![\"Autonomia](\"https:\/\/www.comll.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/autonomia-300x224.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un dia t\u2019aixeques de nou i tot canvia. De viure en un m\u00f3n sanitari, amb for\u00e7a problemes, insatisfaccions, iniquitats, per\u00f2 en el fons estable, passes a un de nou on et trobes en situacions que mai haguessis imaginat, i on les prioritats i les preocupacions canvien.<\/p>\n
En aquest context, tend\u00e8ncies que comen\u00e7aven a apar\u00e8ixer, de cop, de sobte, esdevenen realitat. Un clar exemple \u00e9s la telemedicina i les videoconfer\u00e8ncies, per\u00f2 un altre \u00e9s el pas d\u2019una Medicina basada en l\u2019autonomia a una Medicina basada en la just\u00edcia.<\/p>\n
Bioeticistes avan\u00e7ats al seu temps ja ho deien. Si b\u00e9 el segle XX va ser el segle en el qual va consolidar el principi d\u2019autonomia, el segle XXI ser\u00e0 el del principi de just\u00edcia.<\/p>\n
En la segona meitat del segle XX en els pa\u00efsos anglosaxons, i en el nostre medi durant les \u00faltimes dues d\u00e8cades, v\u00e0rem viure un canvi de paradigma, on els nostres malalts deixaven de ser \u201cpacients\u201d per ser subjectes agents en la presa de decisions, coparticipant en els plans terap\u00e8utics, i exigint estar ben informats. El principi d\u2019autonomia s\u2019anava consolidant.<\/p>\n
Durant les dues primeres d\u00e8cades d\u2019aquest nou segle, el principi de just\u00edcia pren for\u00e7a. La Medicina \u00e9s cada vegada m\u00e9s possibilista i cara. En canvi, els recursos s\u00f3n finits i la manca de recursos per sanitat esdev\u00e9 una realitat. Per altra banda, tamb\u00e9 entraven el principi de no malefic\u00e8ncia i de benefic\u00e8ncia, amb temes tant sensibles com la limitaci\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 terap\u00e8utic. No tot all\u00f2 possible hauria de ser recomanable.<\/p>\n
Tot i la progressiva import\u00e0ncia del principi de just\u00edcia en Medicina, la societat i la Medicina continuen essent individualistes. El model, fins ara, ficava el malalt com a centre del sistema. Era una conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019aparici\u00f3 del paradigma de l\u2019autonomia, el passar a que fos el malalt i no el metge el centre del sistema sanitari. Fins i tot, quan la just\u00edcia va tenir m\u00e9s import\u00e0ncia, aquesta es considerava envers el pacient individualitzat.<\/p>\n
Perqu\u00e8 la persona humana, configurada per la dignitat inherent a la pr\u00f2pia naturalesa, se situa en el centre de qualsevol sistema social i pol\u00edtic, i el reconeixement dels drets fonamentals que emanen de la dignitat, imposa el respecte de la persona qualsevol que sigui l\u2019\u00e0mbit de la seva actuaci\u00f3, i la situaci\u00f3 en que es trobi.<\/p>\n
Per\u00f2 l\u2019home es tamb\u00e9 un ser social, \u201cubi homo ubi societas\u201d<\/em> ens van deixar dit els juristes romans. Dif\u00edcilment pot viure sol i a\u00efllat, i estructura sistemes de relaci\u00f3 amb el altres per aconseguir progressar en la pr\u00f2pia seguretat i el benestar.<\/p>\n En una relaci\u00f3 social integrada i reciproca, no podem prescindir dels efectes ni de les limitacions que se\u2019n deriven en tant que s\u00f3n necess\u00e0ries per mantenir una conviv\u00e8ncia ordenada. I aix\u00ed hom busca, en primer lloc, la tranquil\u00b7litat i benestar social, com a base indispensable per aconseguir el benestar individual.<\/p>\n En aquest temps la crisi de la COVID-19 ens planteja un nou gir copernic\u00e0 a la deriva individualista de la societat. Ja no \u00e9s el malalt individual el centre del sistema, sin\u00f3 la salut p\u00fablica i, en alguns llocs, l\u2019economia. Els drets de la majoria prevalen sobre els drets individuals, encara que algunes persones puguin sortir perjudicades. Mesures com el confinament indiscriminat en s\u00f3n un clar exemple.<\/p>\n La pand\u00e8mia sanit\u00e0ria causada pel virus identificat com a COVID-19 ha trencat bruscament el desenvolupament de la vida social, despertant sentiments de por i d\u2019inseguretat arreu. En aquesta situaci\u00f3, i per contenir l\u2019expansi\u00f3 del virus, les autoritats han imposat mesures que limiten l\u2019exercici de drets individuals, com s\u00f3n els de la llibertat de moviments i de reuni\u00f3, sacrificats en l\u2019altar de la salut col\u00b7lectiva, i en aquest moment ens sorgeix la pregunta de si cal considerar aquesta, la salut col\u00b7lectiva, com un b\u00e9 superior que s\u2019imposa i preval sobre la salut individual.<\/p>\n El benestar social, la salut de la comunitat, no \u00e9s pas la suma o agregaci\u00f3 de la salut individual dels membres que la composen, sin\u00f3 un \u00e0mbit diferent que t\u00e9 la pr\u00f2pia din\u00e0mica i llurs par\u00e0metres configuradors. Un \u00e0mbit dintre del qual viuen i es relacionen els individus, titulars de drets.<\/p>\n Per\u00f2 tenim tamb\u00e9 drets socials, o drets col\u00b7lectius, que ordenen i fan possible la vida en societat. Cal atendre el seu respecte per mantenir-los vigents i procurar el seu desenvolupament, perqu\u00e8 la vig\u00e8ncia dels drets que emparen la col\u00b7lectivitat resulta fonamental per al manteniment i la vig\u00e8ncia dels drets individuals.<\/p>\n No estem pas en una dicotomia, sin\u00f3 en la configuraci\u00f3 i preservaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbits complementaris en la protecci\u00f3 dels drets fonamentals de la persona.<\/p>\n Avui estem en un \u00e0mbit on contemplem l\u2019\u00c8tica basada en la comunitat enlloc d\u2019una \u00c8tica basada en els drets individuals. Per tant, el canvi es doble. D\u2019una \u00c8tica basada en l\u2019autonomia estem passant a una \u00c8tica basada en la just\u00edcia. I per altra banda, d\u2019una \u00c8tica basada en la persona individual, estem comen\u00e7ant a virar envers una \u00c8tica basada en la comunitat.<\/p>\n Com ha passat altres vegades, dels grans cataclismes i de les situacions m\u00e9s dif\u00edcils i dram\u00e0tiques se\u2019n deriven aven\u00e7os cap a la millora del reconeixement dels drets fonamentals, i un creixement en la instauraci\u00f3 de relacions socials basades en l\u2019\u00c8tica i el respecte a la persona, des de la vig\u00e8ncia d\u2019una \u00c8tica social, en el cam\u00ed de la realitzaci\u00f3 de la just\u00edcia. D\u2019aqu\u00ed 50 anys, els llibres d\u2019hist\u00f2ria en parlaran.<\/p>\n <\/p>\n Josep Pifarr\u00e9<\/strong><\/p>\n Josep Corbella<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dia t\u2019aixeques de nou i tot canvia. De viure en un m\u00f3n sanitari, amb for\u00e7a problemes, insatisfaccions, iniquitats, per\u00f2...<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1343,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[],"class_list":["post-1342","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinion"],"acf":[],"yoast_head":"\n