entre la mare i el bebè per donar-li seguretat i adaptar-lo al món exterior.

La novel·la, en dues parts, de Lluís Andreu utilitza el gènere negre per explicar una història que, a través del diàleg, obre diversos capítols en Todo valei tanca el desenllaç a Sinàpsis. A partir d’una desgràcia que li succeeix al protagonista, un home “desendreçat”, el llibre obre una opció racional i una opció de fantasia. El món emocional hi és sempre present, sobretot el patiment, va explicar Andreu.