Esté al día de las últimas noticias

Noticias

Aspectes clínics de la infecció per coronavirus

03/06/2020
Categoria:

Aspectes clínics de la infecció per coronavirus

La pandèmia per coronavirus ha suposat un repte per a tots els professionals de la salut del nostre país, i ha mostrat un cop més que la grandesa del nostre sistema sanitari estava basada en els seus professionals.

En les primeres setmanes, vam tenir diferències en el maneig, i els professionals d’urgències estàvem exposats a malalts que, tot i que inicialment no venien per clínica respiratòria, després la causa de la seva descompensació estava originada en una infecció per la COVID19.

Les principals característiques clíniques d’aquesta infecció eren la tos, la febre i el malestar general, generalment acompanyades d’artromiàlgies. Podríem dir que aquests símptomes eren els que també provoquen múltiples virasis. Tot i això, progressivament vam veure que també existien manifestacions digestives com deposicions diarreiques i nàusees. Així com la cefalea molt intensa i, finalment, alteracions sensitives com l’anòsmia i l’agèusia encara que aquestes no eren les més comuns.

El període d’incubació, que podia arribar als 14 dies –en base a això es realitzen els protocols de quarantena– generalment estava al voltant dels 5-6 dies.

Però també existien persones que ho han passat de forma asimptomàtica. Per sort, la majoria de pacients pateixen la malaltia en una forma lleu que ha permès el seu maneig des de l’Atenció Primària. És precisament a l’Atenció Primària on s’ha realitzat el seguiment, diagnòstic i acompanyament de la majoria de malalts que han patit la infecció. Tenir algun factor de risc (cardiopatia isquèmica, fibril·lació auricular, ictus, MPOC, hipertensió, diabetis, càncer en els últims 5 anys, hepatopatia crònica i malaltia renal crònica) suposava un augment de mortalitat per aquesta infecció, i encara més si es tenien més de 65 anys.

La clínica es caracteritza per una fase inicial d’uns 2-3 dies amb els símptomes més comuns a una fase estat, on la tos es fa més persistent, pot aparèixer la dispnea i les deposicions diarreiques. A partir del 5è dia, els pacients poden presentar una milloria progressiva o empitjorament amb complicacions principalment respiratòries, com la pneumònia o la insuficiència respiratòria.

Davant la presència d’aquests símptomes i un ambient epidemiològic positiu, s’ha considerat que aquestes persones ja podien tenir la malaltia i es recomanava el seu aïllament durant les fases inicials de la pandèmia. Tot i això, hi ha diferents evidències que ens poden ajudar a confirmar el diagnòstic.

A nivell analític, les troballes més freqüents són una limfopènia (<1500 cel/mm3) i present en el 83 % dels casos; la trombocitopènia (<150.000 cel/mm3) i present en el 36 % dels casos i, finalment, l’elevació de la PCR >100 mg/L i present fins al 60 % dels casos. A més, aquesta malaltia ha mostrat un elevat caràcter trombòtic, i en molts pacients els nivells de Dímers D estan per sobre de l’habitual per l’edat.

A nivell radiològic, la radiografia de tòrax, és la prova bàsica per detectar els infiltrats bilaterals característics o les pneumònies provocades pel coronavirus. No obstant això, l’afectació pulmonar respecte d’una TC toràcica pot estar infraestimada en un 21 %. Però, l’ecografia pulmonar és una prova molt sensible i que ha mostrat una gran utilitat per la seva possibilitat de realitzar-se a la consulta o a les unitats d’hospitalització. La presència de línies B i/o detecció de condensació podrien esdevenir un pas intermedi entre la radiografia i la TAC, i en molts casos la substitució d’ambdues. A més, l’ecografia s’ha mostrat molt útil en el seguiment de la pneumonitis provocada per la malaltia i evita la irradiació en el control de l’evolució de la infecció. I és una eina que ha estat molt utilitzada en l’Atenció Primària i de gran utilitat en el seguiment de la malaltia i ha empoderat a molts equips en la gestió dels malalts.

Finalment, la prova determinant és la PCR per detectar coronavirus, tot i que pot arribar a tenir un 30% de falsos negatius.

La combinació dels diferents resultats en les proves radiològiques, analítiques i sobretot la valoració clínica del pacient ens fan decidir si ens trobem davant dels diferents casos. Definim com a cas possible el pacient amb simptomatologia d’infecció respiratòria (febre, tos i/o dispnea), sense pneumònia en proves d’imatge i sense altres criteris d’ingrés hospitalari.

Parlem de cas probable en pacients amb simptomatologia d’infecció respiratòria (febre, tos i/o dispnea) i pneumònia confirmada o altres criteris d’ingrés hospitalari (broncoespasme, insuficiència respiratòria o ventilatòria). Per últim, parlem de cas confirmat quan tenim un cas probable en el qual s’ha confirmat la infecció per SARSCoV-2 amb la PCR específica.

En aquests moments, no hi ha evidència d’assajos clínics per recomanar un tractament específic per a pacients probables o confirmats. El més important és poder assegurar un tractament de suport en funció de les necessitats i comorbilitats de cada persona. Tot i això, hi ha diferents esquemes de tractament en funció de la gravetat, que s’estan administrant amb el consentiment dels pacients per intentar disminuir la severitats dels símptomes i la milloria del distrés respiratori, com la Hidroxicloroquina, Lopinovar/Ritonavir, Remdesivir o en situacions més concretes el Tocilizumab. En funció de diferents escales clíniques els pacients poden realitzar el tractament domiciliari, per sort, la gran majoria amb el suport dels equips d’atenció domiciliaria.

El coronavirus ha suposat un repte clínic i assistencial molt important al nostre territori, però també ha mostrat una gran coordinació entre nivells assistencials. Ha demostrat la importància de l’Atenció Primària en la contenció i en el maneig de la major part dels casos positius lleus, així com en el seguiment de l’alta hospitalària. També ha mostrat la capacitat d’adaptació dels professionals de l’hospital en l’organització d’equips assistencials multidisciplinaris i la reordenació d’espais per millorar l’atenció. Però, sobretot, ha posat de relleu la importància del lideratge clínic en la gestió d’aquesta pandèmia.

 

Dr. Oriol Yuguero

Facultatiu del Servei d’Urgències

Hospital Universitari Arnau de Vilanova

 

 

BIBLIOGRAFIA

  1. Burke RM, Midgley CM, Dratch A, Fenstersheib M, Haupt T, Holshue M, et al. Active Monitoring of Persons Exposed to Patients with Confirmed COVID-19 - United States, January-February 2020. MMWR Morb Mortal Wkly Rep. 2020 Mar 6;69(9):245-246. PubMed PMID: 32134909.
  2. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Coronavirus disease 2019 (COVID-19) [consultado 25-4-2020]. Disponible a: https://www.cdc.gov/coronavirus/about/index.html
  3. Díez Izquierdo L, Gamarra Villaverde M, García-San Miguel Rodríguez-Alarcón L, Latasa Zamalloa P, Monge Corella S, Parra Ramírez L, et al. Nuevo coronavirus 2019-nCoV. Ministerio de Sanidad; Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias; 2020.
  4. Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Protocolo de actuación frente a casos de COVID-19 [consultado 8-3-2020]. Disponible a: https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/areas.htm
  5. Wang D, Hu B, Hu C, Zhu F, Liu X, Zhang J, et al. Clinical Characteristics of 138 Hospitalized Patients With 2019 Novel Coronavirus-Infected Pneumonia in Wuhan, China. JAMA. 2020; doi: 10.1001/jama.2020.1585. [Epub ahead of print].
  6. COVID-19 Surveillance Group. Characteristics of COVID-19 patients dying in Italy. Report based on available data on March 20th, 2020. Disponible a: https://www.epicentro.iss.it/coronavirus/bollettino/Report-COVID-2019_20_marzo_eng.pdf

 

 

 

 

crossmenu