Montse Rué, professora d’Estadística de la UdL

Joan Torres, epidemiòleg

Rafa Terol, activista de Rebelion or extinction

Les IV Jornades - Visions d’un món desigual -, es van celebrar del 19 al 28 del passat mes de maig, organitzades per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Enguany es van dedicar al canvi climàtic, concretament a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 13, l’Acció pel clima. Experts del món universitari i tècnics van abordar en quatre sessions per streaming diferents aspectes relacionats amb el canvi climàtic com l’impacte en la salut, les migracions generades, l’impacte social, així com les prediccions meteorològiques i en tots aquests aspectes.

La primera sessió, realitzada el 19 del passat maig amb el títol “Efectes del canvi climàtic en la salut de les persones”, va ser a càrrec de la Universitat de Lleida i és la que bàsicament descriurem en aquestes línies.

Montse Rué va presentar l’evolució de la temperatura mitjana de la terra en els darrers 2.000 anys. Va comentar que les dades antigues, anomenades paleodades, s’obtenen de manera indirecta, a partir de nuclis de gel extrets de les regions polars, coralls fòssils, anells del arbres, o pol·len fòssil. En ajuntar les dades antigues i les actuals, un prestigiós científic climàtic anomenat Michael Mann, va obtenir la figura anomenada “estic d’hoquei”, un gràfic que mostra l’escalfament brusc de la Terra en els darrers 150 anys. També va comentar un estudi del Centre de Supercomputació de Barcelona que avisa que, si no es fa res per limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a finals d’aquest segle l’escalfament serà molt superior als 3,4 ºC que es preveien fins ara i pot arribar als 8ºC d’augment a l’interior de la Península Ibèrica. Els científics alerten0 que el temps per actuar es va reduint i que calen objectius més ambiciosos i plans d'adaptació a un entorn climàtic que serà més agressiu del que esperàvem. Va acabar citant algunes frases com aquesta d’Eudald Carbonell “La COVID-19 és l'últim avís i, sense consciència crítica d'espècie, a la propera la humanitat es col·lapsarà”.

Per la seva part, Joan Torres es va centrar en l’impacte del canvi climàtic en la salut pública. Tot i que ja fa 50 anys que ressona aquesta amenaça, va ser a l’agost de l’any 2003 que l’onada de calor esdevinguda arreu d’Europa i l’excés de mortalitat associada a aquesta (al voltant d’un 50%) van fer saltar totes les alarmes i desenvolupar sistemes d’alerta, preparació i resposta per tal de protegir la població més vulnerable (sobretot les persones grans i les que tenien factors de risc). Es va insistir en que en els darrers deu anys ha augmentat clarament la freqüència d’aquests episodis. També relacionat amb aquest tema es va discutir sobre l’impacte en les malalties cròniques, especialment les respiratòries.

Un altre problema de salut implicat que es va abordar van ser les malalties transmissibles emergents i reemergents, com el dengue i els altres arbovirus relacionats amb l’eixamplament de les zones tropicals i subtropicals i l’augment dels viatges a zones de risc. En concret, es va parlar de la presència dels vectors en el nostre medi que poden introduir i reintroduir la transmissió al nostre país i els sistemes de detecció i resposta a aquesta situació.

També es van abordar les migracions degudes al canvi climàtic, la fam, els problemes del desenvolupament infantil i els conflictes generats per tota aquesta cadena de fenòmens. Altrament, es va fer esment de la morbimortalitat associada als desastres climàtics cada dia més freqüents. I també lligat amb aquestes catàstrofes i l’increment del nivell del mar, es va recordar el seu impacte en l’afectació de les estructures de salut pública (sistemes de proveïment d’aigua potable, sistemes d’eliminació d’aigües residuals, centres de salut, hospitals, ...)  i en estructures productives a les illes i a les zones costaneres que és on resideix més de la meitat de la població mundial. Per finalitzar, el ponent va subratllar que el canvi climàtic afecta la salut en totes les seves vessants, física, mental i social. I no només això si no que l’impacte en les altres espècies i en la biodiversitat forma part d’aquesta gran amenaça.

Finalment, Rafa Terol, recollint aquesta visió de la salut pública que entén que la salut no és només allò estrictament biològic que passa a l’interior dels hospitals i centres d’Atenció Primària, des de la seva posició d’estudiant d’últim curs, jove i compromès amb les lluites més actuals, es va centrar en compartir idees i reflexionar sobre el paper que les joves estudiants hem de tenir en aquest moment històric. Tenint en compte els diferents determinants socials de salut, la crisi climàtica i ecològica és el major repte que els humans hem d’afrontar aquest segle. Es va atendre especialment a la superació dels límits i els impactes que aquesta translimitació podia tenir sobre elements que sostenen la vida, com l’alimentació i les relacions humanes; vam debatre sobre seguretat i sobirania alimentària i també de la solidaritat i la cooperació entre persones, com amb les visibilitzades recentment xarxes de suport mutu. La idea clau que el Rafa va defensar és la necessitat d’un activisme que defensi la vida i la salut de les persones, un activisme conscient i responsable de tota la societat, però en especial, la mobilització de les generacions més joves per poder regenerar el planeta i repensar la relació que les persones tenim amb la natura de la que tan profundament depenem.

Podeu reproduir aquestes jornades a través del canal de Youtube (Visions d’un món desigual). Concretament, la gravació d’aquest debat en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=Mc3GFTUmVjA&t=2189s