Aquest novembre, continuen les activitats formatives que es desenvolupen al Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL). Dos del cursos acabaran a finals de mes i, paral·lelament, el COMLL enllesteix ja la programació de l’oferta formativa per a l’any 2020.
Dilluns vinent, dia 11, se celebrarà una nova sessió del Curs reducció de l’estrès i Burnout, basat en Mindfulness, per a metges, que imparteix Júlia Rabés, psicòloga i terapeuta. La següent sessió es farà el proper dia 20 i el curs finalitzarà el dia 27 d’aquest mes. Hi participen 10 persones.
L’altra activitat que també acaba al novembre és el Curs Son i Treball, organitzat per la Secció Col·legial de Metges Especialistes en Medicina del Treball del COMLL, en la que participen 19 professionals. La darrera sessió tindrà lloc el dia 21 i tractarà sobre Trastorns respiratoris del son i via aèria superior. El paper actual de l’ORL. Exploració, diagnòstic i tractament més enllà de la CPAP.
El dies 12 i 19, hi haurà noves sessions d’Actualització en Electrocardiogrames, a càrrec de la Dra. Albina Aldomà. Concretament, la Dra. Aldomà abordarà els temes Taquiaritmes auriculars i Taquiaritmes Ventriculars. El curs té un total de 16 inscrits.
Pel que fa al curs Actualització sobre el maneig per la infecció VIH per a professionals d’Atenció Primària, la Dra. Pilar Tabernet desenvoluparà el dia 21 el tema Interaccions farmacològiques. La següent sessió es farà el 28 de novembre i la Dra. Eugènia Negredo parlarà de VIH i Envelliment.
Així mateix, els dilluns i els dimarts, excepte els festius, es segueixen celebrant les classes dels nivells bàsic i avançat d’anglès.
La Fundació Galatea ha editat un vídeo per donar a conèixer els seus serveis als professionals de l’àmbit de la salut. Es pot visionar el vídeo en els següents enllaços:
Versió en català, a https://youtu.be/TXGlxyEOShk
Versió en castellà, a https://youtu.be/A2xXj5kuzmw
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va crear la Fundació Galatea l’any 2001 arran de l’experiència del Programa Integral d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM). Els seus programes s’adreçaven inicialment només als metges i les metgesses, però posteriorment s’hi van incloure altres col·lectius del sector de la salut .
Els objectius de la Fundació són promoure estils de vida saludables entre els professionals, que pateixen una pressió continuada en la seva activitat, i aconseguir la reinserció laboral d’aquells que han estat víctimes de problemes mentals i d’addicions. La finalitat última és garantir una assistència de qualitat a la ciutadania.
Un nou centre amb hospital de dia i servei de rehabilitació comunitària (SRC) per a persones amb trastorns mentals s’ha posat en funcionament a l’Hospital de Tremp. El nou equipament amplia la xarxa de salut mental al Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça.
El centre té capacitat per a 14 pacients i compta amb un equip multidisciplinari format per dos psiquiatres, dues psicòlogues clíniques i dues infermeres de Salut Mental, dues terapeutes ocupacionals, una educadora social i una treballadora social. L’espai, de prop de 355 m2, consta de dos despatxos individuals, un despatx per atendre a les famílies, dues sales de treball multidisciplinari, dues sales de teràpia polivalents, una sala d’estar i una cuina-menjador.
Els nous serveis milloraran l’atenció en salut mental a les esmentades comarques i evitaran el trasllat de pacients a Lleida.
Uns 300.000 € s’han invertit en l’equipament. La Diputació de Lleida ha aportat 118.000 € i Gestió de Serveis Sanitaris ha finançat la resta de l’import.
La Universitat de Lleida (UdL) organitza un acte de reconeixement al Dr. Joan Viñas per la seva trajectòria acadèmica i de servei a la UdL. L’homenatge tindrà lloc el 13 de novembre, a les 18 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de Lleida.
El reconeixement s’iniciarà amb les conferències del Dr. José Juan Fernández Martínez, traumatòleg que va ser professor de la UdL; el Dr. Marc Antoni Broggi, metge i president del Comitè de Bioètica de Catalunya, i la Dra. Anna Casanovas, metgessa i degana de la Facultat de Medicina de Lleida. Posteriorment, es descobrirà una placa d’homenatge al Dr. Viñas. El rector de la UdL, Dr. Jaume Puy, clourà l’acte.
El Dr. Joan Viñas és cirurgia a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Sempre ha compaginat l’exercici de la professió amb l’activitat acadèmica, primer com a professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic de la UdL i, més tard, com a degà de la Facultat de Medicina lleidatana (1995/2001) i com a rector de la Universitat de Lleida (2003/2011). També ha estat president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Actualment, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2017 va rebre la insígnia d’or del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el 2018, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Joan Viñas, promotor de la creació dels comitès d’Ètica assistencial, ha publicat treballs de recerca en prop de 90 revistes internacionals. També s’ha distingit per la seva feina en diverses ONG.
El Departament de Salut estudia fer un examen de competències personals i emocionals als joves que volen estudiar Medicina com a complement a la selectivitat, segons publica avui el diari Ara. La proposta és similar a la que va implantar Educació fa quatre anys per accedir a la carrera de Ciències de l’Educació.
El diari recull unes declaracions del director general de Professionals de la Salut, Marc Ramentol, que considera molt útil valorar les competències comunicatives, emocionals i resolutives per seleccionar els futurs metges. L’examen també pot donar resultats positius per desplegar un model assistencial més pròxim als pacients i més humà, va dir Ramentol.
Durant un any, el Departament de Salut, l’Institut Català de la Salut i altres entitats del sector han gestat 200 propostes de reforma de la Sanitat. El Fòrum de Diàleg Professional va presentar ahir les propostes, entre les qual hi ha una redefinició de la funció dels professionals de la Salut (metges i infermeres) i la visibilització de professions com nutricionista i fisioterapeutes, entre d’altres.
El Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) està en procés de revisió i modificació amb l’objectiu d’adaptar-lo als nous reptes de la professió. Seguint el procediment establert, el plenari del CCMC, en sessió de 18 de setembre de 2019, va aprovar el Projecte de modificació del Codi de Deontologia i la seva memòria justificativa.
El plenari del CCMC va procedir en la mateixa sessió a l'obertura del tràmit d’informació pública durant el termini d’un mes, perquè tots els col·legiats i les col·legiades en puguin tenir coneixement i formular al·legacions i suggeriments (art. 42.2 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'Exercici de Professions Titulades i de Col·legis Professionals). De conformitat amb l’anunci publicat al DOGC, el termini finalitzarà el dia 2 de desembre.
Els col·legiats i les col·legiades poden accedir al projecte, a la memòria justificativa i al formulari d'al·legacions a través de la web www.comll.cat, en l’espai restringit a la col·legiació, i a la Secretaria del Col·legi, prèvia identificació. Les al·legacions es poden presentar:
El Col·legi Oficial de Metges de Lleida ha convocat l’edició del 2019 del concurs infantil de dibuixos de Nadal adreçat a fills i filles dels col·legiats i col·legiades. Les bases del concurs estableixen el següent:
L’acte de lliurament de premis i d’obsequis tindrà lloc el 18 de desembre, a les 18 hores, a la seu col·legial, on s’exposaran tots els dibuixos.
El Dr. José Alberto Becerra, coordinador de l’Observatori Nacional d’Agressions de l’Organització Mèdica Col·legial, va reclamar ahir una llei específica sobre les agressions al personal sanitari. El Dr. Becerra va intervenir en la jornada #Stopagressions als professionals sanitaris, que va celebrar el Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) a la seva seu.
El coordinador de l’observatori va lamentar que les agressions verbals i físiques trenquen la relació de confiança entre el metges i els pacients, una relació que la UNESCO considera Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El balanç de les incidències registrades en els darrers anys demostren que el problema creix –490 casos declarats a l’Estat l’any 2018– i que afecta més a les dones que als homes, segons el Dr. Becerra. Per aquest motiu, va defensar la necessitat de contemplar també aquests delictes d’atemptat com a violència de gènere.
Les línies de treball de l’Observatori d’Agressions per enguany són l’elaboració d’un mapa judicial de sentències, establir la responsabilitat civil in vigilando, posar en marxa un curs on line sobre agressions i editar un llibre sobre els 10 anys de funcionament de l’ens. “No volem que el metge agredit camini sol”, va dir el Dr. Becerra.
La jornada va comptar també amb la participació del Dr. Alejandro Mateu, president de Mutual Médica, que va informar sobre l’oferiment de convenis de col·laboració als col·legis de metges. Mitjançant aquests acords, Mutual Médica cobreix la baixa dels professionals agredits durant 15 dies amb un import de 50 €/dia. Si els metges a més d’estar col·legiats són mutualistes, la cobertura és de 100 €/dia.
Per la seva banda, l’advocada Anna Nadal va afirmar que cal denunciar les agressions encara que siguin verbals, ja que sovint passen després a ser físiques. Nadal va explicar el protocol a seguir en cas d’agressió i en va destacar la necessitat de recollir dades de les persones que n’han estat testimonis i fer-se un reconeixement mèdic tant de les lesions físiques com psíquiques. Va recomanar denunciar l’incident davant la policia, el jutjat de guàrdia o fiscalia, demanar una ordre d’allunyament i comunicació per a l’agressor i comunicar-ho al col·legi de metges i al superior jeràrquic.
El Dr. Àngel Pedra, psiquiatre víctima d’una agressió, va opinar que conflueixen diversos factors en el problema creixent de les agressions: la falta d’autoritat en la família i els col·legis, el foment de la violència en els mitjans de comunicació, la manca d’oportunitats laborals, el consum de tòxics, els trastorns de personalitat, els retalls sanitaris i el desajustament entre les promeses dels gestors i polítics i la realitat, que genera falses expectatives. Com a solucions va assenyalar l’educació de la població sobre l’ús de les consultes i les urgències, garantir als professionals un temps i un espai digne per treballar, consensuar les prescripcions i establir una bona coordinació entre els gestors i els professionals sanitaris.
Ramon Mur, president del COMLL, va presentar la jornada i la va moderar María Irigoyen, vocal de la Junta de Govern del col·legi lleidatà.
La nova Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) va prendre possessió ahir a la seu col·legial. El president, Ramon Mur Garcés, va manifestar en el decurs de l’acte que un dels objectius prioritaris d’aquest equip és “desenvolupar el somni de construir la nova seu i continuar la millora, ja iniciada, de la funció col·legial i de la prestació de serveis a la col·legiació”.
El president va agrair la feina realitzada pels membres de l’anterior junta que ara no en formen part per diferents motius, els que continuen i els que han adoptat el compromís d’incorporar-s’hi. Mur va dedicar un record a Antonio Consuegra, treballador del COMLL traspassat durant l’últim mandat, i va destacar que el personal del COMLL “representa la continuïtat de la institució”. Així mateix, va donar les gràcies a la col·legiació per la seva confiança en el nou equip.
També van intervenir en la presa de possessió la secretària de l’anterior junta, María Irigoyen, que segueix com a vocal en la direcció actual, i el nou secretari José Daniel Lacasta. Irigoyen va agrair la confiança que va dipositar en ella l’antic equip i Lacasta es va mostrar il·lusionat per formar part de la nova junta.
Tots els membres de l’actual Junta de Govern van rebre la insígnia del COMLL que acredita la seva responsabilidad en els propers 4 anys i van signar l’acta de constitució de la junta. La nova direcció del COMLL està formada pels membres següents:
President: Dr. Ramon Mur
Vicepresident: Dr. Sebastià Barranco
Secretari: Dr. José Daniel Lacasta
Vicesecretari: Dr. Íñigo Lorente
Tresorer: Dr. Carlos Querol
Vocal primera: Dra. Margarita Puigdevall
Vocal segona: Dra. María Irigoyen
Vocal tercera: Dra. Laura Melé
Vocal quarta: Dra. María Chiné
Vocal quinta: Dra. M. Pilar Guiu
L’esperança de vida dels metges i les metgesses és, respectivament, un i dos anys superior a la de la resta de la població, ja que se situa entre els 82 i els 83 anys. Aquesta és una de les dades del primer Estudi de la Mortalitat de la Professió Mèdica, que ha elaborat el Consell General de Col·legis Oficials de Metges de l’Estat. La Dra. María Irigoyen, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Lleida, ha participat en la realització de l’estudi.
Durant els 10 anys estudiats, del 2005 al 2014, han mort 9.184 metges a l’Estat, la qual cosa suposa una taxa bruta de mortalitat de 4,8 metges per 1.000 habitants enfront a les 12,3 persones de la població en general. Els tumors, amb un 5,4% més que la població en general, i les malalties de l’aparell circulatori i respiratori, un 2,7% menys que la resta de la població, són les principals causes de les defuncions.
El percentatge de mort per suïcidi és superior en els professionals de la Medicina al que registra la població en general. Així, entre els metges arriba a una mitjana de l’1,3%, mentre a la resta de la població és del 0,8%. Les metgesses tenen un percentatge de suïcidis un 8,6% superior a la resta de dones.
L’estudi s’ha realitzat durant tres anys a partir de les dades del Registre de Metges d’Espanya i de l’Institut Nacional d’Estadística. Les dades de l’estudi no recullen les defuncions de professionals de Barcelona. Cal tenir en compte també que els resultats oferts pertanyen gairebé en la seva totalitat a homes majors de 30 anys, ja que l’ingrés massiu de les dones a la professió va començar a partir dels anys 70 del segle XX.
