Dr. Manel Camps Surroca
Les publicacions periòdiques del Col·legi de Metges de Lleida, amb noms diferents, es van iniciar l’any 1886 i, encara que amb períodes de discontinuïtat, perduren actualment.
L’any 1886, un grup de metges lleidatans –Camil Castells, Josep Oriol Combelles, Francesc Fontanals i Josep Maria Vicens, entre altres-, van crear un organisme que representés els interessos de la classe mèdica amb independència dels poders polítics.
La idea, que es va estendre ràpidament a altres territoris de la nació, va ser capaç de produir progressivament una sèrie de canvis legislatius marcats molt concretament pels anys 1898, 1904 i 1917.
Aquell any 1886 i la primera d’aquestes fites (1898), van representar els dos punts culminants de l’etapa inicial del Col·legi de Metges de Lleida, i les dues següents (1904 i 1917), la de consolidació definitiva.
La gestació completa va durar 31 anys i el part va ser al final una bessonada: el Col·legi de Metges i el seu Butlletí totalment consolidats.
Les associacions de les professions en general, amb el nom de gremis, confraries o col·legis, segons els llocs i el temps, és molt antiga i ha perdurat fins els nostres dies.
Amb la creació del Col·legi de Metges quedava ja molt lluny aquell antic gremi o confraria dels doctors en Medicina i dels mestres en Cirurgia de la Lleida del 1600.
Però la novetat no va fer perdre els orígens ni el concepte de gremi, que com sabem equival a la llar i a la intimitat, on solament hi té accés la família, en el nostre cas la mèdica. Així és com els seus creadors veien i sentien el Col·legi de Metges i el seu Butlletí.
Les publicacions del Col·legi han tingut un recorregut molt clar:
1) Les del Col·legi inicial, representades pel Boletín Clínico de Lérida (1886-1889) i per La Unión Médica (1895-1901)
2) Les del Col·legi consolidat, representades pel Boletín Médico (1902-1936) i el Nuevo Boletín Médico (1927-1936)
3) La del Col·legi actual, representada pel Butlletí Mèdic (1996 fins a l’actualitat).
Les publicacions del Col·legi inicial
El 31 de maig de 1886 es va celebrar una assemblea dels metges de Lleida, on el doctor Camil Castells va exposar els avantatges que reportaria a la classe mèdica la fundació d’una entitat que servís de base als drets dels professionals, que constituís el més legítim camí d’unió i que fos, al mateix temps, centre d’il·lustració dels avenços científics de l’època.
La idea va ser aprovada per unanimitat i es va crear la primera junta de govern del que s’anomenaria “Colegio Médico-Quirúrgico”, presidida pel metge i catedràtic de Matemàtiques de l’Institut, Josep Oriol Combelles i Navarra (Barcelona, 1841 – Lleida, 1897).
Al mateix temps es va voler dotar l’associació d’una eina on poder expressar periòdicament i amb caràcter oficial les seves idees. Aquest instrument el van batejar amb el nom de “Boletín Clínico de Lérida” (1886-1889) i el va començar a dirigir el doctor Camil Castells i Ballespí (Lleida, 1854 - Bilbao, 1912), germà de la coneguda doctora Martina Castells i destacat metge en el camp de la Hidrologia.
La finalitat de la revista era la defensa dels interessos de la classe mèdica i la propagació dels coneixements científics mèdics i farmacèutics de l’època.
La publicació va finalitzar l’any 1889 i després va estar aturada sis anys, fins el 1895, any en què es va reprendre amb el nom de “La Unión Médica” (1895-1901).
Les publicacions del Col·legi consolidat
Tres anys després de la represa, el 12 d’abril de 1898, un R.D. creava els col·legis de metges i imposava l’obligació de col·legiar-se a tots els metges de la nació, començant així un nou període que a Lleida es va caracteritzar pel canvi de nom de “Colegio Médico-Quirúrgico”pel de “Colegio de Médicos”.
Els metges de Lleida al principi es van oposar a aquesta obligatorietat argüint que la seva associació mèdica era una de les més antigues d’Espanya, ja que s’havia creat feia dotze anys i s’havia desenvolupat sense cap mena de càstigs ni denúncies i s’hi afiliava qui volia, sense cap obligació.
La nova revista, titulada “La Unión Médica” (1895-1901), va continuar amb la mateixa ideologia que el seu antecessor “Boletín Clínico de Lérida (1886-1889).
El seu primer director va ser el venerable metge de la Casa de Misericòrdia, doctor Marià Torres i Castellà (el Tarròs, 1848 – Lleida, 1934), pare i avi dels coneguts metges Humbert i Màrius Torres i autor d’un opuscle sobre l’epidèmia de còlera de 1885 viscuda per ell.
La publicació duraria sis anys i, ja cap al final, el va substituir com a director el doctor Francesc Fontanals i Araujo (Lleida, 1863 –Lleida, 1928), valuós metge lleidatà en la lluita contra les malalties infeccioses i el millor epidemiòleg de Lleida després de Jaume d’Agramunt.
La revista va incloure una secció dedicada a biografies de metges, anomenada “Album de la Unión Médica”.
Dos anys abans de l’aparició de la R.O d’11 d’octubre de 1904, que va ordenar que els col·legis fossin declarats oficials, es va començar a editar la tercera revista, anomenada el “Boletín Médico” (1902-1936).
Aquesta va ser la publicació del Col·legi ja consolidat. Va durar fins a la Guerra Civil i va cobrir les etapes històriques de la dictadura de Primo de Rivera, Segona República i les primeries de la Guerra Civil del 1936.
El seu primer director va ser el doctor Joan Llorens i Fàbrega (Lleida, 1886 – Lleida, 1937), autor de “L’Universitat de Lleyda” (1901), obra premiada en els Jocs Florals.
El substituí en la direcció, a partir de l’1 de gener de 1917, el doctor Amali Prim i Seguí (Lleida, 1878 - Lleida, 1937), metge wagnerià molt preocupat per les qüestions d’higiene alimentària i ànima del Col·legi fins la seva mort en el bombardeig de 1937.
Amali Prim va ser un gran defensor de la col·legiació, que el R.D. de 15 de maig de 1917 va fer definitivament obligatòria. Dirigí la revista fins el 1921.
L’any 1922, durant la presidència del ginecòleg, poeta i polític, doctor Josep Estadella i Arnó (Lleida, 1880 – Barcelona, 1951), el “Boletín Médico” passà a ser propietat exclusiva del Col·legi i es va nomenar director l’oftalmòleg doctor Robert Perenya i Reixachs (Lleida, 1890 – Sant Just Desvern, 1952).
A partir del mes de juliol de 1926, el va substituir en la direcció el metge i poeta doctor Ferran Colàs i Mateo (Lleida, 1890 – Lleida, 1982) i el mes de juny de 1930 fou director l’oftalmòleg doctor Antoni Pujadas i Fabregat (Sant Martí de Tous, 1892 – Reus, 1976), amb el qual la revista es publicà en català, malgrat que no va ser fins el juliol de 1934 que passà a titular-se Butlletí Mèdic. La publicació perdurà fins l’any 1936 i el seu últim director va ser el doctor Josep Baró i Bonet, metge que va ser afusellat durant la Guerra Civil.
El “Boletín Médico” constava de les seccions professional, científica, oficial, actes de la junta directiva, comunicat sanitari (malalties que afectaven la ciutat), necrològica, bibliogràfica i notícies.
L’any 1927, el doctor Robert Perenya, en haver deixat la direcció del “Boletín Médico”, es va fer càrrec del “Nuevo Boletín Médico”, que es va publicar fins el 1936.
Les publicacions del Col·legi actual
A la postguerra es va prohibir tota mena de publicacions col·legials i no va ser fins l’any 1975 que es reprengué amb els “Anales”.
Anys després, la Junta de Govern presidida pel pediatra doctor Bonaventura Lladonosa i Gallart (Alguaire, 1928), va decidir recuperar l’antic Butlletí Mèdic, que havia deixat d’existir l’any 1936.
El primer número va sortir el mes d’agost de 1996 i la publicació continuà amb un ritme bimensual fins el mes de desembre de 1998, data que marca el final de la seva primera etapa.
Es va nomenar cap de redacció el doctor José Antonio Morales del Rio (Lleida, 1960), metge de la primera promoció de la nova Facultat de Medicina, el qual la recordava amb afecte en el Butlletí número 7, dedicat exclusivament a la celebració del 700 aniversari de la fundació de l’antic Estudi General.
Aquest nou Butlletí, tal com es diu en el seu primer número, va néixer amb la voluntat de cooperació del Col·legi de Metges amb la Universitat de Lleida
Recordem que l’any 1977 es va començar a estudiar Medicina a Lleida i el Col·legi va ajudar a posar en marxa uns estudis que enguany ja donaran lloc a la trenta-unena promoció de metges.
La següent Junta de Govern, presidida pel cirurgià doctor Xavier Rodamilans de la O (Lleida, 1952), va continuar la publicació amb el mateix ritme i amb un consell de redacció dirigit per l’uròleg doctor Joan Flores i González (Solsona, 1952), el qual s’estrenà el mes de maig de 1999 amb el Butlletí número 16, canviant l’estil de la portada de la revista i ampliant considerablement el nombre de membres.
Si bé la finalitat última i essencial del Col·legi, tal com la va definir molt bé el doctor Rodamilans en el Butlletí número 37, coincidint amb el 25 aniversari de la Facultat, és la de garantir la qualificació dels professionals i al mateix temps els drets dels ciutadans com a clients i consumidors de les seves activitats, la segona etapa del Butlletí continuà també amb la vocació de cooperar amb la Facultat.
Si el doctor Joan Llorens i Fàbrega, que dirigí el “Boletín Médico” (1902-1936) fins el 1917, ja donava una gran importància a l’antiga Universitat de Lleida en un sentit d’enyorança d’un bé perdut, l’actual Butlletí ha de donar les gràcies al bé recuperat, perquè aquest li ha permès escriure moltes de les seves pàgines.
El nou Butlletí segueix molt de prop l’evolució de la nostra Facultat de Medicina quant a la investigació bàsica i en dóna notícia. Sap molt bé que molts dels seus llicenciats acabaran exercint en l’àrea geogràfica del Col·legi.
El Butlletí ens informa sobre les línies de recerca que es duen a terme en la nostra Facultat en camps tant importants com el desenvolupament del sistema nerviós, mort cel·lular, malalties degeneratives del sistema nerviós, bioestadística, genètica, estrès oxidatiu, cicle cel·lular eucariota, etc.
De retruc, la Facultat i els seus alumnes valoren i aprecien el Col·legi, com ho demostra l’elecció de la seva actual presidenta, la doctora Rosa Maria Pérez i Pérez (Gimenells, 1963), com a padrina de la vint-i-novena promoció de metges, de l’any 2011, metgessa, a més, molt humanitària i amb una gran vocació docent.
D’altra banda, el nou Butlletí ha tingut la sort de publicar-se en una etapa de la història de Lleida en la qual l’assistència mèdica està pràcticament a la mateixa altura que a Barcelona. Així ho reconeix l’editorial del número 75 de la revista, corresponent al mes de març de 2009.
Això ha estat gràcies a l’empenta de les nostres institucions sanitàries, l’impuls de les quals les ha portat també a fer recerca clínica i el Butlletí en dóna notícia puntualment.
Com veiem, el Butlletí compleix amb la tasca d’informar els metges de l’evolució científica de la Medicina a través, sobretot, de la investigació que es duu a terme en el seu territori.
Però hem tenir en compte que l’estudi científic de les malalties constitueix solament un dels dos grans fonaments del magnífic edifici mil·lenari de la nostra professió. L’altre, que és el diàleg metge malalt, el Butlletí, com veurem, també el té molt present.
Deixant de banda que la primera i més essencial funció d’aquest diàleg és la de ser el primer pas per poder arribar al diagnòstic, hi ha també almenys dues coses bàsiques que el metge ha d’aconseguir dialogant amb el seu pacient i que incidiran molt en l’èxit del tractament. Una, que se li ha de dir el que més convingui per la seva salut. L'altra, que no s'ha d'abandonar mai el malalt, encara que el diàleg es faci cada vegada més difícil per la dificultat de mantenir-li l'esperança de vida.
A propòsit d'això, recordo el cas del metge de Lleida Melchor Ferrer i Pastor, que va fer el testament el 17 d'octubre de 1646. Molt religiós, com la majoria de metges i cirurgians de la seva època, el doctor Ferrer va ordenar que el pare rector del monestir de Nostra Senyora de la Mercè, l'ajudés a morir, suplicant-li que no el deixés ni de dia ni de nit, fins que fos mort. Per aquest servei va manar que li fossin donats els llibres de Pineda o de Sorita, donant-li facultat perquè elegís els que més li agradessin.
Actualment, el diàleg amb el pacient viu una profunda crisi. Hi ha metges vells que ho perceben així perquè l’edat els hi ha permès viure el canvi que ha experimentat la relació metge malalt en pocs anys.
Els que ens dediquem a la història i a la medicina, sabem que de les quatre virtuts cardinals -prudència, justícia, fortalesa i temprança- potser la més important, tant per l'historiador com pel metge, és la prudència. I el gran enemic d'aquesta és la pressa. La societat actual de la velocitat, és molt difícil que encaixi amb el diàleg entre les persones, que per naturalesa necessita calma i temps.
Cal buscar solucions enèrgiques si volem evitar el progrés indiscriminat de l’epidèmia de la medicina virtual i recuperar l’antic diàleg dels metges amb els seus pacients, ple d’intimitat, i tan beneficiós i gratificant per ambdues parts.
El Butlletí, conscient de la seva importància, va crear la secció anomenada espai de l’ètica, dedicada bàsicament a la relació metge malalt, on s’informa els col·legiats sobre temes tan importants actualment com l’eutanàsia, la història clínica, el secret mèdic, la mort, les millors relacions entre metge i malalt, etc.
El tema preocupa perquè un mal diàleg pot portar irremissiblement cap a la violència i aquesta cap a l’agressió als metges. Per això el Col·legi es va reunir amb el fiscal en cap de l’Audiència provincial per parlar del problema i posar les mesures adients (Butlletí 72).
El tercer gran aspecte que contempla el Butlletí, són els esdeveniments notoris que afecten el Col·legi, tant els personals, a través de la informació sobre col·legiats destacats, com els col·lectius.
Entre aquests últims destaca el centenari del Col·legi, que en el decurs de l’any 2000 va donar lloc a la celebració de diversos actes, la cloenda dels quals va coincidir amb el lliurament del primer premi del Col·legi a la Solidaritat en l’àmbit sanitari, que es va atorgar a Medicus Mundi.
En aquest context commemoratiu, la Paeria va concedir la placa al mèrit científic de la ciutat al Col·legi de Metges i l’alcalde Antoni Siurana va lliurar el guardó al president Rodamilans a l’inici de les festes de maig, invitant-lo acte seguit a llegir el pregó de les festes.
Cent anys abans, el 14 de maig de 1900, també durant la festa Major, el doctor Joan Llorens i Fàbregas rebia el premi dels Jocs Florals pel llibre que havia escrit sobre la Universitat de Lleida i que el Col·legi havia proposat com a tema per esser presentat als esmentats jocs.
L’any 2004 es va iniciar amb la publicació del llibre “Orígens i evolució del Col·legi de Metges de Lleida” i es va acabar amb el lliurament de la Creu de Sant Jordi al Col·legi. El doctor Rodamilans va atribuir el premi a la dedicació dels metges que durant cent 100 anys han treballat per guarir els habitants de les terres de Lleida; i tenint en compte la història i el futur a la vegada, amb un lúcid sentit de la continuïtat, va afegir que el reconeixement “s’ha d’entendre mirant enrere, però s’ha de viure mirant endavant”.
He volgut posar de relleu aquests tres aspectes del Butlletí: el científic, el de la relació amb el malalt i el dels esdeveniments importants personals i col·lectius.
Però el Butlletí, a més de tot això, dóna notícia pràcticament de tots els grans temes que interessen i preocupen els metges d’avui, molts d’ells relacionats directament amb les terres de Lleida i les seves institucions sanitàries.
A través de les seves seccions, que a cura de la periodista Magda Ballester porten els noms de reportatge, parlem de, opinions, opinió, debat, història, ciència, assessoria, medicina d’avantguarda, informació col·legial, espai dels sèniors, etc., el Butlletí haurà aconseguit ser, sobretot, tal com ja va dir el doctor Camil Castells, “el més legítim camí d’unió” de la família mèdica lleidatana i l’eina que permetrà a les generacions futures saber el que ha estat la Medicina a Lleida durant el canvi de mil·lenni.
Finalment, valguin aquestes últimes línies per felicitar els amics José Antonio Morales i Joan Flores, per la gran labor que han aconseguit amb la direcció de la revista i que la història de Lleida sens dubte agrairà, com ara agraïm la generositat dels seus antics directors que la investigació històrica, sense conèixer-los personalment, ens ha permès conèixer.
