L’article 21 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals preveu que davant d’una situació de risc qualificada com “greu i imminent”, l’empresari està obligat a prendre tot tipus de mesures preventives, inclosa la paralització de l’activitat.

Considerant la situació actual de pandèmia declarada, i el risc objectiu en que es situa el personal sanitari, en cas que no es facilitin els equips de protecció per part dels ocupadors, públics o privats, estarem en presència d’aquest risc greu i imminent.

En cas que l’empresari incompleixi la seva obligació, es reconeix el dret dels treballadors i treballadores a paralitzar el treball. (LPRL), art. 21.

Així, si es detecta que les condicions de treball són perilloses, i es presenta una situació de risc greu i imminent de contagi, els treballadors poden negar-se a treballar.

Perquè un risc pugui ser considerat greu i imminent (LPRL, art. 4.4.), cal que es donin dues condicions:

.- Que l’exposició al risc es produeixi de forma immediata.

.- Que aquesta exposició suposi un dany greu per a la salut dels treballadors i treballadores. No cal però que el dany es manifesti immediatament.

En aquest sentit, per exemple, i segons manifestacions de la pròpia Ministra, es considerar com a “risc greu i imminent” l’exposició a la infecció per coronavirus.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals obliga a actuar amb tota contundència de manera que, si la situació no es resol immediatament, s’ha de paralitzar el treball.

Davant l’incompliment empresarial, els treballadors poden exercir aquest dret de tres maneres:

.- El mateix treballador o treballadora interromp la seva activitat i abandona el lloc de treball, perquè considera que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent.

.- Els representants dels treballadors i treballadores decideixen per majoria paralitzar l’activitat, perquè consideren que l’empresari no compleix les seves obligacions d’adoptar totes les mesures per evitar l’exposició.

.- Quan no hi hagi temps per reunir el Comitè d’Empresa, els delegats i les delegades de prevenció poden acordar per majoria la paralització de l’activitat.

En aquests dos últims casos, l’acord de paralització ha de ser comunicat immediatament a l’empresa i a l’autoritat laboral, la qual la ratificarà o anul·larà en 24 hores.

L’article 13. del Reial Decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, considera una infracció molt greu realitzar accions o omissions que impedeixin l'exercici de el dret dels treballadors a paralitzar la seva activitat en els casos de risc greu i imminent, en els termes que preveu l'article 21 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Aquesta infracció porta aparellada una sanció de multa de entre 40.986, si s’aplica la sanció mínima en grau mínim, fins 819.780 euros, si s’imposa la sanció màxima en grau màxim.

Per contra, només podran ser sancionats els treballadors i treballadores o els seus representants que hagin intervingut si es demostra mala fe o negligència greu per part seva.

Meritxell Estiarte Garrofé

Advocada

Despatx Simeó Miquel