Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Esté al día de las últimas noticias

Noticias

Humanitzar l'atenció al pacient mitjançant la teràpia assistida amb animals

31/07/2020
Categoria:

terapia-animals

Dra. Maylos Rodrigo Claverol. Medicina Familiar i Comunitària. Experta Universitària en TAA 

Dra. Júlia Jové Naval. Pediatria 

Belén Malla Clua. Infermeria 

CAP Bordeta-Magraners de Lleida. ICS 

Al CAP Bordeta-Magraners de Lleida s’ha incorporat la Teràpia Assistida amb Animals (TAA) com a intervenció comunitària des de l’any 2008, essent el primer centre públic d’Espanya en impulsar l’aplicació d’aquesta nova eina per millorar la qualitat de vida de les persones que atén. 

Emmalaltir fa que les persones se sentin més vulnerables i fràgils, suposa un trencament de las rutines que genera ansietat i estrès. Essent aquests efectes més intensos en els nens/es que, a més, també afecten als seus pares. Humanitzar la sanitat significa personalitzar l’assistència i atendre a les persones des de la seva concepció holística, tenint en compte les seves emocions i sentiments. Per aquest motiu cada vegada hi ha més hospitals dins la Sanitat Pública que incorporen projectes de TAA. 

La International Association of Human-Animal Organizations (IAHAIO) (1) defineix les intervencions assistides amb animals (IAA) com a intervencions estructurades i orientades a uns objectius que incorporen intencionadament animals en l’àmbit social, de la salut i l’educació per assolir beneficis terapèutics, educacionals i de millora de la salut i el benestar.  

Un tipus de IAA és la TAA, que la mateixa IAHAIO (1) defineix com una intervenció terapèutica planificada, estructurada i documentada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut, com a part de la seva professió. Una àmplia varietat de disciplines pot incorporar-la com: la medicina, infermeria, teràpia ocupacional, fisioteràpia, logopèdia o professionals de la salut mental. No es tracta de teràpies alternatives; són programes complementaris on l’animal resulta un element motivador i facilitador de la teràpia. 

Els animals tenen un paper reconegut en la promoció del benestar i la salut del ser humà, a més a més, en els darrers anys el seu paper terapèutic en medicina s’ha convertit en el centre d’investigacions especialitzades (2). En aquest sentit, cada cop existeixen més estudis que aporten probes científiques de la utilitat de la TAA com a mètode complementari a altres teràpies ja existents. 

Les IAA es basen en la relació humà-animal i en el vincle que es genera.  Inicialment els estudis van demostrar que la tensió arterial i la freqüència cardíaca disminueixen desprès d’estar en contacte amb un animal (3,4). Actualment se sap que la interacció humà-animal té el potencial d’augmentar els nivells d’oxitocina i disminuir el cortisol en sang (és a dir, un indicador d'estrès reduït) en les persones (5)L'oxitocina és una hormona  que regula diverses funcions fisiològiques, psicològiques i conductuals (6). 

El gos de teràpia resulta: 

  • Un centre d’atenció i augmenta la persistència al realitzar les tasques (7). 
  • Estimula la comunicació i les relacions socials (8), actuant com un catalitzador social (9) i augmentant el desig de participar en una activitat de grup. 
  • Facilita la relació pacient - professional (10), generant un ambient de confiança i recolzant el procés emocional que acompanya a la intervenció. 
  • Augmenta la motivació dels pacients i l’adherència a la teràpia (11); assolint els objectius fixats pel professional de la salut de forma més ràpida. 
  • S'ha demostrat que la implicació d'un animal en la teràpia pot facilitar l'establiment de l'aliança terapèutica (12). 

De fet, l’animal pot fer sentir al pacient més còmode, cosa que el farà estar més predisposat a apartar algunes barreres. Aconsegueix generar un ambient terapèutic més distés i relaxat. Els animals són excel·lents lubricants socials: la seva presencia trenca el gel i facilita la relació social entre la gent. Resulten un estímul multisensorial i és confortable acariciar-los. A més, els animals viuen el moment immediat i la relació amb ells ens fa veure el present. I sobretot, els animals no critiquen, ens accepten tal com som; demostren la mateixa alegria davant qualsevol persona sense tenir cap prejudici. 

Gossos de teràpia: seleccionats per tenir un caràcter i aptituds adequades i un ensinistrament que enriqueixi les sessions. Habituats als entorns terapèutics, ajudes tècniques i a tot el que es trobaran durant les sessions. Es segueixen protocols de prevenció de zoonosis i de benestar animal.  

Els professionals que participen en una sessió de TAA són: 

  • Professional de la salut: Es qui dirigeix la sessió. Decideix els objectius a tractar i como avaluar-los.  Es qui avalua els resultats.  Responsable en tot moment del pacient. 
  • Tècnic en IAAProfessional format en l’entrenament i maneig d’animals.  Que intervé en programes de IAA conjuntament amb l’animal, formant un binomi entre els dos. Responsable en tot moment  de l’animal, del seu benestar i de controlar la interacció pacient-animal per a què aquesta resulti beneficiosa. 

Els àmbits d’actuació són múltiples; de fet, qualsevol persona és potencialment destinatària si necessita del recolzament d’un professional, i requereix d’una intervenció enfocada al suport emocional i motivacional.  

 La motivació convertirà a aquestes persones en destinatàries, no la seva condició. 

Per tant, les IAA difereixen de l’ús d’animals com a distracció.  Es tracten de programes interdisciplinaris en el que s’utilitzen animals com a complement a altres tractaments. El gos de teràpia resulta un element motivador gràcies al vincle emocional que es crea entre el pacient i l’animal. 

 

Actualment al CAP Bordeta-Magraners s’està duent a terme tres projectes de TAA: 

Projecte ExtraCan 

Tant les extraccions de sang com les dentals són una experiència molt angoixant per a la majoria dels nens/es. La por i l’ansietat generen comportaments defensius i d’escapada que dificulten la tècnicaEs realitza una intervenció basada en el suport emocional mitjançant la presència d’un gos de teràpia com a element de distracció per a disminuir la por i l’ansietat dels nens/es, així com dels seus pares, creant un ambient més relaxat (13). El gos els acompanya abans, durant i després de l’extracció. 

Projecte psico-educatiu dirigit a nens/es diagnosticats  de TDAH 

El TDAH en nens s’associa a dificultats significatives en les seves interaccions i relacions socials; el tractament farmacològic pot millorar els símptomes del TDAH però rara vegada resoldrà les dificultats amb les interaccions socials (14). La TAA pot contribuir a afrontar aquestes dificultats (8,9); ja que els gossos faciliten l'aprenentatge social, que millora el desenvolupament socioemocional i les dificultats per a l'autoregulació  (7). 

Es tracta d’una intervenció grupal psico-educativa que es realitza de forma conjunta amb els professionals del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu de les Terres de Lleida. 

Projecte Ma-Poteta-Ma: compartir per millorar 

El deteriorament cognitiu genera discapacitat, afectant  a l’estat funcional, lautonomia i les necessitats d’assistència. Les demències són un problema de salut prioritari; pel seu gran impacte familiar, social i econòmic (15). Una de les línies d’actuació important en demència i sobretot en el deteriorament cognitiu lleu i moderat és l’estimulació cognitiva. En aquest sentit s’està realitzant una intervenció grupal basada en l’estimulació cognitiva assistida amb gossos, dirigida a pacients amb deteriorament cognitiu lleu i moderat i de forma coordinada amb la Unitat de Trastorns Cognitius de l’Hospital Universitari de Santa Maria. 

Aquest dos projectes afavoreixen la coordinació entre diferents nivells assistencials i el treball interdisciplinari per tal de donar millor atenció als pacients 

 

Altres projectes realitzats al CAP i ja finalitzats han tingut com a objectius: 

  1.  La rehabilitació de la marxa i equilibri per a disminuir el risc de caigudes en la gent gran. 
  1. Millorar l’estat emocional de nens/es amb diversitat funcional (16). 
  1. L’educació per la salut per a promoure l’exercici físic en gent gran per tal de millorar el dolor osteoarticular crònic (11).  

 

Amb l’ajuda dels gossos de teràpia pretenem “dibuixar somriures per a construir il·lusions”. 

 

BIBLIOGRAFIA 

  1. 1. IAHAIO.White paper 2014.The IAHAIO definitions for animal assisted intervention and guidelines for wellness of animals involved. International Human-Animal Interaction Org Disponible Online: http://iahaio.org/new/fileuploads/9313IAHAIO%20WHITE%20PAPER%20TASK%20FORCE%20-%20FINAL%20REPORT.pdf 
  2. 2. Martos-Montes R, Ordóñez-Pérez D, De la Fuente-Hidalgo I, Martos-Luque R, García-Viedma MR. Intervención asistida con animales (IAA): Análisis de la situación en España.Escritosde Psicología. 2015;8(3):1-10. 
  3. 3. Allen K,ShykoffB, Izzo  Pet ownership, but not ACE inhibitor therapy, blunts home blood pressure responses to mental stress. Hypertension 2001; 38:815-820.  
  4. 4. Young JS. Pet therapy: dogs de-stress students.J ChristNurs. 2012 Oct-Dec;29(4):217-21.  
  5. 5. Handlin L.,Hydbring-Sandberg E., Nilsson A.,Ejdebäck , Jansson A., Uvnäs-Moberg K. Short-term interaction between dogs and their owners: effects of oxytocincortisol, insulin and heart rate. An exploratory study. Anthrozoos. 2011; 24(3):301–315. 
  6. 6.BeetzUnväs-Moberg K., Julius H., Kotrschal K. Psychosocial and psychophysiological effects of human-animal interactions: the possible role of oxytocinFrontiers in Psychology. 2012; 3: 1–15. 
  7. 7.Schuck E. B., Emmerson N., Fine A. H., Lakes, K. D. Canine-assisted therapy for children with ADHD: preliminary findings from the positive assertive cooperative kids study. Journal of Attention Disorders. 2015; 19(2): 125–137. 
  8. O’Haire, M. E. Animal-assisted intervention for autism spectrum disorder: a systematic literature review.Journal of Autism and Developmental Disorders. 2013; 43(7): 1606–1622. 
  9. 9. Esposito, L., McCune, S., Griffin, J. A.,Maholmes, V.Directions in human–animal interaction research: child development, health, and therapeutic interventions. Child Development Perspectives. 2011; 5(3):205–211. 
  10. White, J.H.; Quinn, M.; Garland, S.;Dirkse, D.;Wiebe, P.; Hermann, M.; Carlson, L.E. Animal-assisted therapy and counseling support for women with breast cancer: An exploration of patient’s perceptions. IntegrCancer Ther. 2015, 14, 460–467. 
  11. MaylosRodrigo-Claverol, Carles Casanova-Gonzalvo, Belén Malla-Clua, Esther Rodrigo-Claverol, Júlia Jové-Naval, Marta Ortega-Bravo. Animal-Assisted Intervention Improves Pain Perception in Polymedicated Geriatric Patients with Chronic Joint Pain: A Clinical Trial. Int. J. EnvironRes. Public Health. 2019; 16, 2843. 
  12. Fine, A. Nuestros Fieles Compañeros. Explorando la Esencia de Nuestra Relación con los Animales;Kns ediciones; España, 2015; p. 166, ISBN 978-84-941852-9-8. 
  13. Braun C.,StanglerT., Narveson J., Pettingell  S. Animal-assisted therapy as a pain relief intervention for children. Complementary Therapies in Clinical Practice. 2009; 15: 105-109. 
  14. StoreboO. J., Skoog M., Damm D., Thomson P. H., Simonsen E., Gluud C. Social skills training for attention deficit hyperactivity disorder in children aged 5 to 18 yearsCochrane Database of Systematic Reviews. 2011(12). 
  15. Pla DirectorSociosanitariDepartament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona, Direcció General de Planificació i Avaluació. 2006:88-101. 
  16. Maylos Rodrigo-Claverol, Belén Malla-Clua, Esther Rodrigo-Claverol, Júlia Jové-Naval, Jèssica Bergadà-Bell-lloc, Josep Ramon Marsal-Mora. Animal-assisted Therapy for the Emotional Well-being of Children with Intellectual Disabilities and Behavioral Disorders. Sociology and Anthropology. 2018; 6(1): 94-106. 

 

crossmenu