El Comitè de Bioètica d’Espanya aconsella canviar la legislació per aixecar l’anonimat dels donants d’òvuls i d’esperma, d’acord amb l’esborrany de Recomanació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. El comitè, un òrgan consultiu del Ministeri de Sanitat, proposa que la reforma legal no tingui caràcter retroactiu, excepte per raons mèdiques o pel consentiment de la persona donant.
El canvi en la legislació s’ha d’acompanyar de la creació d’un Registre Nacional de donants de gàmetes que, malgrat que ja es preveu en la llei actual, no s’ha materialitzat. El registre afavoriria un major control sobre el nombre de donacions que pot realitzar una mateixa persona en diferents clíniques. Aquest control minimitzaria “els problemes de consanguinitat inadvertida en el futur”, segons el comitè.
El Comitè de Bioètica d’Espanya destaca l’interès superior del menor pel que fa al dret a la identitat i a conèixer el seu origen biològic. Afegeix que només correspon als fills de les tècniques de reproducció assistida decidir si ho volen conèixer o no. Així mateix, considera que l’Estat ha de posar en marxa els recursos necessaris per proporcionar assessorament, suport i acompanyament als fills.
Més informació, a Médicosypacientes.com.
La Comissió de Seguiment del Coronavirus 2019-nCOV del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) ha elaborat un document informatiu adreçat a col·legis de metges, professionals sanitaris i entitats del sector. El CGCOM recomana als metges que contribueixin a calmar la població, s’informin per mitjà dels canals oficials i segueixin els protocols del Ministeri de Sanitat i de les comunitats autònomes. Així mateix, l’informe aconsella evitar els estigmatismes.
El Consell destaca la necessitat de treballar junts per afrontar els risc que suposa l’epidèmia i recorda que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat l’estat d’emergència sanitària internacional. En aquest sentit, el CGCOM ha posat en marxa una comissió de seguiment en coordinació amb el Ministeri de Sanitat per informar puntualment els professionals i la ciutadania.
El document repassa el curs clínic, diagnòstic, epidemiologia, precaució, equips de protecció o mesures del control a seguir, entre les quals hi ha l’obligació de notificar a Salut Pública les sospites de casos de coronavirus.
Podeu accedir al document a través de l’enllaç https://www.comll.cat/informacion-del-cgcom-sobre-el-coronavirus-2019-ncov/.
El Col·legi de Metges de Barcelona organitza la Jornada per a metges i metgesses amb fills i filles adolescents, que tindrà lloc el dijous 27 de febrer, de les 9.00 a les 18.00 hores, a la seu col·legial (Passeig de la Bonanova, 47 – Barcelona). L’objectiu és oferir en forma de guia diverses pautes per prevenir comportaments de risc específics.
Els ponents seran:
| · Jordi Royo i Isach, director clínic d’Amalgama7
· Ramon Martí i Montraveta, director de l’Àrea Medico-psiquiàtrica d’Amalgama7 · Pere Bonet i Dalmau, president del Clúster de Salut Mental de Catalunya · Adela Masana i Marín, directora de l’Àrea Medico-psiquiàtrica CTE Can Ros, - Amalgama7 · M. Àngels Feliu i Zapata, directora clínica del Centre Sociosanitari Ambulatori de Barcelona, Amalgama7 · Laia Caparrós i Xixons, psiquiatra CTE Can Ros, Amalgama7 · Núria López Matons, neuropsicòloga del Grup Mutuam
La jornada és gratuïta. Les places són limitades i s’assignaran per ordre d’inscripció. Més informació i inscripcions, a https://www.comb.cat/Upload/Documents/8704.PDF
|
Els governs de Catalunya i Andorra han acordat que els pacients de l’Alt Urgell puguin utilitzar els serveis de l’hospital andorrà de Nostra Senyora de Meritxell, segons informa avui Segre. Així ho va anunciar ahir l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, a l’esmentat diari. Només falta el vistiplau del govern espanyol per posar en marxa l’acord.
Catalunya i Andorra han elaborat un estudi econòmic sobre els costos que tindrà aquest servei. S’estima que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya haurà de pagar 200.000 anuals al govern andorrà. Fàbrega preveu que els veïns de l’Alt Urgell puguin accedir a l’hospital andorrà “abans de l’estiu”.
L’acord resoldrà la manca d’especialistes mèdics a l’Alt Urgell com, per exemple, Dermatologia i Nefrologia i la Unitat de Cures Intensives. Actualment, els malalts d’aquesta comarca que necessiten aquests serveis s’han de traslladar a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. La iniciativa també inclou el desplaçament d’especialistes de l’hospital andorrà a la capital de l’Alt Urgell per passar consulta.
Ara com ara, és vigent un conveni entre Andorra i Espanya perquè els pacients lleidatans puguin utilitzar l’hospital andorrà per a diàlisi renal i proves d’Anatomia Patològica.
L’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida s’ha afegit al projecte La meva Salut (LMS), una web que desenvolupa el Departament de Salut i permet a la ciutadania disposar de la seva informació personal sanitària. L’accés es pot fer els dijous, de les 14.00 a les 18.00 hores, a la Unitat d'Atenció a la Ciutadania del centre hospitalari (Sala d’Espera C). Més informació, al telèfon 973 727 174.
Les persones majors de 16 anys que desitgin donar-se d’alta a aquest nou servei han d’acreditar la seva identitat mitjançant la targeta sanitària individual (TSI), el DNI, un certificat digital o un codi d’usuari que es demana al CAP. Els pares o responsables legals dels menors de 18 anys poden sol·licitar l'accés a LMS dels seus fills al CAP.
La Meva Salut facilita informació generada per l’atenció sanitària prestada en centres assistencials públics com, per exemple, el pla de medicació, les vacunes administrades, els diagnòstics, els informes clínics i els resultats de les proves i exploracions efectuades. També permet fer tràmits i gestions.
L’informe L’impacte social i econòmic del càncer a Espanya, elaborat per l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), xifra en 19.300 milions euros el cost del càncer. Un 45% d’aquest import, 8.685 milions d’euros, l’assumeixen les famílies espanyoles i el 55%, el sistema sanitari. L’informe s’ha donat a conèixer amb motiu de la commemoració avui del Dia Mundial contra el Càncer.
El cost global inclou les despeses mèdiques directes, les derivades dels tractaments, farmacèutiques, d’atenció mèdica addicional, de cures pal·liatives i de preservació de la fertilitat. També s’hi comptabilitza els costos del transport, l’allotjament i menjar i costos indirectes com la pèrdua d’ingressos i de productivitat laboral. “Estimen que en tot el procés oncològic una família es gasta al voltant de 90.000 euros”, segons l’expert Mario Esquerra.
Cada any es diagnostiquen a Espanya 275.000 persones amb una malaltia oncològica, fet que suposa 800 nous casos al dia. A causa del càncer, moren 110.000 persones a l’any, o sigui unes 300 al dia. L’informe estima que la població en edat laboral suposa el 40% de la incidència i el 62% de l’impacte econòmic.
La directora general de l’AECC, Noema Paniagua, ha recordat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que els estils de vida saludables i la implementació dels programes de cribatge podrien evitar entre el 30 i el 50% dels casos, la qual cosa reduiria els costos. L’AECC insta les administracions a posar en marxa els programes de cribatge i a complir amb les lleis vigents, per exemple, la del tabac.
Més informació, a Médicosypacientes.com.
La Secció Col·legial de Metges de Medicina del Treball del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (COMLL) organitza la conferència col·loqui Aspectes medico-legals en l’exercici de la Medicina del Treball, que pronunciarà la Dra. Rosa M. Pérez Pérez. L’acte tindrà lloc el 20 de febrer, a les 18.00 hores, a la seu col·legial (rambla d’Aragó, 14, altell – Lleida).
La Dra. Pérez és metgessa especialitzada en Medicina Legal i Forense. A més, és professora associada i coordinadora del Grau de Medicina de la Universitat de Lleida.
Per qüestions d’aforament, l’organització de la conferència demana confirmació prèvia de l’assistència al correu de la secció col·legial mtsc@comll.cat.
L’Hospital de la Vall d’Hebron (HUVH) i l’Institut Català de la Salut organitzen la Primera Jornada Dèficits Secundaris de Producció d’Immunoglobulines: causes més freqüents i maneig clínic. La jornada tindrà lloc el 30 de març, de les 10.00 a les 17.30 hores, a la Sala d’Actes de la planta 10 de l’Àrea General Vall d’Hebron (Passatge Vall d’Hebron, 119-129 – Barcelona).
Els ponents parlaran de les immunodeficiències a l’HUVH, els limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques, l’ús dels fàrmacs biològics, els tractaments depletius de cèl·lules de llinatge B i el dèficit de producció d’anticossos i com detectar i atendre els pacients amb dèficits secundaris de producció d’immunoglobulines. Jaume Ferrer i Pere Soler presentaran a les 17.00 hores les conclusions del debat i clouran la jornada.
La inscripció a l’activitat és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament.
Més informació i inscripcions, a https://aula.vallhebron.com/aula/index.php?go=info_cursos&curso=296&idioma=es.
La sanitat pública de Catalunya necessita cada any 5.000 milions d’euros més per equiparar la despesa a la de països similars, segons l’estudi La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança. El Cercle de Salut ha editat aquest estudi elaborat per Guillem López-Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, que recull de El Punt Avui.
Catalunya va dedicar a la sanitat pública el 2016 el 5,3 del PIB, una xifra una mica superior a la de Grècia (5,19%), però molt inferior a la de Dinamarca (10,35%) i de Finlàndia (9,49%). El finançament de la sanitat a Catalunya també està per sota per sota de la mitjana de l’Estat, que és del 6,39% del PIB.
Catalunya dedica 1.401 € per càpita a la sanitat pública mentre que països similars li destinen 2.281 € per càpita. L’infrafinançament de la sanitat pública a Catalunya és degut al sistema de repartiment autonòmic, que es basa en la població i no en el PIB. Aquest sistema castiga els territoris més rics i amb un nivell competencial més desenvolupat.
La millora de la situació inclouria pactar un model de finançament diferent a l’actual com, per exemple, el del País Basc, la qual cosa representaria un 2.500 milions més (23%) respecte al pressupost del 2019. “Si no canvia el model, l’única possibilitat per finançar millor la sanitat és gratar la butxaca dels usuaris, que són també contribuents i que ja tenen una pressió fiscal a l’alçada de la dels països amb què ens estem comparant. Crec que no els podem exigir tant”, diu l’autor de l’informe.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 8054, d’avui 31 de gener, publica l’adjudicació de vacants de places de facultatiu especialista de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
Les adjudicacions són les següents:
Anatomia Patològica:
Ana Isabel Abo Rivera
Sònia Gatius Calderó
Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu:
Fernando Herrerias González
Maria Pilar Rufas Acin
Jordi Melé Olive
Cristina Gas Ruiz
Cirurgia Plàstica i Reparadora:
Encarnación Carreño Hernández
Cirurgia Toràcica:
Lucía Milla Collado
Endocrinologia i Nutrició:
Marta Bueno Díez
Javier Suárez Balaguer
Medicina Familiar i Comunitària:
Mireia Saura Codina
Sara Muñoz Buderus
Rita Maria Maciel Soares Pereira.
Medicina interna:
Rosa María Palma Beltran
Paula Judit Hernández Ferrer
Isabena Chica de Diego
Oftalmologia:
Nura Najjari Jamal
Lorena Solé González
