{"id":1368,"date":"2020-07-03T10:43:24","date_gmt":"2020-07-03T08:43:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.comll.cat\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/"},"modified":"2022-03-29T19:35:24","modified_gmt":"2022-03-29T17:35:24","slug":"lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/","title":{"rendered":"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI"},"content":{"rendered":"

\"L\u2019Ela<\/strong><\/p>\n

Josep E. Esquerda Colell<\/strong><\/p>\n

Catedr\u00e0tic Em\u00e8rit de la Facultat de Medicina (Universitat de Lleida)<\/p>\n

 <\/p>\n

La neurona \u00e9s la unitat b\u00e0sica de funcionament del sistema nervi\u00f3s, tal com fou formulat per Ram\u00f3n y Cajal ja fa m\u00e9s de 100 anys. Cada neurona t\u00e9 una singularitat morfol\u00f2gica i funcional, que dep\u00e8n de la seva articulaci\u00f3 amb altres neurones de les quals rep milers d\u2019influ\u00e8ncies mitjan\u00e7ant els contactes sin\u00e0ptics. Podem entendre les sinapsis com les unitats b\u00e0siques de la comunicaci\u00f3 interneuronal, de les quals n\u2019hi ha una gran diversitat de tipus pel que fa al seu sistema de funcionament basat, essencialment, en neurotransmissors qu\u00edmics; cada neurona rep inputs sin\u00e0ptics aferents a trav\u00e9s del seu soma i arbre dendr\u00edtic; la lectura resultant de la integraci\u00f3 temporal i espacial de tots aquests inputs determina la generaci\u00f3 o no, d\u2019una desc\u00e0rrega en forma de potencial d\u2019acci\u00f3 propagat per l\u2019ax\u00f3; aix\u00f2 dibuixar\u00e0 el patr\u00f3 binari de sortida de senyals en una neurona i que, al seu temps, acabar\u00e0 amb l\u2019activaci\u00f3 de tots els terminals presin\u00e0ptics que connecten dita neurona amb les altres amb les quals forma circu\u00eft.<\/p>\n

Hem de considerar tamb\u00e9, que a m\u00e9s de la comunicaci\u00f3 sin\u00e0ptica de car\u00e0cter r\u00e0pid i amb conseq\u00fc\u00e8ncies de canvis el\u00e8ctrics en el sentit de despolaritzaci\u00f3 (excitaci\u00f3) o hiperpolaritzaci\u00f3 (inhibici\u00f3), tamb\u00e9 en el \u00faltims anys hem apr\u00e9s que en la comunicaci\u00f3 sin\u00e0ptica es donen tamb\u00e9 fen\u00f2mens a llarg termini, que condicionen canvis pl\u00e0stics en la c\u00e8l\u00b7lula postsin\u00e0ptica vinculats a modificacions postraduccional de prote\u00efnes, inducci\u00f3 de factors de transcripci\u00f3 reguladors de l\u2019expressi\u00f3 g\u00e8nica i altres fen\u00f2mens de car\u00e0cter m\u00e9s permanent. Aquests, s\u00f3n menys coneguts i estan relacionats amb fen\u00f2mens com la mem\u00f2ria i l\u2019aprenentatge, la estabilitat sin\u00e0ptica o la superviv\u00e8ncia neuronal entre altres. A m\u00e9s dels neurotransmissors cl\u00e0ssics, hem apr\u00e9s que tamb\u00e9 hi ha un nombre molt important i divers de factors de naturalesa pept\u00eddica amb funcions molt variades relacionades, per exemple, amb la superviv\u00e8ncia i diferenciaci\u00f3 neuronal, plasticitat sin\u00e0ptica, i moltes altres. Tot aix\u00f2 fa palesa la enorme complexitat de la comunicaci\u00f3 interneuronal.<\/p>\n

El nombre de sinapsis en un cervell \u00e9s enorme, d\u2019una magnitud astron\u00f2mica eixordant. El premi Nobel Gerard Edelman n\u2019ha fet una estimaci\u00f3: calcula que en el c\u00f2rtex hi ha 1000 X1012<\/sup> sinapsis; per facilitar la comprensi\u00f3 del significat d\u2019aquesta xifra, Edelman explica que, contades a una velocitat d\u2019una per segon, es tardaria 32 X106<\/sup> anys en finalitzar el recompte. Les possibles combinacions que es poden formar donen una xifra de 10 seguit de 106<\/sup> zeros (el n\u00famero de part\u00edcules positives en tot l\u2019univers \u00e9s de 10 segut de 80 zeros).<\/p>\n

Les neurones s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules terminalment diferenciades, es a dir, que han perdut totalment i de forma irreversible la seva capacitat per reproduir-se. Per tant, qualsevol p\u00e8rdua neuronal en l\u2019adult es irreparable. \u00c9s el preu que s\u2019ha de pagar per garantir l\u2019estabilitat de funcions tant genu\u00efnament humanes com la mem\u00f2ria, l\u2019aprenentatge, el llenguatge, l\u2019autoconsci\u00e8ncia i els fen\u00f2mens emocionals; es a dir, l\u2019activitat mental en el seu conjunt. \u00a0La demostraci\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una neurog\u00e8nesi postnatal en rosegadors, particularment en el cervell olfactiu i en l\u2019hipocamp, resta encara ara controvertida en la seva vessant humana. En qualsevol cas, la seva significaci\u00f3 en termes de reparaci\u00f3 de la lesi\u00f3 neurol\u00f2gica \u00e9s, probablement, escassa o nul\u00b7la.<\/p>\n

No podem deixar de fer refer\u00e8ncia en aquest petit\u00edssim rep\u00e0s introductori a la glia, constitu\u00efda b\u00e0sicament pels astr\u00f2cits, la micr\u00f2glia i la oligodendr\u00f2glia en el SNC. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules juguen un paper fonamental en el funcionament normal de les neurones i tamb\u00e9 tenen un gran protagonisme en tota patologia neurol\u00f2gica. Cal recordar el nom de \u00a0P\u00edo del R\u00edo Hortega ben lligat a la descoberta de la micr\u00f2glia i de l\u2019oligodendroglia. Tamb\u00e9 comencem a con\u00e8ixer alguns dels complexos viaranys de la comunicaci\u00f3 neurona glia i a evidenciar-ne la seva gran import\u00e0ncia neuropatol\u00f2gica.<\/p>\n

En les malalties neurodegeneratives, es produeix primer una disfunci\u00f3 i despr\u00e9s una p\u00e8rdua progressiva de neurones que afecta, de manera relativament selectiva, a determinats territoris del sistema nervi\u00f3s central. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00f2bvia es la p\u00e8rdua indeturable de les funcions associades als sistemes afectats tal com s\u2019observa en la malaltia d\u2019Alzheimer, de Parkinson, en l\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica (ELA), per exemple. A causa d\u2019aquests processos, milions de persones en tot el m\u00f3n sofreixen dures malalties orfes de tractaments. L\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida degut a l\u2019esplendor\u00f3s desenvolupament de la Medicina durant el segle XX, que ha perm\u00e8s curar o controlar altres patologies, ha comportat, per altra banda, un increment de la morbilitat i mortalitat per les malalties neurodegeneratives. Aix\u00ed doncs, la troballa de ter\u00e0pies efectives \u00e9s un dels reptes m\u00e9s importants que ha d\u2019afrontar la Medicina del segle XXI. El problema es realment dif\u00edcil, ja que la seva arrel s\u2019endinsa cap a territoris d\u2019alt\u00edssima complexitat i en gran part desconeguts relatius a la organitzaci\u00f3 i el funcionament del sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n

Malgrat se\u2019n podrien considerar moltes altres, en referirem b\u00e0sicament a les tres malalties abans mencionades, fent particular esment de l\u2019ELA, donat que aquesta \u00e9s l\u2019objecte de la activitat de recerca del nostre grup. Hem de tenir present tamb\u00e9 que la malaltia d\u2019Alzheimer, la de Parkinson, i l\u2019esclerosi lateral amiotr\u00f2fica (ELA o malaltia de Charcot), malgrat tinguin una simptomatologia cl\u00ednica molt diferent des del punt de vista neurobiol\u00f2gic, tenen caracter\u00edstiques molt comparables. Aix\u00f2 implica que l\u2019aven\u00e7 en el coneixement i estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques en qualsevol d\u2019elles t\u00e9, sens dubte, repercussi\u00f3 sobre les altres. S\u00f3n entitats clinicopatol\u00f2giques en les que la degeneraci\u00f3 i la p\u00e8rdua neuronal va acompanyada de dip\u00f2sits de prote\u00efnes mal plegades, com la beta-amiloide i prote\u00efnes citoesquel\u00e8tiques en el cas de l\u2019Alzheimer o de la \u03b1-sinucle\u00efna en el Parkinson, amb efectes neurot\u00f2xics i d\u2019inducci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 astro i microglial neuroinflamat\u00f2ria que amplifica el dany. Podem considerar aquests processos com proteinopaties neuroinflamat\u00f2ries. Aix\u00f2 situa l\u2019agregaci\u00f3 patol\u00f2gica de prote\u00efnes i la neuroinflamaci\u00f3 com a dianes molt investigades per l\u2019acci\u00f3 terap\u00e8utica. No obstant, segueix controvertit el paper fisiopatol\u00f2gic que juguen realment els dip\u00f2sits proteics en la malaltia, ja que la reducci\u00f3 de les plaques amiloides en la malaltia d\u2019Alzheimer no sempre s\u2019ha mostrat terap\u00e8uticament efectiva.<\/p>\n

Un altra caracter\u00edstica comuna d\u2019aquestes malalties es l\u2019exist\u00e8ncia de formes espor\u00e0diques, que s\u00f3n les m\u00e9s comunes i formes familiars molt menys prevalents. En els \u00faltims anys s\u2019han identificat un nombre apreciable de gens, la mutaci\u00f3 dels quals causa alguna d\u2019aquestes malaltias neurodegenerativas. En general, podem dir que el gen mutat codifica per una prote\u00efna alterada amb tend\u00e8ncia a formar agregats patol\u00f2gics que desencadenen neurotoxicitat i neuroinflamaci\u00f3. En els \u00faltims anys, la possibilitat de transferir alguns d\u2019aquests gens alterats a animals transg\u00e8nics ha donat lloc a la generaci\u00f3 de models animals d\u2019aquestes malalties que han estat essencials per al desenvolupament de la recerca en els \u00faltims anys. Gr\u00e0cies a aquesta investigaci\u00f3 precl\u00ednica, en el \u00faltims anys s\u2019ha generat una quantitat notabil\u00edssima de nou coneixement i ens ha perm\u00e8s realitzar assajos terap\u00e8utics experimentals que s\u00f3n imprescindibles per al plantejament d\u2019assajos cl\u00ednics ulteriors; malauradament, aix\u00f2 no ha cristal\u00b7litzat, encara, en una descoberta significativa i d\u2019aplicabilitat en cl\u00ednica humana.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019ELA, aquesta malaltia fou descrita per un dels pares de la Neurologia moderna, Jean-Martin Charcot, que treballava a l\u2019H\u00f4pital de la Salp\u00eatri\u00e8re a Paris, encara vigent, on desenvolupava el procediment anatomocl\u00ednic en l\u2019estudi les malalties neurol\u00f2giques. Aix\u00ed va definir l\u2019ELA com una malaltia que cursa amb par\u00e0lisi progressiva i atr\u00f2fia muscular per afectaci\u00f3 del sistema motor voluntari, tant a nivell de la 1a neurona en el c\u00f2rtex com de la 2a en la banya anterior de la medul\u00b7la espinal. La afectaci\u00f3 del tracte cortico-espinal determina la desmielinitzaci\u00f3 i l\u2019esclerosi dels cordons laterals de la medul\u00b7la; d\u2019aqu\u00ed ve el nom d\u2019ELA\u00a0 proposat per Charcot a les acaballes del segle XIX.<\/p>\n

Una estrat\u00e8gia similar, molt moderna a l\u2019\u00e8poca, la practicava\u00a0 a Frankfurt, Alois Alzheimer al definir la malaltia que porta el seu nom en la primera d\u00e8cada del segle XX.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019ELA, \u00e9s una malaltia de l\u2019adult, amb una prevalen\u00e7a de entre 4-6 cassos per 100.000. El 90% dels casos apareix de forma espor\u00e0dica, sense que hi hagi cap component gen\u00e8tic obvi. En el 10 % de casos restants, l\u2019ELA \u00e9s una malaltia heredit\u00e0ria amb car\u00e0cter dominant. Des del punt de vista cl\u00ednic, ambd\u00f3s formes presenten caracter\u00edstiques cardinals similars com la debilitat muscular progressiva, amb atr\u00f2fia (signe d\u2019afectaci\u00f3 de la 2a neurona motora)\u00a0 i espasticitat (signe d\u2019afectaci\u00f3 de la 1a neurona motora); la denervaci\u00f3 progressiva dels m\u00fasculs respiratoris \u00e9s un element determinant del seu curs fatal entre 1 i 5 anys despr\u00e9s del diagn\u00f2stic. En general, l\u2019intel\u00b7lecte i les capacitats cognitives estan preservades, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha cassos associats a dem\u00e8ncia frontotemporal, particularment en aquelles formes familiars degudes a la mutaci\u00f3 de gen C9orf72 o del que codifica per la prote\u00efna TDP-43.<\/p>\n

La primera alteraci\u00f3 gen\u00e8tica causant d\u2019ELA familiar que es va identificar \u00e9s la del gen que codifica per la prote\u00efna super\u00f2xid dismutasa 1 (SOD1), la qual cosa succe\u00ed l\u2019any 1993 i, poc temps despr\u00e9s, un gen mutant de SOD1 causant d\u2019ELA familiar humana, va ser insertat en un ratol\u00ed transg\u00e8nic, el qual va desenvolupar un fenotip comparable a l\u2019ELA humana. Va ser el primer model animal de la malaltia i segueix sent, fins al nostres dies, el m\u00e9s treballat en la recerca precl\u00ednica sobre l\u2019ELA. Malgrat que aquest model representaria menys d\u2019un 10% de les formes familiars d\u2019ELA, es considera que, des del el punt de vista de mecanismes fisiopatol\u00f2gics y de dianes terap\u00e8utiques a assajar, tindria prou trets en com\u00fa amb les altres formes d\u2019ELA. La patogenicitat de la SOD1 mutada no est\u00e0 relacionada amb el d\u00e8ficit de la seva activitat enzim\u00e0tica dismut\u00e0sica en la defensa contra l\u2019estr\u00e8s oxidatiu; m\u00e9s aviat est\u00e0 relaciona amb un guany de funci\u00f3 t\u00f2xica de naturalesa desconeguda. Les formes mutades i neurot\u00f2xiques de SOD1 tenen tend\u00e8ncia a formar agregats patol\u00f2gics i tamb\u00e9 d\u2019interferir de manera an\u00f2mala en una diversitat de processos cel\u00b7lulars essencials per al funcionalment neuronal. Entre aquest, s\u00f3n particularment destacables les alteracions mitocondrials del reticle endopl\u00e0smic i control de qualitat en la s\u00edntesi de prote\u00efnes, del transport i metabolisme del RNA, del transport axopl\u00e0smic i moltes altres. Tamb\u00e9 la SOD1 alterada determina activaci\u00f3 neurot\u00f2xica de la astroglia i de la micr\u00f2glia adjacent a les motoneurones afectades. Tamb\u00e9 la astroglia es defectiva en l\u2019expressi\u00f3 de transportador de glutamat que n\u2019elimina el seu exc\u00e9s en l\u2019espai extracel\u00b7lular; aix\u00f2 provoca una estimulaci\u00f3 exagerada i excitot\u00f2xica dels receptors de glutamat a la motoneurona. De fet, el riluzol, fins ara fa poc l\u2019\u00fanic f\u00e0rmac empleat en tractament de l\u2019ELA (amb efic\u00e0cia molt limitada), t\u00e9 efectes anti-glutamat\u00e8rgics. Tots el mecanismes anteriorment esmentats constitueixen possibles dianes per a l\u2019acci\u00f3 terap\u00e8utica que s\u2019han investigat en un gran nombre d\u2019estudis experimentals sense que cap d\u2019ells hagi traspassat a la cl\u00ednica, excepte la mol\u00e8cula antioxidant edaravone, aprovada per a la seva administraci\u00f3 en pacients d\u2019ELA, primer al Jap\u00f3 i despr\u00e9s a EEUU amb efectes terap\u00e8utics realment molt modestos i, en qualsevol cas, controvertits. Tot aix\u00f2 ens situa en la necessitat d\u2019implementar encara molt m\u00e9s la recerca des dels seus nivells m\u00e9s b\u00e0sics fins a aquells m\u00e9s translacionals.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, s\u2019han identificat altres gens implicats en les formes familiars d\u2019ELA, com per exemple, c9orf72, TARDBP, que codifica per TDP-43, FUS, Alsin, ErbB4\u00a0 i altres. En relaci\u00f3 als mecanismes patog\u00e8nics implicats en la forma espor\u00e0dica, el grau de coneixement \u00e9s encara m\u00e9s esc\u00e0s si el comparem amb les formes familiars. Tenim dades recents molt xocants, que indiquen que la SOD1 salvatge (WT) pot adquirir propietats neurot\u00f2xiques per modificacions post-traduccionals adquirides. Aix\u00f2 posaria de manifest mecanismes patog\u00e8nics comuns entre algunes formes familiars d\u2019ELA i les formes espor\u00e0diques en els que la SOD1 ocuparia un rol central. Aix\u00f2 apunta cap a aquesta mol\u00e8cula com un nova diana terap\u00e8utica d\u2019ampli espectre en diverses formes cl\u00edniques d\u2019ELA i atorga un inter\u00e8s renovat als models d\u2019animals transg\u00e8nics basats en\u00a0 SOD1.<\/p>\n

Un aspecte relativament emergent en la recerca sobre l\u2019ELA i en altres malalties neurodegeneratives proteinop\u00e0tiques \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un mecanisme de propagaci\u00f3 de la malaltia similar a l\u2019existent en les malalties pri\u00f2niques. Per exemple, en malalties com l\u2019Alzheimer, el Parkinson, la dem\u00e8ncia frontotemporal o proteinopaties amb repeticions de poliglutamina (com la malalt\u00eda de Hungtington) es produeix una acumulaci\u00f3 d\u2019agregats de prote\u00efnes com tau, \u03b2-amiloide, \u03b1-sinucle\u00efna<\/em> o hungtintina, que podria propagar-se c\u00e8l\u00b7lula a c\u00e8l\u00b7lula; seria com una esp\u00e8cie de llavor, comunicant i amplificant el mal plegament a les formes encara no alterades de la prote\u00efna. Un exemple recent d\u2019aquest mecanisme es la demostraci\u00f3, en una publicaci\u00f3 recent (un equip de la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore), que la injecci\u00f3 de fibril\u00b7les patol\u00f2giques de \u03b1-sinucle\u00efna a la paret del tub digestiu a nivell duodenal o pil\u00f2ric, determina la seva propagaci\u00f3 i viatge fins al cervell on provoca degeneraci\u00f3 de neurones dopamin\u00e8rgiques i simptomatologia cl\u00ednica de Parkinson; aquestes alteracions s\u2019eviten per la secci\u00f3 del nervi vago, demostrant aix\u00ed el transport i propagaci\u00f3 transneuronal de la prote\u00efna alterada. Una vegada reconeguda la capacitat d\u2019algunes prote\u00efnes i agregades (especialment en les formes en fulla \u03b2 i amiloides), generadores de patologia neurodegenerativa, per propagar-se de forma intermolecular i transcel\u00b7lular, s\u2019ha introdu\u00eft el terme de \u201cprionoide\u201d per referir-se a aquesta propietat i, a la vegada, diferenciar-lo del mot \u201cpri\u00f3\u201d que comporta, addicionalment, la demostraci\u00f3 de la seva transmissibilitat entre individus, equiparable a all\u00f2 que succeeix amb qualsevol altre agent infecci\u00f3s. Aix\u00f2 a m\u00e9s del seu impacte notable en la concepci\u00f3 intel\u00b7lectual de la malaltia neurodegenerativa, t\u00e9 tamb\u00e9 importants conseq\u00fc\u00e8ncies en el desenvolupament de futures ter\u00e0pies.<\/p>\n

Pel que fa a la SOD1, hi ha dades que suggereixen que el mecanisme \u201cprionoide\u201d pot operar tant en l\u2019ELA familiar com a l\u2019espor\u00e0dica. La prote\u00efna implicada en ELA, TDP-43 tamb\u00e9 tindria aquesta propietat. Una manera de frenar aquesta propagaci\u00f3 intercel\u00b7lular podria ser segrestar la prote\u00efna en l\u2019espai extracel\u00b7lular mitjan\u00e7ant anticossos espec\u00edfics. Aquests anticossos tamb\u00e9 podrien ajudar a dissoldre els agregats proteics i modular l\u2019activitat microglial com s\u2019ha vist en la malaltia d\u2019Alzheimer administrant, per exemple, l\u2019aducanumab, un antic\u00f2s monoclonal d\u2019origen hum\u00e0 actualment en proc\u00e9s de possible aprovaci\u00f3 per una administraci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia. Seguint una estrat\u00e8gia similar, la mateixa companyia (Neurimmune AG; Zurich) ha a\u00efllat anticossos contra formes mal plegades de SOD1 a partir de la clonaci\u00f3 de limf\u00f2cits humans d\u2019individus vells (centenaris). Aquests anticossos tenen un efecte notablement benefici\u00f3s sobre la evoluci\u00f3 i superviv\u00e8ncia de ratolins amb ELA. Aquesta podria ser una nova estrat\u00e8gia de ter\u00e0pia que, sens dubte, es desenvolupar\u00e0 en els propers anys i que probablement formar\u00e0 part d\u2019un tractament combinat amb altres f\u00e0rmacs actuant sobre altres de les m\u00faltiples dianes moleculars que la recerca b\u00e0sica posa de manifest.<\/p>\n

En quant a la ter\u00e0pia cel\u00b7lular, \u00e9s del tot ingenu pensar en una ter\u00e0pia substitutiva dels elements neuronals perduts per neurodegeneraci\u00f3. S\u2019han fet molts experiments en aquest sentit, particularment en aquelles patologies en les que la p\u00e8rdua neuronal esta relativament confinada en l\u2019espai com \u00e9s en el cas de la malaltia de Parkinson. Els processos de propagaci\u00f3 prion-like limiten aquesta estrat\u00e8gia, ja que s\u2019ha vist que les c\u00e8l\u00b7lules dopamin\u00e8rgiques normals trasplantades a humans desenvolupen amb el temps inclusions proteiques de tipus Lewy, indicant que han adquirit per contagi la patologia de l\u2019hoste. \u00a0S\u00ed, en canvi, es pot considerar plausible la introducci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules modificades adequadament amb intenci\u00f3 d\u2019alterar positivament un entorn neuronal desfavorable, per\u00f2 tot aix\u00f2 requereix encara molta recerca experimental.<\/p>\n

En el nostre grup de recerca al Departament de Medicina Experimental i a l\u2019IRBLLEIDA, es treballa en models animals d\u2019ELA i tamb\u00e9 d\u2019una malaltia de la motoneurona que afecta a joves infants com \u00e9s l\u2019atr\u00f2fia muscular espinal (AME). Des del 2005, disposem d\u2019una col\u00f2nia de ratolins transg\u00e8nics SOD1 i tamb\u00e9 vam ser pioners a l\u2019Estat espanyol amb la disposici\u00f3 de models animals d\u2019AME. La nostra aproximaci\u00f3 a aquestes malalties es sota l\u2019\u00f2ptica de l\u2019an\u00e0lisi als nivells cel\u00b7lular i molecular: es tracta de posar de manifest dianes per a possibles noves estrat\u00e8gies de ter\u00e0pia. Tamb\u00e9 aprofitem la disponibilitat d\u2019aquests models in vivo per a la realitzaci\u00f3 d\u2019assajos precl\u00ednics. En els \u00faltims anys, la nostra tasca ha estat dirigida, m\u00e9s espec\u00edficament, a l\u2019an\u00e0lisi dels aferents sin\u00e0ptics a la motoneurona i el seu paper en la patologia. Hem identificat nous components moleculars en les anomenades sinapsis de tipus C (pr\u00f2pies de les motoneurones vulnerables a l\u2019ELA) que indiquen mecanismes de senyalitzaci\u00f3 amb possible rellev\u00e0ncia patol\u00f2gica. Vinculat a l\u2019alteraci\u00f3 dels aferents sin\u00e0ptics tamb\u00e9 hem i estem estudiant els processos d\u2019activaci\u00f3 astro- i microglial que son la base de la resposta neuroinflamat\u00f2ria en la motoneurona lesionada. Els resultats d\u2019aquesta investigaci\u00f3 han estat publicats en revistes cient\u00edfiques d\u2019impacte i difusi\u00f3 internacional, que es poden trobar f\u00e0cilment en les bases de dades de bibliografia biom\u00e8dica.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep E. Esquerda Colell Catedr\u00e0tic Em\u00e8rit de la Facultat de Medicina (Universitat de Lleida)   La neurona \u00e9s la unitat...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1369,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-1368","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion"],"acf":[],"yoast_head":"\nL\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI - Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI - Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Josep E. Esquerda Colell Catedr\u00e0tic Em\u00e8rit de la Facultat de Medicina (Universitat de Lleida)   La neurona \u00e9s la unitat...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2020-07-03T08:43:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2022-03-29T17:35:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/imatges-1024x763.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"763\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Albert\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Albert\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/1c7bc4d83b35a927d680cfe0ec9120e0\"},\"headline\":\"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI\",\"datePublished\":\"2020-07-03T08:43:24+00:00\",\"dateModified\":\"2022-03-29T17:35:24+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/\"},\"wordCount\":3172,\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/3\\\/imatges.jpg\",\"articleSection\":[\"Opini\u00f3n\"],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/\",\"name\":\"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI - Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/3\\\/imatges.jpg\",\"datePublished\":\"2020-07-03T08:43:24+00:00\",\"dateModified\":\"2022-03-29T17:35:24+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/1c7bc4d83b35a927d680cfe0ec9120e0\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/3\\\/imatges.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/sites\\\/3\\\/imatges.jpg\",\"width\":2840,\"height\":2117},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/\",\"name\":\"Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida\",\"description\":\"COMLL\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\\\/es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/1c7bc4d83b35a927d680cfe0ec9120e0\",\"name\":\"Albert\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c1261138a5e7882394bd9001104fe7078a2d860997555a5353af4ef7bd38f6db?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c1261138a5e7882394bd9001104fe7078a2d860997555a5353af4ef7bd38f6db?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c1261138a5e7882394bd9001104fe7078a2d860997555a5353af4ef7bd38f6db?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Albert\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.comll.cat\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI - Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI - Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida","og_description":"Josep E. Esquerda Colell Catedr\u00e0tic Em\u00e8rit de la Facultat de Medicina (Universitat de Lleida)   La neurona \u00e9s la unitat...","og_url":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/","og_site_name":"Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida","article_published_time":"2020-07-03T08:43:24+00:00","article_modified_time":"2022-03-29T17:35:24+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":763,"url":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/imatges-1024x763.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Albert","twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/"},"author":{"name":"Albert","@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/#\/schema\/person\/1c7bc4d83b35a927d680cfe0ec9120e0"},"headline":"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI","datePublished":"2020-07-03T08:43:24+00:00","dateModified":"2022-03-29T17:35:24+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/"},"wordCount":3172,"image":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/imatges.jpg","articleSection":["Opini\u00f3n"],"inLanguage":"es"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/","url":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/","name":"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI - Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/imatges.jpg","datePublished":"2020-07-03T08:43:24+00:00","dateModified":"2022-03-29T17:35:24+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/#\/schema\/person\/1c7bc4d83b35a927d680cfe0ec9120e0"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/imatges.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/imatges.jpg","width":2840,"height":2117},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/lela-i-les-malalties-neurodegeneratives-un-repte-per-al-segle-xxi\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L\u2019ELA i les malalties neurodegeneratives, un repte per al segle XXI"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/#website","url":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/","name":"Col\u00b7legi Oficial de Metges de Lleida","description":"COMLL","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/#\/schema\/person\/1c7bc4d83b35a927d680cfe0ec9120e0","name":"Albert","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c1261138a5e7882394bd9001104fe7078a2d860997555a5353af4ef7bd38f6db?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c1261138a5e7882394bd9001104fe7078a2d860997555a5353af4ef7bd38f6db?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c1261138a5e7882394bd9001104fe7078a2d860997555a5353af4ef7bd38f6db?s=96&d=mm&r=g","caption":"Albert"},"sameAs":["https:\/\/www.comll.cat"]}]}},"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2026-05-31 10:15:46","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category","extraData":[]},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1368","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1368"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1368\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.comll.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}